Lluny

ALBO, Pablo i CARRASCO, Aitana (il). Lluny. BARCELONA, Ed. Bromera, 2011.

Edat: 4 – 8 anys.

Quan li van dir a Albert que sa tia Marta se n’havia anat, ell va decidir anar a buscar-la. Així que va començar a caminar cap on els adults li havien dit: «Lluny, Albert. La tia Marta se n’ha anat molt lluny. Tan lluny com és possible anar-se’n. Allà d’on no es torna.»

Bromera ens sorprèn aquesta vegada amb un àlbum que tracta amb exquisit gust el tema del dol en els infants, i ho fa d’una manera extremament dolça i senzilla, vist sempre des de l’optimisme i, en paraules de l’autor, ‘parla de la vida, de com, a vegades, cal sortir a buscar allò que et falta per a convèncer-te que ja no hi és i com el camí t’ensenya a acomiadar-te’.

Pablo Albo se’ns presenta a sí mateix com un domador de paraules, que em fascina, i és que ell sap que per aquella mania que tenen de dir allò que callen, de suggerir el que no han dit, les paraules en realitat mai són allò que semblen. Lluny, que esdevé un títol a tenir molt present quan ens trobem amb un cas de pèrdua, tanca una trilogia que l’autor ha titulat Comiats i absències de la qual també en formen part Agnès Atzur (Thule, 2009) i El último canto (OQO, 2009), jo inclouré aquests tres títols a la meva biblioteca d’imprescindibles, i si m’ho permeteu us recomano que feu el mateix.

Sílvia Cantos

Lo que te cae de los ojos

PICCO, Gabriele. Lo que te cae de los ojos. Barcelona, Ed. Seix Barral, 2011.

“Una faula metropolitana sobre l’optimisme, la imaginació, l’amistat i l’amor”.

Una novel·la subtil, encisadora i plena de fantasia.

L’Ennio no pot plorar, no té llàgrimes. Ha après a enterrar el dolor . Ha après a enterrar els secrets en els racó més profund de l’ànima. Per aquest motiu se sent fascinat per les llàgrimes dels altres. L’Ennio creu que les llàgrimes contenen fragments del passat, records… i per tal de capturar aquestes imatges les fotografia. Una afició del tot insòlita…

Un bon dia, el nostre protagonista troba una petita llibreta plena de dibuixos màgics i onírics que pertany a una tal Kazuko, segons indica la coberta del quadern… Captivat per aquestes il·lustracions, l’Ennio es proposa trobar la Kazuko per tal de retornar-li aquesta petita joia.

Ambientada al Nova York posterior a l’atemptat a les Torres Bessones, es percep el record recent de la catàstrofe i una tristor que sembla impregnar-ho tot… No obstant, un bri d’esperança s’obre pas a poc a poc.

La prosa de Picco és fresca i suggerent, i el llenguatge poètic és ple de metàfores dolces per als sentis: “arcoiris de lana”, “la cola de un sueño”, “pez fuera del tiempo”.

Una meravellosa troballa !!

Mireia martínez