La poma vermella

ORAL, Feridun. La poma vermella. Barcelona, Ed. Joventut, 2009.

Edat: 4 anys.

“Un dia, un conill famolenc va sortir a buscar menjar. Tot estava cobert de neu i no trobava res. Finalment va veure una preciosa poma vermella dalt d’un arbre. Però per més que va saltar, no hi va poder arribar. I va anar a buscar ajuda…”

Un àlbum il·lustrat ple de tendresa.

Una bonica història sobre l’amistat i la cooperació.

Mireia Martínez

Anuncis

La datxa nova / El violí de Rothschild

TXÉKHOV, Anton P. Contes. Barcelona, Quaderns Crema, 2007.

La datxa nova / El violí de Rothschild.

“Va enlairar el bastó i colpejà el cap del fill; aquest va enlairar el seu i colpejà el vell de dret a la calba, de manera que el bastó fins va rebotar. Litxkov pare ni tan sols va trontollar i va tornar a colpejar el fill, altre cop al cap. I així es van anar bastonejant al cap l’un a l’altre; ben mirat, semblava més un joc que no pas una baralla.”

“Tanmateix, de camí cap a casa, va adonar-se que de la mort, només en trauria profit: s’estalviaria menjar, beure, pagar impostos i ofendre la gent, i, com que una persona reposa a la tomba no un any, sinó centenars d’anys, milers d’anys, alheshores, fent comptes, el profit resultava immens. La vida representava una pèrdua per a les persones i la mort, un profit.”

Dolors Ribó

Les Llàgrimes de Shiva

MALLORQUÍ, César. Les Llàgrimes de Shiva. Barcelona, Edebé, 2004.

“Aquest llibre m’ha encantat perquè és molt original. El que més m’ha agradat ha estat el germà del Javier, l’Alberto perquè no parava de dir que li portés sostenidors de la Rosa, que li expliqués tot sobre ella… Però la història en comú ha estat molt original.”

“Aquest llibre m’ha agradat molt perquè és molt divertit i m’agradaria recomanar-lo a la gent que li agrada llegir llibres com aquest. M’ha agradat també perquè és una mica misteriós.”

“Súper xulo! Per mi ha estat molt divertit, hi havia trossos que et feia pensar en coses que mai han existit. Molt de misteri sobre la “Beatriz Obregón”. Aquest llibre m’ha enganxat molt perquè és molt de misteri. Que si hi ha un fantasma per la casa? Qui és? M’ha agradat molt!”

“Les llàgrimes de Shiva és un llibre que m’ha agradat molt encara que al principi pensava que aquest llibre no m’agradaria. Gràcies a la frase que va dir la Sílvia, “encara que un llibre no us faci bona pinta llegir-vos-el us pot sorprendre, doneu-li una oportunitat”, vaig seguir llegint.”

“La veritat és que no m’ha agradat molt el llibre perquè és molt avorrit i també perquè a mi no m’agraden els llibres autobiogràfics.”

Puntuació mitjana: 9,99

Club de Lectura Infantil

La pell i els ossos

HYVERNAUD, Georges. La pell i els ossos. Barcelona, La Campana, 2004.

L’escriptor va  passar 5 anys en un camp de concentració.

“Estic assegut dignament sobre el cercle de fusta envernissada, amb tota la meva dignitat d’home lliure. Estic assegut enmig d’un silenci dens i deliciós. Un silenci blanc, lluent, acollidor. Adossada a la paret hi ha una peça de porcellana de la qual penja un rectangle de paper higiènic. Darrera meu hi ha una cadeneta amb un pom de porcellana. Estic assegut. Tinc tant temps i tanta llibertat com vulgui. Puc parlar tot sol o llegir versos. Si em ve de gust, puc meditar sobre la immortalitat de l’ànima.”

“En l’univers de l’esperança, tens dret a confiar en la felicitat i en la bellesa, pots participar de tot el seu valor. Però quan ets a l’altra banda, llavors no veus res com abans. És difícil d’explicar. S’ha produït un retrocés, una desavinença, s’ha creat un desnivell, una desoladora difuminació de tot”

“Ens presenten la bogeria com una conseqüència de la genètica, de lesions cerebrals, tot un conjunt d’idees destinades a tranquil·litzar-nos. Li posen noms estrafolaris, que figuren en llibres que no llegeix ningú. És una cosa obscura, inconcebible, que no ens afecta. Però la tenim al costat, la bogeria. Hem vist el cas de Percheval i d’altres. Aleshores tot es confon. un ja no se sent protegit. La bogeria potser és repetir durant tot el dia les conjugacions alemanyes. Potser és cantar incansablement la petit Amelie. Ser el que som i fer el que fem. Potser fa molt temps que va esclatar, la bogeria, per a nosaltres i per a tothom. Mirant-ho de prop et preguntes si abans les coses eren, en realitat, tan diferents. El que anomenem la nostra llibertat ja consistia, fet i fet, a caminar en cercle, els uns rere els altres. A mastegar els mateixos tòpics. A executar un intercanvi constant de certeses immutables.”

Dolors Ribó

La dona justa

MÁRAI, Sándor. La dona justa. Barcelona, Edicions 62, 2005.

Un excel•lent relat, més un assaig sobre les reaccions i sentiments humans i no tant una novel•la, en la que es vagin succeint episodis. Per tant, és un llibre destinat al lector que li agrada reflexionar, desgranar els sentiments i així comprovar la meritòria capacitat que l’escriptor té al plasmar les impressions emocionals de cada un dels personatges.

Clara Guilera

El meu Mikhael

OS , Amos. El meu Mikhael. Barcelona, La Magrana, 2010.

Amos Oz, un dels escriptors contemporanis més rellevants i controvertits de les lletres israelianes, va obtenir el reconeixement internacional amb El meu Mikhael, publicada l’any 1969.

“Escric perquè les persones a qui estimava han mort. Escric perquè quan era nena tenia una gran capacitat d’estimar i ara aquesta capacitat d’estimar està morint. No vull morir”. Aquesta és la història de Jana i així comença el seu relat en primera persona. Ambientada al Jerusalem dels anys 50, Jana ens fa partícips de la seva infelicitat matrimonial. Lentament, amb una cadència poètica, Jana ens explica la seva història d’amor amb Mikhael. La seva unió és volguda per ambdós, però una infelicitat silenciosa que es va filtrant en la parella fins a ofegar-los. Jana es refugia en un món de fantasia i somnis per poder fugir de la realitat que l’envolta. Una mostra més de la complexitat de les relacions humanes.

L’univers literari d’Amos Oz no és de fàcil accés. Les seves obres són complexes; cal abocar-hi tota l’atenció com a lector per a captar els matisos i la subtilitat de la seva narrativa. Aquesta és la primera novel•la que llegeixo d’Oz, i tot i que crec que no he aconseguit entrar plenament en el seu llenguatge, m’ha captivat i estic decidida a continuar-ho intentant.

Mireia Martínez