Melodía en la ciudad

LACOMBE, Benjamin. Melodía en la ciudad. Zaragoza, Edelvives, 2010.

Edat: 4 – 8 anys.

L’Alejandro viu en una ciutat trista i, com la gran majoria del seus habitants, està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però un bon dia la caravana d’un circ gitano arriba i l’Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i les actuacions  del circ. Entre els membres de la companyia hi ha l’Elena, una nena de la seva edat, de la qual s’enamora a primera vista. Junt amb els músics del circ, el nen descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra i, després d’un primer refús, la seva família acabarà sentint-se finalment orgullosa d’ell gràcies als seus èxits.

La història dels dos nens protagonistes et commou i amb les 14 fascinants il·lustracions que li donen vida, 4 de les quals són a doble pàgina i es converteixen gairebé en obres pictòriques dignes de ser llargament observades. Aquest àlbum es converteix en un imprescindible, en una joia de la literatura infantil capaç d’emocionar a grans i a petits, fixeu-vos sinó en el primer pla de la nena, és tan plena de vida que sembla voler sortir del paper.

L’estructura del text és curiosa, s’inicia amb un pròleg on un narrador que desconeixem ens presenta la història del nen protagonista, tot seguit es narra el conte pròpiament dit, i en acabar trobem un epíleg on la nena, ara convertida en adulta es dirigeix al seu marit, en el que reconeixem aquell jove Alejandro.

Sílvia Cantos

No i jo

DE VIGAN, Delphine. No i jo. Barcelona, Edicions 62, 2009.  

Una història tendra i commovedora sobre l’amistat i la voluntat de canviar el curs de les coses.

Ser adolescent no és fàcil, i per a Lou Bertignac éncara ho és menys. Dotada d’una intel•ligència privilegiada que l’ha portat a avançar dos cursos a l’escola, se sent constantment fora de lloc amb la desagradable sensació que no encaixa. La seva timidesa i inseguretat encara ho complica tot d’allò més. La situació a casa no millora, ja que degut a una tràgica circumstància, cada membre de la família sembla viure aïllat en el seu univers íntim per poder suportar la pena que els acompanya i que omple de tristesa els seus records.

Moltes tardes la Lou es deixa perdre entre la multitud que circula per la parisenca estació d’Austerlitz per observa la gent. En una ocasió se li acosta una jove sense sostre, la No, que amb un simple “Tens un cigarret?” canviarà la vida de totes dues. De mica en mica s’establirà una amistat sincera entre elles. La Lou se sent profundament afectada per la vida nòmada i solitària de la No, i en un acte de generositat i altruisme l’acull a casa seva amb la finalitat de proporcionar-li un futur millor. Un acte ple de l’idealisme de la joventut que xocarà amb la duresa de la realitat del món contemporani.

No i jo  fa reflexionar sobre els valors de la societat actual. Novel·la que quan acabes va acompanyada d’un sospir amb regust agredolç.

Mireia Martínez

El gran bostezo

SPANG, Monika i BOUGAEVA, Sonja (il). El gran bostezo. Barcelona, Océano Travesía, 2009.

Edat: 3 – 8 anys.

El sol s’amaga al zoo i comença l’epidèmia més terriblement divertida que podríeu imaginar, un rere l’altre tots els animals deixen anar grans i sonors badalls. Tigres, cignes, porcs, cocodrils, hienes, girafes, burros i fins i tot el rei de tots, el lleó, badallaran provocant que al lector i al contador se’ls encomani inevitablement. A veure qui és capaç d’escoltar o explicar aquesta història sense badallar. Amb aquesta premissa iniciem una lectura divertida breu i de caràcter repetitiu, que permet una fàcil comprensió de la història als més petits, ja que cada fragment de la història finalitza amb la mateixa fórmula “Entonces, ¿qué hacen?” i tot seguit badaaaallen, un darrera l’altre tots els personatges.

