Nosaltres en la nit

HARUF, Kent. NOSALTRES EN LA NIT. Editorial Angle. 2017

Darrera obra de l’autor i entregada a l’editorial poc abans de la seva mort.

Els personatges d’aquesta història són l’Addie i en Louis dos veïns d’una petita localitat americana que, a proposta de l’Addie, queden per dormir i parlar plegats. Aquesta situació que, a priori, ens pot semblar poc veraç, l’autor la sap portar cap a un terreny creïble, fent ús de bons diàlegs i d’una prosa àgil i cuidada. Recentment, se n’ha fet una versió cinematogràfica amb la Jane Fonda i en Robert Redford com a protagonistes.

Sol Teixidó

L’estiu que comença

SOLER, Sílvia. L’ESTIU QUE COMENÇA. Planeta Editorial. 2013

L’obra es va publicar per primer cop l’any 2013 i va ser la guanyadora del  Premi Ramon Llull d’aquell mateix any. La historia succeix any rere any pels vols de Sant Joan, quan l’estiu comença. D’aquesta manera l’autora ens va endinsant en la vida de dues famílies, els Reig i els Basart, al llarg de cinquanta anys, i més concretament dels seus protagonistes, la Júlia i l’Andreu. Valorem molt positivament la descripció dels personatges i dels seus estats d’ànim, la bona recreació del temps i la gran qualitat narrativa. 

Sol Teixidó

Retorn a Killybegs

CHALANDON, Sorj. RETORN A KILLYBEGS. Edicions de 1984, 2017

Ara que es parla molt del llibre “No diguis res” (Patrick Radden Keefe), sobre la temàtica de l’IRA, llibre per cert amb molt bona critica, voldria parlar d’un altre de la mateixa temàtica i que penso que té molta qualitat.

L’autor, Sorj Chalandon, és un periodista francès i gran coneixedor del conflicte d’Irlanda del Nord. La novel·la va guanyar el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa el 2011.

Probablement sigui dels millors documents disponibles per entendre la història de la Irlanda contemporània, però la recomanaria tan si t’interessa el tema de l’IRA i el conflicte d’Irlanda del Nord, com si no. La vaig llegir ja fa un cert temps perquè me la van recomanar, i em va impactar moltíssim.

Està escrita en un estil directe, sense intentar tocar la fibra en cap moment, ni caure en el sentimentalisme. El cas és verídic i no cal afegir-hi ingredients artificials. Es tracta d’un estil concís, de reportatge periodístic, evitant floritures, descarnat.

La novel·la tracta sobre el conflicte anglo-irlandès des de principis de segle passat i fins a l’actualitat, a través d’una ficció basada en Denis Donaldson, un membre de l’IRA que va convertir-se en informador dels anglesos durant els anys vuitanta.

La novel·la ens parla d’un tema sensible: les circumstàncies d’extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast.

Un dels temes que més m’ha interessat és el magnífic retrat del conflicte interior del protagonista durant el seu trànsit de patriota a traïdor (o no) i de la societat irlandesa durant els anys que va durar el conflicte entre lleialistes i independentistes.

L’autor va ser amic de Denis Donaldson, el protagonista de la novel·la, (a la novel·la té un altre nom), per tant, es barregen realitat i ficció, però sempre com a fil conductor el relat verídic dels fets, que tal i com hem dit, l’autor coneix i ha viscut en primera persona. Tot això, amb el valor afegit que l’autor té uns grans coneixements del conflicte.

El relat deixa al lector tot un seguit de temes a l’aire, en què val la pena pensar-hi. Ens fa pensar sobre què podem anomenar traïció o no, com i perquè es pot passar d’heroi a traïdor, fins a quin punt és culpable el protagonista, o és una víctima necessària, propiciatòria. Quines víctimes comporta tot procés de pau, parla de tot allò que està a sota de tot procés de pau, i també de les dificultats de sortir d’una espiral de violència, dins d’una comunitat molt tancada amb creences molt fortes.

