Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Contes Macabres

POE, Edgar Allan i LACOMBE, Benjamin (il.). Contes Macabres. Barcelona, Baula, 2011.

Edat: 9 – 99 anys.

He volgut començar l’any ressenyant el que, per mi, ha estat la joia entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011, es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L’illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il·lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il·lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó: “els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al·lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal·la en la intel·ligència i regeix amb espantosa lògica.”

El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l’obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l’edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il·lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe.

http://youtu.be/wwQJapkHo5c

Sílvia Cantos

Anuncis

1 comentari»

  Susanna wrote @

El tinc i és una de les meves joies! Subscric tot el que dius. Quin llibre i quin autor per a un il·lustrador tan gran com Lacombe! Exquisit!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: