MOLLÀ, Màrius. VENJANÇA COLOR CARMÍ. Editorial NAVONA, 2023
És una novel·la amb una trama complexa presentada des de diferents perspectives, amb narradors diversos que mostren cadascun d’ells, la seva veu i personalitat, ja us avanço que en algun cas, agafaríeu algun dels narradors i li estiraríeu les orelles com a poc…
L’autor resumeix l’obra de la següent manera: L’any 1912, treballar en un molí paperer de la zona de Capellades és dur, sobretot si ets dona. Però l’Aurora, una jove forta i lluitadora, resisteix en aquest ambient tan esquerp. Arribat el moment sortirà de la Catalunya interior que l’ofega per instal·lar-se en una Barcelona en plena efervescència, on aconseguirà, gràcies a les circumstàncies i a la seva força interior, treballar als grans magatzems El Siglo. Més tard, i amb el suport d’un discret cercle feminista, lluitarà amb determinació i disciplina per desenvolupar una empresa, oberta als nous aires que venen dels Estats Units, dedicada a la fabricació de barres de llavis, tot plantant cara a una societat que en absolut facilita la seva emprenedoria pel fet de ser dona.
En aquest procés l’acompanyarà l’Iris, una nena desvalguda que acull com si fos la seva filla i a la que protegeix. Fins que la tragèdia arriba a les seves vides i la situació canvia. La injustícia les aclapara i, davant la inatenció policial, Aurora novament pren les regnes de la seva vida i inicia una recerca per tal de trobar el culpable de la seva dissort, en una lluita per defensar la llibertat i la dignitat de les dones.
La novel·la està habitada per una sèrie de personatges entranyables i magníficament construïts. L’Aurora, una dona feta a sí mateixa, intel·ligent, decidida i, fins i tot, podríem dir que obstinada, amb uns ideals i objectius ben definits. L’Iris, la protegida de l’Aurora, una nena que esdevé dona a través d’un mal tràngol, però la bonança del seu cor i la bondat que la caracteritza no permetrà que res, per lleig que sigui, enfosqueixi el seu horitzó. En Víctor, un home que es trobà amb una gran responsabilitat massa aviat, que l’entoma sense fer el ronso, amb visió pels negocis però poca vista per els temes personals. En Cosme, la maldat feta home, execrable, detestable. Tots ells, tan ben dibuixats i perfilats per l’autor que, finalitzada la lectura de la novel·la, et descobreixes pensant en ells i en quina haurà estat la seva sort.
El tema de rerefons de la novel·la és el moviment de les dones a les fàbriques, que va encapçalar la lluita que a través de petits i grans canvis ens han permès arribar a on som avui. Podríem dir que retrata part dels inicis del moviment feminista obrer en una Barcelona que té tanta presència que esdevé personatge. Trobem dones apoderades que no accepten els rols marcats i decideixen construir el seu propi destí, malgrat els contratemps que ja us avanço, no seran pocs.
M’ha semblat realment interessant veure l’evolució del paper a través del molí de la fàbrica Viella, fet que és possible per la gran tasca de documentació prèvia que es pot veure entre línies, i m’agrada que els personatges ficcionats interactuïn amb persones reals com Teresa Claramunt, Carme Karr i Soledad Villafranca, grans dones amb innegables contribucions a la millora dels drets de les dones. Intel·ligents, vehements i agosarades. Valentes!
A la novel·la se’ns narren uns fets d’una ferotgia tan salvatge que costa fer lliscar la vista sobre les línies, assimilant el relat, és horrorós, és espantós, està magníficament escrit, per tant, per tot plegat, penso que Venjança color carmí és una molt bona novel·la i us animo a llegir-la.
SÍLVIA CANTOS
Què em llegeixo? 