Nausica Aymà

Triologia : La novia gitana

MOLA, Carmen. LA NOVIA GITANA; LA RED PÚRPURA; LA NENA. Editorial Alfaguara, 2018, 2020.

La inspectora Elena Blanco i el seu equip de la BAC s’enfronten als casos més durs i brutals, els quals et faran preguntar fins on pot arribar la crueltat i degradació de l’ésser humà.

Respecte a la narració de la trilogia es pot dir que és fluida, d’un realisme pur i coherent. L’acció sempre es desenvolupa de manera vertiginosa i no dóna respir ni un segon.

Pel que fa a l’autora madrilenya, Carmen Mola, desconeixem encara qui és, ja que el nom que utilitza per signar les novel·les és un pseudònim. Però el que si sabem ja és que es tracta d’una autora referent del gènere negre.

Diana Gasols

Nits d’Estiu

VVAA. NITS D’ESTIU. 2020.Editorial Univers Llibres.

Es tracta d’un recull de contes d’11 autors reconeguts del panorama literari actual, alguns d’ells són novells i altres ja consolidats. Alguns d’aquests escriptors són Marc Artigau, Mar Bosch, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler. És el segon volum de contes que publica l’editorial, el primer va ser Barcelona Suites, amb també 11 veus diferents, com en Nits d’estiu, i alguns dels autors, repeteixen en aquest segon volum.

Els relats són del tot independents entre ells, i el títol del llibre ja ens deixa clar el tret comú que els uneix: aquelles màgiques i llargues nits d’estiu, on tot és possible, on tot pot passar. Nits d’estiu que potser trobem un punt idealitzades, però que també poden tenir un punt amarg. Les diverses narracions també tenen en comú que són d’unes 10 pàgines, i que tracten temàtiques molt actuals, o bé el context on s’ubiquen són el present més immediat, i hi podem reconèixer trets del present que estem vivint. El recull està organitzat en ordre alfabètic  segons el cognom de l’autor.

L’editora els va encarregar el treball poc abans de la pandèmia, però els autors van decidir que no farien referència al tema. Tot i així, finalment, el fet és que els relats van ser escrits durant la pandèmia, durant el confinament, i els autors van reconèixer que alguns dels relats s’han vist afectats d’alguna manera pels mesos de confinament.

Per exemple, el conte d’Stefanie Kremser, és una història entre terrats. El conte de Mar Bosch relata la història d’una assassina jubilada que viu en una residència, i que busca algú que la rellevi en la seva tasca de venjadora. El conte de Melcior Comes transcorre en una discoteca  i ens fa sentir aquella nostàlgia d’uns estius de joventut que ja s’han esfumat. El conte de Roc Casagran ens parla d’aquells confinaments mes durs, els obligats a romandre tancats, els dels camps de refugiats. Tot i així , és un conte d’esperança. Comenta que escriure sobre aquest confinament, molt pitjor, li va anar bé per portar millor el “nostre” confinament. Com una espècie de teràpia. Clara Queraltó ens transporta a aquells estius de l’adolescència en que et creus que et menges el món i ets algú important, que ets immortal. Jordi Nopca ens parla també de quelcom que la majoria hem viscut, de l’estiu d’un nen a casa dels seus avis, i de com es comença a interessar per les seves històries. Un intercanvi generacional. Carlota Gurt parla d’una parella que entra en un bar durant la primera setmana del confinament. Sergi Pàmies, el més vetarà dels autors del llibre i que ha actuat una mica com el capità de l’equip, comenta que aquest llibre li ha donat la oportunitat d’escriure diferent, ja que no és una temàtica lliure, sinó que el tema li ha vingut donat, com quan a l’escola et feien fer una redacció, ell preferia que li donessin el tema.

El llibre ens dóna un retrat de la narrativa curta catalana actual, amb autors de totes les edats. Cada conte conté una mica la condensació de l’obra literària de cada autor, i mostra clarament l’estil de cadascun.  Podríem dir que és com fer un tast d’autors i estils.

NAUSICA AYMÀ