Soc només meva

DÍAZ REGUERA, Raquel. SOC NOMÉS MEVA. Editorial NubeOcho, 2022

Raquel Díaz Reguera es caracteritza per escriure i il·lustrar, històries amb un important component d’educació emocional, ara bé, així com en tants llibres les moralines, prenen la importància al relat, ella té l’habilitat de crear narracions que conviden a la reflexió i al debat, però en cap cas, resulten alliçonadores, cosa que com a prescriptora agraeixo profundament, no endebades, la funció essencial de la literatura, per una servidora, és el plaer de la lectura, el gaudir amb el simple gest de passar les pàgines d’un llibre, la lectura del qual et té captivat.

A Soc només meva trobem la història d’una ratolineta que viu subjugada per la seva parella, un ratolinet possessiu i gelós que poc a poc l’allunya de les seves amistats i la va empetitint fins pràcticament anul·lar-la.

És el relat estremidor d’un maltractament. Assistim a la transformació del ratolinet amorós del principi a un gat feréstec que atemoreix. Resulta fàcil fer el símil, en la metamorfosi de molts homes que esdevenen monstres.

Aquest llibre és un bon exemple del que es pot aconseguir quan la literatura infantil i juvenil es treballa amb seriositat i rigor, bones històries que generen debat, que inquieten i interpel·len. Bons llibres que obren les portes a converses serioses i punxegudes d’una manera amable i, en aquest, deixen l’empremta d’un missatge essencial: «No soc de ningú, soc només meva».

Sílvia Cantos

Presentes

DEL MAZO, Margarita; CERRO, Miguel. PRESENTES. Editorial Avenauta, 2018

Aquest títol és un fabulós exemple de com els àlbums il·lustrats no han d’estar destinats forçosament als infants. Presentes és un llibre que requereix una maduresa com a lector que fa que el seu públic focus siguin joves i, per què no, adults. Per el tema que toca, el maltractament psicològic i, per com ho fa, aquest preciós llibre és una magnífica aposta per oferir als instituts i a casa, als joves i, conversar amb ells sobre un fet essencial que tothom hauria de tenir clar: l’amor no hauria d’emmordassar i les persones no s’haurien de tapar els ulls ni mirar cap a una altra banda per no veure certes actituds i reaccions i és que hi ha moments en què els silencis diuen molt més que les paraules.

Aquesta obra utilitza el simbolisme i la metàfora visual per retratar el procés d’anul·lació d’una persona sotmesa al maltractament psicològic continuat. Els presents que la protagonista rep esdevenen dards enverinats que poc a poc van estroncant la seva voluntat, des de la petició incòmode fins a l’ordre tallant, passant per l’exigència i, tot plegat, davant la inacció d’una societat que sembla estar adormida. Cal despertar-nos i posar fil a l’agulla, començant per ajudar als infants i joves a entendre que callar o mirar cap a una altra banda, mai no és encertat, si volem que els abusadors perdin poder hem d’aixecar la veu i fer-nos escoltar.

Sílvia Cantos

Nadie nace sabiendo : Manual para jóvenes y no tan jóvenes

FERNÁNDEZ, ÁLVARO (@FarmacéuticoFernández). NADIE NACE SABIENDO: MANUAL PARA JÓVENES Y NO TAN JÓVENES. Editorial Plan B, 2022

Aquest és un llibre per a tots aquells que conviviu amb adolescents. Concretament amb adolescents que els agrada seguir “influencers” a les xarxes.

‘Nadie nace sabiendo- Manual de sexualidad para jóvenes y no tan jóvenes’ l’ha escrit Álvaro Fernández, farmacèutic de professió i divulgador de la seva feina (amb un toc d’humor) a les xarxes socials.

En aquest volum ens presenta unes nocions bàsiques i àmplies que tot adolescent iniciant-se o, acostant-se a l’inici de la vida sexual, necessita saber. Des de com viure la primera trobada íntima, passant pels diferents mètodes anticonceptius o malalties de transmissió sexuals que existeixen.

Intercala els coneixements teòrics amb la resposta a diverses preguntes reals amb les que s’ha trobat treballant a la farmàcia. Preguntes freqüents que els adolescents fan perquè cap adult encara no els ha explicat. 

Ariadna Sancho

El meu germà és diu Jessica

BOYNE, John. EL MEU GERMÀ ÉS DIU JESSICA. Editorial Empúries, 2020

Narra la hisòria d’un noi trans, des de la perspectiva del seu germà petit, que l’adora. Però tot i així, la confusió que apareix quan en Jason explica a la família el seu gran secret, eclipsa aquesta adoració fins al punt de transitar cap a un embolic de sentiments que no és capaç de gestionar. Si sumem l’actitud dels pares respecte als seus fills, tan poc amorosa i egoïsta fins a límits insospitats que resulten odiosos. Us podeu imaginar el difícil moment que viu aquesta noia que no se sent identificada amb el cos que té.

M’agrada que el Jason, aparentment, és el prototipus de triomfador. És el capità de l’equip de fútbol i surt amb la noia més bonica de l’institut. Tot i així, és terriblement infeliç.

Els prejudicis és un tema recurrent a la novel·la, no només els relacionats amb el gènere i, especialment, aquelles persones que s’omplen la boca amb la seva obertura de mires, mentre miren amb despreci tot allò que pensen que no és com hauria de ser.

El meu germà és diu Jessica és una bufetada, una lectura que sacseja i remou consciències. Perfecta per comentar amb joves, va directa a la tria de lectures del club de lectura juvenil!

Sílvia Cantos

Laura Dean me ha vuelto a dejar

Mariko Tamaki y Rosemay Valero-O'connell- Laura Dean - Cubierta. TAMAKI, Mariko; Dibuix VALERO-O’CONNELL, Rosemary. LAURA DEAN ME HA VUELTO A DEJAR. Editorial La Cúpula, 2019.

     Una interessant reflexió sobre les relacions tòxiques i l’amor en l’adolescència.

     La Freddy Riley manté una relació intermitent amb la Laura Dean, la noia més popular de l’institut. Cada vegada que la Laura l’abandona, el món de la Freddy trontolla i es capgira. La seva autoestima es malmet lentament, mentre es converteix en una titella a les mans d’una persona que no la mereix ni la valora, i que l’aïlla del seu entorn i dels seus veritables amics.

     El guió de Mariko Tamaki i el dibuix de Rosemary Valero-O’Connell plasmen amb sensibilitat el viatge d’autodescobriment de la jove protagonista. Una història plena de matisos que posa en valor el poder de l’amistat.

Mireia Martínez