Estimada Mirta

ESCALAS, Maria. ESTIMADA MIRTA. Editorial Amsterdam, 2021.

Potser els primers records no es guarden al cervell, sinó a l’amígdala, o al ventre, o en alguna mena de memòria de la pell, i els tenim sense saber-ho, desats d’una manera difusa, desendreçada, i no es poden dir amb paraules. Potser alguns records son com pol·len damunt una fulla, imperceptibles, però impregnant-ho tot i formant un núvol de color quan algú els espolsa.

Estimada Mirta és una novel·la inspirada en uns fets reals, una història que un bon dia, sense pretendre-ho, va arribar a l’oïda de l’autora, ella amb l’instint d’escriptora, ràpidament va ser conscient de tenir entre mans, una novel·la per escriure i així descobrim en Francisco. Acompanyar-lo en la seva travessa transoceànica i en els primers dies a l’Argentina ens fa connectar amb ell d’una manera que ens el sentim molt proper.

La novel·la transcorre en dos plans diferenciats, en un, a través d’un seguit de cartes, un Francisco de vora setanta anys, rememora la seva vida dirigint-se a la seva filla, Mirta. En l’altre, viatgem a aquest mateix passat, acompanyant a un jove Francisco en seu periple vital al llarg de cinquanta anys. S’ha de dir que la Maria té una manera de narrar que t’abraça, les paraules t’embolcallen et transporten al moment i al lloc que t’està explicant i tu, lector, creus escoltar, veure i sentir aquells personatges com a reals.

El relat de l’època tan convulsa que es va viure a l’Argentina ha quedat magníficament retratat per la Maria, de la mà dels personatges veiem com els militars pretenien aixafar la revolució dels obrers i anul·lar qualsevol rastre de cultura, trobem diversos passatges frepants que interpel·len i sacsegen al lector.

La novel·la parla de la impossible neutralitat, no es pot ser equidistant, sempre s’està d’una part.

La història de l’Argentina amaga un dolor i una tristesa sagnant que la Maria ha sabut descriure a la perfecció. La devoció del poble argentí per Eva Perón, però també les desaparicions, tortures i assassinats que s’hi produïen diàriament. Sense oblidar el mundial de 1978 que va esdevenir una horrible cortina de fum per a uns fets escabrosos que el món no va voler veure.

La magnífica construcció tant de personatges com d’ambientació, dota la història d’una versemblança i una credibilitat que quan arribes al desenllaç de la història, tan deliciosament dolorós i trist sents una pena real per les vides recollides en aquestes pàgines.

Amb un epíleg final on l’autora ens llista les persones reals que apareixen mencionades a la novel·la, comprovem fins a quin punt hi ha una extraordinària tasca de documentació, prèvia a la construcció d’aquesta història. La tercera de la Maria, i sense cap mena de dubte, la millor, fins al moment, ja friso esperant com se superarà amb la quarta.

Sílvia Cantos

Mar Obert

MYERS, Benjamin. MAR OBERT. Quaderns Crema, 2021.

Es tracta de la 8ª obra de Benjamin Myers, escriptor anglès , i la 1ª publicada aquí.

Ens trobem al nord d’Anglaterra, en un context històric en el que tot just ha finalitzat la Segona Guerra Mundial.

La novel·la està narrada en primera persona, quan el protagonista, un consagrat escriptor, ja és gran, i decideix escriure sobre un estiu de joventut que el va marcar per tota la vida.

El protagonista, un noi de 16 anys, veu clar el futur que li espera ara que ha acabat els estudis secundaris. Com el seu pare, i com tots els homes de la seva família i del poble on viu, acabarà treballant en una mina.

Aquesta certesa l’angoixa molt, i abans que això passi, la primavera en que finalitza els estudis , decideix emprendre un viatge a peu per explorar el país. Sempre l’ha fascinat la natura i el mar, que poques vegades ha vist, i es dirigeix cap a la costa de Yorkshire, només amb una motxilla, una màrfega i un sac, estris per cuinar, una muda, i poca cosa més.

