La mort i la primavera

RODOREDA, Mercè. La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 2017.

Un llibre interesantíssim, que amb un relat de ficció tracta el tema de la sedició com si fos una novel·la de ciència ficció.

És un llibre que s’ha acabat quan l’autora ja havia fet el traspàs i hi ha comentaris molt interessants.

Montserrat Escanilla

La força d’un destí

GIRONELL, Martí. La força d’un destí. Barcelona: Columna, 2018.

Premi Ramon Llull 2018

“Hi havia alguna cosa entre hipnòtica i salvatge en aquella perspectiva in crescendo que semblava un decorat de pel·lícula. No era el vaixell que s’aprovava, sinó Nova York que l’engolia.”

Us recomano una novel·la fascinant i captivadora, com el seu protagonista, Jean Leon, un home que es va reinventar a sí mateix, fugint de la fosca Espanya franquista cap a la lluminosa Nova York.

La història d’un jove polissó que acaba alternant amb la flor i la nata del firmament hollywoodià podria semblar sortida d’una agosarada imaginació, però el cert, és que aquesta és la història d’un somni fet realitat, el de Ceferino Carrión, identitat real de Jean Leon, afamat restaurador i viticultor que no fa defallir mai, davant els molts entrebancs que la vida li va anar posant al seu pas, per assolir allò que més desitjava. Una vida de pel·lícula que recorda la màxima: La realitat supera la ficció.

Amb la veu de Sinatra ressonant-me a les orelles, he desgranat les pàgines d’aquest llibre que m’ha captivat, la vida d’en Leon és intensa i fascinant, com també ho són les d’alguns noms mítics del Hollywood dels anys cinquanta que alternaven amb ell al seu restaurant, La Scala:  James Dean, Frank Sinatra, Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, Marilyn Monroe i Liz Taylor.

La feina de taxista a la Red Yellow Cab de Los Angeles, permet a en Ceferino, convertit ja en Jean Leon assistir a una intimíssima conversa entre el seu ídol, Frank Sinatra i la bella Ava Gardner i, els estranys viaranys del destí convertiran aquesta casualitat en oportunitat que en Jean sabrà aprofitar. A més de les casualitats, trobar en el seu camí l’assenyat Emilio Núñez, va permetre equilibrar la rauxa emprenedora d’un home imparable que va trobar en aquell xef, el millor complement.

M’agrada que Gironell no s’hagi limitat a exposar la part amable de l’atzarosa vida del protagonista, el glamour, la riquesa i, per què no, la bona fortuna que va tenir al llarg del seu periple vital, que tot sovint se li va posar de cara. També ens presenta un Jean Leon que s’enyorava molt de la nombrosa família que va haver de deixar enrere, però alhora no va saber cuidar la nova família que va formar amb la Kate, doncs els seus somnis hi passaven per damunt.

El fet d’incorporar alguns fets com el devastador incendi de Santander el febrer de 1941, permeten recordar o descobrir moments de la nostra història que aporten un extra de versemblança a la història, necessari, malgrat que bona part de la novel·la ho sigui, sovint costa de creure que en una sola vida es puguin arribar a complir tants grans somnis.

Per tot plegat, no se m’acut res millor que recomanar-vos que no deixeu passar la ocasió de capbussar-vos en la lectura de La força d’un destí, digna guanyadora del Premi Ramon Llull i, a ser possible, fer-ho marinant-ho amb una copa de Jean Leon vinya Gigi chardonnay, una combinació deliciosa!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos