La costurera

PEEBLES, Frances de Pontes. La costurera. Madrid, Suma de Letras, 2009.

Aquest llibre va arribar a la biblioteca de Vilassar per Sant Jordi del 2010. Al llegir l’argument, em va semblar que podia ser interessant i el vaig demanar.

És la història de dues germanes que viuen a un poble molt petit a l’interior de Brasil. Una esdevé cangaceira, que són uns bandolers de Brasil i l’altra se’n va a viure a la ciutat. Explica molt bé com s’ho feien aquest bandolers per sobreviure al bosc durant mesos i també com era la vida d’una dona de classe alta a la ciutat.

Per a mi, el problema principal és que la part dels bandolers es fa una mica pesada. És una llàstima perquè el llibre és bo en general. Els cangaceiros van existir realment i es pot trobar informació sobre aquest fet a Internet fàcilment.

Pilar T

Un adéu a les armes

image_gallery
HEMINGWAY, Ernest. Un adéu a les armes. Barcelona, Proa Edicions, 1999.

Novel·la amb tints autobiogràfics en la que Hemingway ens fa partícips de l’experiència brutal que suposa la guerra per a l’individu: por, solitud i mort.

El protagonista, el jove nord-americà Frederic Henry, s’allista voluntari a l’exèrcit italià com a conductor d’ambulàncies durant la Primera Guerra Mundial. A la rereguarda coneix a Catherine Barkley, infermera anglesa, amb la que inicia una intensa història d’amor, que denota la necessitat d’afecte en un marc tan devastador.

A mida que avança la novel·la el tinent Henry va obrint els ulls, i l’idealisme inicial que el porta a prendre part en una guerra que té lloc en terra estranya, dóna pas a la incredulitat envers la condició humana i els límits de l’absurd que pot arribar a assolir. Poc a poc, la tragèdia circumdant es trasllada inevitablement al devenir dels protagonistes, deixant al lector una empremta de tristesa.

Un clàssic de la literatura contemporània sempre és una bona opció !

Mireia Martínez

Carmen Laforet, una mujer en fuga

CABALLÉ, Anna iROLÓN, Israel. Carmen Laforet, una mujer en fuga. Barcelona, RBA, 2010.

Després de llegir Nada, la novel·la guanyadora del premi Planeta primer i que es va concedir a Carmen Laforet, vaig quedar molt impressionada per la seva història mig novel·lada i bona part biografia.

Vaig voler saber més sobre l’escriptora i vaig llegir Una mujer en fuga, que explica moltes vivències d’ella recollides dels seus fills i amics. Penso que va ser una dona molt torturada i que no ha estat prou valorada la seva intel·ligència com a escriptora.

Eulàlia Ramon

La llegenda de Sant Jordi en 3D

A.A.V.V. Lluís Cadafalch (il). La llegenda de Sant Jordi en 3D. Barcelona, Estrella Polar, 2011.

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tan pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que volgués sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

És evident que parlem de tot un clàssic del qual n’apareixen versions diverses cada any en aquestes dates, i doncs, per què concretament aquesta m’ha cridat l’atenció? Doncs per la seva aposta diferent i innovadora. L’editorial Estrella Polar ens presenta per primera vegada ‘La llegenda de Sant Jordi’ en format tridimensional, l’àlbum ja ve acompanyat de les pertinents ulleres bicolor per gaudir d’una de les històries més nostra de forma ben curiosa.

És habitual al mes de març començar a trobar als aparadors de les llibreries exemplars diversos amb la llegenda, en trobem per tots els gustos, amb il•lustracions d’estils ben diferents, amb lletra de pal, lligada, i un llarg etcètera. La proposta d’Estrella Polar és fantàstica, amb una presentació cuidada al detall, ens expliquen la llegenda coneguda més o menys per tots de forma extensa però sense excedir-se, i Lluís Cadafalch hi aporta un treball genial amb les seves il•lustracions, de colors vius que estan concebudes pensant en el lector al qual es dirigeix, nens i nenes d’avui dia que no paren quiets. Els personatges que apareixen a les imatges són dinàmics, es percep un moviment a totes les pàgines que fa la lectura més amena i viva.

I per descomptat, el fet que la tecnologia 3D que inunda les pantalles dels cinemes arribi a les pàgines dels llibres és una idea arriscada i molt ben treballada en aquest cas, els nens gaudeixen de veure un conte amb les ulleres posades veient com els personatges prenen vida. Si teniu pensat regalar una versió d’aquesta llegenda, tingueu clar que aquest és un valor segur, encantarà a tots els nens i nenes.

Sílvia Cantos