En el seu viatge, coneixerà a una dona de mitjana edat que viu sola amb el seu gos, en una caseta vora el mar en un poblet pesquer de North Yorkshire. És una dona extravagant, independent, i amb una vida passada molt intensa. Quan es troben, la dona el convida a sopar, i aquesta invitació, s’acabarà convertint en una llarga estada (tot un estiu) a casa seva. El protagonista anirà arreglant i reformant la caseta adjacent a la casa principal, i el terreny del voltant, a canvi de sostre i menjar.

Tal i com ja anticipa el títol de la novel·la, Mar obert, durant aquesta estada se li obren nous horitzons, el noi descobrirà una vida totalment nova, molt diferent a la que coneixia. Menjars abundants i suculents, amb aliments que li eren desconeguts, banys de mar , migdiades de sol, lectura de poesia, i la descoberta de la pròpia sensibilitat envers la literatura, l’art….

El protagonista experimenta també per primera vegada, el descobriment de vides totalment diferents, que li obrirà mires i li trencarà esquemes.

A través de les converses que mantenen els dos protagonistes, es tracten temes com el món obrer de l’Anglaterra d’aquell moment, l’odi latent als nazis donat que la fi de la guerra és encara molt recent, la homosexualitat, etc….

Assistim a un aprenentatge intel·lectual i emocional, aquesta transició cap a l’edat adulta.

També a ella li canviarà la vida després d’aquesta trobada. Per ella serà com viure una segona joventut. Reviure un munt de records que tenia enterrats,  i tancar ferides que eren encara obertes, arraconades. És un cant a l’amistat intergeneracional, a com d’enriquidora pot arribar a ser aquesta amistat per ambdues persones precisament per aquesta diferència d’edat.

Nausica Aymà

Constel·lacions

BUSQUETS, Clara. CONSTEL·LACIONS. Editorial Proa, 2022

Vaig tornar de la guerra amb els ulls bruts. I vaig trigar molt, molt, a tenir-los nets. De fet, em fa l’efecte que mai més no els he tingut nets. La guerra t’ho embruta tot, també la mirada.

La primera proposta d’avui és una novel·la de ficció inspirada en uns fets reals, escrita amb la mestria habitual de l’autora, al voltant d’un personatge entranyable i meravellós, el centenari avi Cinto.

La Blanca construeix la història d’una família, en la que, com acostuma a passar, a més d’amor i complicitats, també hi ha secrets. Secrets que sovint, pretenen protegir els altres. L’origen cert que inspira la història son les amenaces que la banda criminal ETA llança contra un empresari, en aquest en Quim, amb ell i la Irma, el lector troba un matrimoni que es protegeix en silenci, l’un a l’altre, sense que cap dels dos sàpiga què sap l’altre.

El cert és que Blanca Busquets està dotada amb un domini extraordinari per a narrar petites estampes de quotidianitat, amb una força que captiva. Les històries del cel explicades per l’avi Cinto son una delícia, com ho és ell mateix, un home que a tocar dels seus cent anys és molt més conscient del que passa al seu voltant, del que la majoria creu.

Diverses generacions apareixen retratades en aquesta història familiar. Cada membre té la seva pròpia història. Una dona que supera un trencament de parella, un home que ha viscut en pròpia pell la perillositat d’algunes amistats. La guerra que queda gravada en la pell i els ulls dels qui han tingut la dissort de viure-la. La por per un mateix i, especialment, per la família quan aquesta es veu amenaçada.

Guerra de carrer, guerra de país, històries de presó, amistats, complicitats, sorpreses i silencis en una família que prepara la celebració del seu avi centenari. Amb passatges frepants, que et posen la pell de gallina. Una lectura fascinant sobre la memòria familiar, que no deixa de ser també, la memòria d’un país.

Sílvia Cantos

---

«Constel·lacions és una de les novel·les més personals que he escrit. Hi he abocat, amb algunes llibertats, una història familiar que va tenir lloc a Pamplona a finals dels anys seixanta i començaments dels setanta del segle xx», i és que va ser el seu pare el qui va rebre amenaces directes de la banda terrorista ETA.