Mes: Setembre de 2011

Paul se muda

On Per queemllegeixoIn Llibres per a adultsDeixa un comentari
portada
 
RABAGLIATI, Michel. Paul se muda. Barcelona, Astiberri, 2010.

Un còmic amb tints autobiogràfics que narra l’experiència vital d’en Paul en el moment en què passa de jove a adult. La decisió d’independitzar-se amb la Lucie marca l’inici d’una nova etapa de la vida.

Una història senzilla però propera i quotidiana, que en certs moments ens arrenca un somriure.

Mireia Martínez

El rostro de la sombra

On Per queemllegeixoIn Literatura juvenilDeixa un comentari

el-rostro-de-la-sombra-de-alfredo-gomez-cerda-libro-529358724_ML

GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. El rostro de la sombra. Boadilla del Monte, SM, 2011.

L’Adrián i els seus amics es proposen llançar una pedra des d’un pont cap a la carretera. Amb quin objectiu? Ho gravaran amb el mòbil i ho penjaran a Internet per a veure la velocitat que assoleix a la xarxa. Però ningú s’ha parat a pensar en les terribles conseqüències que pot tenir la seva acció: un accident, una persona al límit de la mort… La mare de la Núria, novia de l’Adrián, serà la víctima de la fatídica broma. Ara ni la Núria ni ningú han de saber qui van ser els culpables.

No és fàcil enfrontar-se als propis actes, però molt menys escapar a les seves conseqüències. La gamberrada adolescent s’ha convertit en un homicidi. I ara l’Adrián ha d’assumir la seva responsabilitat.

L’autor s’ha inspirat en uns fets reals que van succeir a Madrid fa uns anys, en aquell moment va començar a plantejar-se si el que havia passat era conseqüència d’un acte d’inconsciència i al seu cap va començar a perfilar-se el que acabaria sent aquesta història tan humana com estremidora, amb una càrrega emocional molt intensa, que fa pensar en com de gran pot arribar a ser l’estupidesa humana. Però no només això, Gómez Cerdá explota dues interessants idees: fins on series capaç d’arribar per esquivar la culpa dels teus propis actes? i què està disposada a fer una família per a protegir un dels seus membres, sabent que és culpable?

Aquest llibre esdevé una lectura fascinant que m’ha fet pensar ‘si jo m’he plantejat moltes preguntes en llegir-lo pot ser que els adolescents també se les facin?’ val la pena intentar-ho, acostem-los aquesta lectura que no tinc cap mena de dubte els enganxarà i mesurem-ne les reaccions. És una obra perfecte per llegir als instituts i comentar-la, les xarxes socials, l’alcohol i els actes inconscients la converteixen en una història que els resultarà molt propera i fàcil de llegir.

SM ofereix per primera vegada la possibilitat de llegir de forma gratuïta el 60% de la novel•la en tres formats diferents: digital, PDF o com aplicació per a iPad o iPhone, així doncs no teniu excusa per no submergir-vos en aquesta trepidant història.

Sílvia Cantos

La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats

On Per queemllegeixoIn Literatura infantil1 comentari

KENNEDY, Emma i MARC, Sylvain (il). La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats. Madrid, Macmillan, 2010.

Edat: a partir d’11 anys.

** Jo crec que el llibre és molt interessant i emocionant. També crec que el final és molt intrigant perquè diu “Això és el final. O potser no” M’agrada molt i l’intentaré comprar.

** La Wilma va ser la persona del llibre que més m’ha agradat. El començament és molt bonic. La part que té més tensió és el final. La història és d’assassinats i de misteri, el primer assassinat és quan moren l’Alan Katzin i la seva tia i el segon el de la senyora Wladoc.

** És una nena que té un somni i al final es compleix el seu somni: conèixer el detectiu més famós de l’illa de Cooper que només té un turó.

** Aquest llibre m’ha agradat molt, sobretot m’ha fet bastanta gràcia allò dels peus anormalment pudents, i la senyora Pagne. La Wilma, trobo que s’arrisca massa. I també trobo divertit que l’inspector Lemone només pensi en menjar, i que amb la senyora Speckle es fa molt el cavaller.

**La Wilma Tenderfoot és una nena simpàtica, si vol aconseguir quelcom insisteix fins que ho aconsegueix. M’agrada molt aquest personatge s’assembla una mica a mi, també insisteixo molt.

** Aquest llibre m’ha agradat molt. Trobo que la protagonista, la Wilma Tenderfoot, té molt de mèrit sobretot quan va sola en busca de més pistes sobre el que estan investigant en Theodore P. Goodman i el seu amic l’inspector Lemone. També m’agrada molt com actua en Pickle (el gos de la protagonista) quan hi ha algun problema. M’agrada que l’autora posés algunes frases que et facin riure. No es feia gens pesat, al contrari, m’enganxava. Ha estat molt divertit.

Puntuació mitjana: 9,58

Club de Lectura Galectors