Sense fer mai el cim

COGNETTI, Paolo. SENSE FER MAI EL CIM. Editorial Navona, 2019

És el penúltim llibre publicat per Paolo Cognetti, l’autor d’El noi silvestre, i Les Vuit muntanyes. Es tracta d’un llibre diferent, respecte els altres, més que una novel·la es podria dir que és més aviat un quadern de viatge, una narració il·lustrada. Recorda els quaderns il·lustrats d’antics exploradors i viatgers, es va alternant la narració amb il·lustracions de paisatges, animals, plantes, mapes.

Navona ha fet una edició  molt bonica, dóna gust tenir el llibre a les mans, passar les pàgines. El text imprès, que s’alterna amb les il·lustracions, té un disseny molt atractiu i acurat.

Aquest quadern de viatge és un relat d’auto ficció, i gira entorn a un viatge al Dolpo, una regió a l’Himàlaia , que l’autor realitza en complir els quaranta anys, tal i com s’havia promès, juntament amb dos bons amics seus. Com a guia, porta a la butxaca el llibre El lleopard de les neus, de Peter Matthiessen, publicat el 1978. Es pot dir que va seguint les passes que va fer Mathiessen per aquesta mateixa regió.

El títol ja ens anticipa que el relat no versa en fer cap cim, que en principi, almenys des del punt de vista occidental, és allò que se sol fer quan es va al Nepal, allò que desitja tot alpinista o expedició quan va a l’Himàlaia.

En aquest cas, l’autor el que desitja, és fer un recorregut per una de les zones més remotes del Nepal, una regió que és com un petit Tibet, una ruta circular per les valls i les bases de les famoses muntanyes de l’Himàlaia, travessant passos de més de 5.000 m. Trobem il·lustrada la ruta que seguiran ja a la primera pàgina en forma de mapa dibuixat.

Ens explica que la muntanya on ell viu, als Alps italians, força aïllat, ja no és la muntanya que va conèixer de petit i de jove, és ja una muntanya molt lligada a la ciutat. I decideix emprendre aquesta aventura a la recerca de l’ ”autèntica muntanya”. Una muntanya no tocada per la civilització, on sembla que el temps s’ha aturat, i amb condicions de vida molt dures i extremes.

En definitiva, se’ns relata amb molt de detall (com el diari d’un explorador) una caminada per una cadena muntanyosa viva com és aquesta regió remota de l’Himàlaia. Tal i com diu l’autor, en entrar ja es perd la noció del temps. La ruta no serà gens fàcil, hi haurà moments molt intensos, alguns de  plenitud, altres de pors i incerteses. Hi ha moments on apareixen les al·lucinacions , quan ataca el mal d’altura, o el cansament. 

Al llarg del relat , es fa referència constant als caminaires literaris de la història. Per tot aquell que li agradi la muntanya, i hagi llegit literatura de muntanya, o de reconeguts alpinistes, li agradarà aquestes referències constants.

Un llibre que en el fons es una reflexió sobre la relació de l’home amb la natura, la muntanya, la solitud, i l’amistat, en un moment vital com són els 40 anys, on se suposa que ja es diu adéu a l’etapa de joventut. És un cant al desig de llibertat, tema recorrent en l’obra de Cognetti.  I sobretot, el que transmet un cop acabem , és que en cap moment sentim la necessitat de fer el cim.

Nausica Aymà

La Cinta Vermella

ADLINGTON, Lucy. LA CINTA VERMELLA. Columna Edicions S.A, 2020.

Obra publicada l’any 2020 que narra la història de l’Ella, una adolescent que és empresonada al camp de concentració i que com que sap cosir, és destinada a treballar al taller de costura del camp. En aquest taller es confeccionen vestits per a les esposes del oficials nazis. L’Ella trobarà en la moda un refugi per afrontar l’horror del dia a dia. L’acompanyarà la Rose, una noia sensible que també lluita per sobreviure enmig de les tenebres. Un llibre emotiu, punyent, amb bones descripcions i diàlegs colpidors.

Sol Teixidó

Impossible

de LUCA,Erri. IMPOSSIBLE. Editorial Bromera, 2020.

L’última novel·la d’Erri de Luca té, com a punt de partida, una situació molt concreta: el protagonista està fent una caminada per la muntanya, per un camí no massa fàcil i poc transitat, quan en un moment donat escolta unes passes, i s’adona que un altre home està fent el mateix sender uns metres darrera d’ell. Al cap d’una estona, en arribar a un pas difícil, el protagonista veu com l’home s’ha estimbat pel pendent i ha mort en la caiguda. El mort era un antic company i combatent, els dos formaven part de la mateixa organització política revolucionària, 40 anys enrere, i aquest es va convertir en delator de varis membres de l’organització, entre ells el protagonista, que va acabar a presó. Per tot aquest cúmul de casualitats, el protagonista passa a ser considerat culpable de la mort de l’home al fons del barranc, i és tancat a presó en una cel·la d’aïllament.

A partir d’aquí, i al llarg del llibre, assistim a l’interrogatori que fa el fiscal al presumpte assassí, els dos a soles a la cel·la d’aïllament. Aquests interrogatoris es van alternant en els diferents capítols, amb els pensaments profunds del protagonista, i amb les cartes que va escrivint a la seva parella.

Tot aquest seguit de coincidències de l’atzar, fan que ningú cregui que ell és innocent, i que no hi té res a veure. Per tant , l’interrogatori per part del fiscal, enlloc de voler esbrinar la veritat, té en tot moment com a objectiu aconseguir la confessió del protagonista i pretès culpable d’assassinat del seu antic amic i company de lluita.

És possible que sigui cert que és innocent i tot hagi passat per atzar? O és impossible que això sigui fruit de la casualitat i per tant és culpable? En tot cas, podríem dir que en últim terme, aquest fet no és l’important. El que va destacant al llarg de les pàgines, són dues temàtiques:

La defensa a ultrança que fa el protagonista, no només del seu cas, sinó també d’uns ideals : la lluita i la desobediència, les proclames polítiques i la defensa dels drets socials, la importància de les revolucions, de la resistència social davant els abusos i les injustícies.

I en segon lloc, les cartes que escriu a la seva companya, així com les seves reflexions, giren entorn al seu concepte de llibertat i solitud: reflexiona sobre la capacitat de sentir-se lliure fins i tot estan reclòs a la cel·la. També el concepte de llibertat i respecte aplicat a l’amor.

Sempre de fons, hi trobem l’escenari preferit de De Luca, la muntanya solitària, aquests senders complicats i poc transitats, la naturalesa en la seva vessant més feréstega. El millor marc per les històries que ens explica, el millor hàbitat pels personatges que ens presenta.

En aquest llibre, trobem una vegada més els temes característics de l’autor: la lluita, els ideals, l’amistat, l’amor i la muntanya. Retrata com ningú la naturalesa humana i els seus dubtes i contradiccions.

Nausica Aymà