Entre dos palacios

MAHFUZ, Naguib. Entre dos palacios. Barcelona. Martínez Roca, 1989

Una novel·la d’ambient i de personatges.
L’autor es converteix en cronista de la vida quotidiana d’una família benestant del Caire entre els anys 1917-19. Amb l’alternança del narrador espectador, amb molts detalls, i el narrador omniscient, que entra en els pensaments dels personatges, l’autor aconsegueix endinsar-nos a la vida dels personatges, entendre’ls i fer partícip d’aquesta experiència al lector. Aquest és el fet que atrau i enganxa al lector.

Elisabet

 

El nas de Mussolini

BAULENAS, Lluís-Anton. El nas de mussolini. Barcelona. Ed. Proa, 2009

Hola, ja torno a ser aquí, per a explicar-vos la novel.la que acabo de llegir. Aquest diumenge m’ha tocat estar en una taula electoral. És la segona vegada que hi vaig. Aquesta vegada ha sigut molt interessant. Només una reflexió, important i preocupant. Que passa amb la joventut, els que poden votar i no ho fan? 

El llibre el Nas de Mussolini no m’ha agradat. És una història absurda i uns fets del mateix. No transmet sensacions, és una novel.la freda. Els protagonistes de la història pateixen uns esdeveniments sense cap sentit. Fa un repàs d’uns fets de l’any 1923, entre la patronal i els sindicats, el cas dels pistolers a sou.

El llibre està ben escrit, té una narració força bona, però la història no m’ha agradat. Hi ha situacions en aquesta història com les morts que no tenen ni cap ni peus.

Josep Aguilera

Fa mil anys que sóc aquí

VENEZIA, Mariolina. Fa mil anys que sóc aquí. Barcelona. La Campana, 2007

Avui vull escriure un breu comentari del llibre que acabo de llegir, que en aquest mes de maig ens ha tocat llegir al grup de lectura. Mai us havia parlat d’aquest grup, de la gent que som. Només una paraula: meravellosos. I espiritualment bona gent, jo estic aprenent molt d’ells.

Aquest llibre per a mi té un petit inconvenient, que hi ha massa noms per a recordar, per a saber qui és qui.

La escriptora Marcolina ens fa un repàs d’Italia de començament de segle. Ella agafa de referència la seva família i amics del poble natal, més enllà dels seus besavis per a explicar-nos fets i costums de la Italia més profunda i èpica. No només ens comunica sinó que ens suscita determinades emocions i pensaments.

No escriu malament, doncs té una prosa digestiva res complicada i metàfores de  colors suggestius. Amb aquesta novel.la parla molt del predomini de la dona d’aquell temps fins ara, de la dona emprenedora, mare i lluitadora, em ve a la memòria la meva mare. Val la pena llegir-lo per a saber més d’Italia, de la seva història de la seva gent i de les seves costums.

Josep Aguilera

El noi del pijama de ratlles

BOYNE, John. El noi del pijama de ratlles. Barcelona. Edicions 62, 2009

Aquesta novel·la no m’ha acabat d’omplir massa, doncs m’esperava molt més tenint en compte el tema del que es tracta. El tema és molt esgarrifós, i jo espero i desitjo que no caigui en l’oblit.

La narració dels fets que ens ofereix a través de la perspectiva d’un nen de 9 anys amb la seva ingenuïtat, ratlla la línia de la ignorància. Avui ningú es pot creure que un noi sigui tant innocent, com per a no adonar-se de la tragèdia que es mou al voltant seu. Aquesta novel·la està orientada a un lector molt juvenil.

El Bruno veu personatges i coses estranyes que el fan dubtar, com per exemple, el metge que fa de cambrer a casa seva, i que ell no acaba de trobar resposta. La necessitat de trobar amics, és per a Bruno com el començament del dia sortint el sol per l’est. Estem obligats a deformar la realitat per a salvaguardar al nen de les atrocitats que succeeixen.

Una part de la novel·la que més em va agradar és quan el nen jueu li agafa la mà quan tanquen el llum, aquest fet té una infinitat de pensaments.

Josep Aguilera

La neta del senyor Lihn

CLAUDEL, Philippe. La neta del senyor lihn. Barcelona. RBA, 2006                                                   

Hola, ja torno a ser aquí.

És la segona novel.la que llegeixo de Claudel i la meva opinió és molt bona. És un conte que val la pena llegir-lo i rellegir-lo.

El senyor Lihn és deportat a un altre país, es veu obligat a marxar del seu poble per culpa d’una guerra. És una història que parla d’intrigues, de sentiments, de sensacions, d’amor entre l’avi i la seva néta i del senyor Gras.

És un conte diferent als que estem acostumats a llegir els lectors habituals. Una narració de suspens i intriga. Amb aquest conte se us encongirà el cor, i us entraran ganes de plorar.

El senyor Philippe parla de la solitud dels protagonistes, del temps passat, de la força psicològica d’ells. 

Espero que us agradi.

Josep Aguilera