La hora de los relojes

NUÑO, Fran i QUEVEDO, Enrique (il). La hora de los relojes. Madrid, Faktoría K de Libros, 2011.

Poesia no n’havia ressenyat mai, potser pel fet de no ser-ne una gran aficionada i molt menys entesa, ara bé, sé reconèixer la musicalitat d’uns versos que, sumada a la fàcil comprensió per part de joves lectors i unes il•lustracions magnífiques configuren un títol recomanable per a nens i nenes que sabran valorar l’enginy, el sentit de l’humor i fins i tot el surrealisme més dalinià en alguns casos.

El temps cronològic és el fil conductor dels 33 poemes que configuren aquest llibre. Versos que juguen amb les onomatopeies, que dibuixen cal•ligrames i tracen una imatge humanitzada d’aquests objectes quotidians: somniadors, porucs, avançats, lents, malaltissos, excèntrics i més. Fran Nuño versa sobre tot tipus de rellotges, antics i moderns, reals i figurats convertint la mesura del temps en un entreteniment literari.

Les il•lustracions d’Enrique Quevedo són un conjunt d’imatges sensacionals que ofereixen un fantàstic ventall de recursos per als professors o bibliotecaris que vulguin utilitzar-les per “jugar” fins i tot amb aquells nens més petitons, ja que la base del seu treball són les formes geomètriques i el color, amb una senzilla base de llapis. Simetries, línies rectes i curvilínies acompanyen els minuts, segons i hores que marquen aquests curiosos rellotges.

I no podem obviar el treball de maquetació i presentació que ha fet Faktoría K de Libros, d’una alta qualitat tant en el paper com en el format fa que el conjunt resultant sigui un títol imprescindible a les escoles i biblioteques.

Silvia Cantos

Anuncis

Un buen partido

SETH, Vikram. Un buen partido. Barcelona, Anagrama, 2003.

Una novel·la en majúscules. Un llibre que ofereix qualitat i quantitat (1.350 pàgines).

Vikram Seth recrea la història de diferents famílies a l’Índia dels anys cinquanta. Un mosaic vibrant d’una societat que experimenta nombrosos canvis, arrel de la recent independència, i que cerca l’equilibri entre tradició i modernitat.

La veritable protagonista i fil conductor de la novel·la és la Lata, una jove que descobreix l’amor que sorgeix del cor i que no entén de classes socials ni religions. No obstant, toparà amb l’oposició de la seva mare, que està decidida a trobar el marit adeqaat per la seva filla: un bon partit.

És una molt bona opció per les caloroses tardes d’estiu que s’acosten !

Mireia Martínez

L’Enigma Altai

RAYO, Miquel. L’Enigma Altai. Barcelona, Edebé, 2010.

Val la pena llegir el llibre fins al final, ja que val la pena aguantar les primeres planes. El llibre tracta sobre unes misterioses morts produïdes a Gorbo-Altai.

Aquestes seran investigades per un grup “d’alpinistes” format per un veterà alpinista irlandès, el seu cuiner i un suposat turista italià, amb la directora de la reserva natural i el cap dels guardes d’aquesta reserva. D’altra banda, hi ha un grup de caçadors furtius i un guia, que cerquen la presa que els farà rics. Després de grans revelacions i secrets viuran una aventura inoblidable.

Club de Lectura PJ

Todos menos uno

BATTUT, Éric. Todos menos. Barcelona, Libros del Zorro Rojo, 2011.

Atrevir-se a ser diferent té un alt cost, però també una gran recompensa. Això és el que descobreix un petit pèsol quan decideix recórrer el món. Així, cada nova passa del seu viatge es converteix en una etapa de creixement. Tot i això, el valor del relat no es troba en el viatge. Éric Battut depara el millor per al final. Un desenllaç inesperat que traurà als lectors més d’un color.

La història és tan senzilla com complexa, en un jardí creixia una planta de pèsols. S’assemblaven els uns als altres i vivien tranquil•lament. Tots menys un. Hi havia un pèsol que no volia ser com la resta.

Estem davant d’un d’aquells contes perfectes per tractar amb els nens les diferències entre les persones. Allò que és evident: ‘No tots som ni hem de ser iguals i tampoc cal que pensem de la mateixa manera’ o molt més simple ‘En la varietat hi ha el bon gust’ moltes vegades genera conflictes entre els infants que amb llibres com aquest es poden tractar de forma amena, dolça i divertida. I no penseu que per això cal descartar-lo com a conte per explicar per simple entreteniment, tot al contrari, és una bonica i breu història il•lustrada amb formes suaus i colors vius en la mateixa línia de sensibilitat que el text, on ens apareixen personatges que captaran l’atenció dels nens i els faran riure.

El nom d’aquest consagrat autor francès a la portada, multipremiat amb els guardons més prestigiosos de la literatura infantil, autor entre d’altres de Els nens no volen la guerra, El secreto i El gato que sonríe esdevé ja un aval d’aquest títol, que un cop has passat totes les pàgines confirma el que imaginaves, és un magnífic àlbum, sensible, tendre i divertit, molt recomanable per a nens i nenes.

Sílvia Cantos