Sonja Bougaeva fa palès un cop més amb el seu treball, que és una gran il·lustradora, ofereix unes imatges senzilles que no deixen de tenir fins al més mínim detall que amb tocs humorístics molt ben trobat permeten fer un bon nombre de relectures per localitzar aquells detalls que en un primer moment acostumem a passar per alt. Aquest és un d’aquells àlbums que em fa plantejar-me què és un llibre joc? I és que, aquí tenim una proposta que no va més enllà de ser una història, però que ben contada es converteix en un divertidíssim i relaxant joc ideal per compartir abans d’anar a dormir.

Sílvia Cantos

Contra el vent del nord

GLATTAUER, Daniel. Contra el vent del nord. Barcelona, Ed. La Campana, 2010.

Pot haver-hi, per als desitjos secrets, un lloc més segur que el món virtual? Leo Leike rep, per error, un email d’una desconeguda, l’Emmi. Com que és educat, l’hi contesta; i ella, que s’hi sent atreta, n’hi torna a escriure un altre. Així, a poc a poc, s’estableix un diàleg que no té marxa enrere. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets de l’altre… L’Emmi és casada i el Leo es recupera d’un amor fracassat. Tantes emocions enviades, rebudes i guardades, ¿resistirien una trobada «real»?

«Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.»

Daniel Glattauer ens fa petons i abraçades amb la història d’aquests dos desconeguts, en Leo i l’Emmi a qui acabes estimant sense adonar-te’n. En la nostra actualitat, ja no se’ns fa estrany saber que una parella s’han conegut i enamorat via internet, el que fins fa no gaire qualificàvem de pura ciència ficció, és avui la quotidianitat de molta gent. I això és el que sedueix d’aquest llibre, la senzillesa amb la que Glattauer construeix els diàlegs entre els dos protagonistes, que flueixen de forma natural i espontània. Sincers, ràpids, crispats i escrits tal com raja, així són els correus que l’Emi escriu amb breus instants i envia al Leo quan se sent ferida amb els textos d’ell.

És un text fantàstic que es llegeix amb la mateixa rapidesa amb que flueixen les converses amb un cafè, gran notícia és saber que la història d’aquest parell de desconeguts a qui acabes estimant no s’acaba amb la darrera pàgina d’aquest llibre, ja que ja s’ha publicat la seva continuació “Les set onades” que reprèn la història un temps després del punt i final de Contra el vent del nord.

Sílvia Cantos

Segundo matrimonio

LOPATE, Phillip. Segundo matrimonio. Barcelona, Libros del Asteroide, 2009.

Un bon exemple de “lo bueno, si es breve,  dos veces bueno”. Phillip Lopate no precisa de moltes pàgines per exposar amb eficàcia el tema central de la novel·la: el matrimoni i les relacions de parella.

Eleanor i Frank, casats en segones núpcies, gaudeixen, aparentment, d’una estabilitat personal, professional i econòmica donada per la maduresa de la quarantena. No obstant, un fet anecdòtic i intranscendent, un sopar celebrat al seu magnífic apartament de Brooklyn amb un grup d’amics, trasllueix l’existència de petites esquerdes en la seva relació. Una vegada la parella es queda a soles inicia un diàleg que de manera inexorable fa trontollar els fonaments del seu matrimoni. La gelosia, la confiança, la fidelitat i l’amor en tota la dimensió de la paraula són el tema central d’aquesta reflexió a dues veus, que denota la complexitat i la fragilitat de les relacions personals.

Dues pinzellades excel·lents:

“El amor no debería ser una lucha (…) Es algo que ocurre o no. No sólo un producto del sudor y el esfuerzo (…) Desde luego hace falta esfuerzo, pero lo mejor es cuando surge sin motivo, como un misterio”. 

“Empiezo a pensar que el amor duradero es sólo un espejismo cultural. ¿Cómo lo llamaba Kafka? <<Soledad para dos>> Una vez se acaba la fantasía, el amor está kaputt”.

Mireia Martínez