ORAL, Feridun. La poma vermella. Barcelona, Ed. Joventut, 2009.
Edat: 4 anys.
“Un dia, un conill famolenc va sortir a buscar menjar. Tot estava cobert de neu i no trobava res. Finalment va veure una preciosa poma vermella dalt d’un arbre. Però per més que va saltar, no hi va poder arribar. I va anar a buscar ajuda…”
Un àlbum il·lustrat ple de tendresa.
Una bonica història sobre l’amistat i la cooperació.
Mireia Martínez
TXÉKHOV, Anton P. Contes. Barcelona, Quaderns Crema, 2007.
La datxa nova / El violí de Rothschild.
“Va enlairar el bastó i colpejà el cap del fill; aquest va enlairar el seu i colpejà el vell de dret a la calba, de manera que el bastó fins va rebotar. Litxkov pare ni tan sols va trontollar i va tornar a colpejar el fill, altre cop al cap. I així es van anar bastonejant al cap l’un a l’altre; ben mirat, semblava més un joc que no pas una baralla.”
“Tanmateix, de camí cap a casa, va adonar-se que de la mort, només en trauria profit: s’estalviaria menjar, beure, pagar impostos i ofendre la gent, i, com que una persona reposa a la tomba no un any, sinó centenars d’anys, milers d’anys, alheshores, fent comptes, el profit resultava immens. La vida representava una pèrdua per a les persones i la mort, un profit.”
Dolors Ribó
MALLORQUÍ, César. Les Llàgrimes de Shiva. Barcelona, Edebé, 2004.
“Aquest llibre m’ha encantat perquè és molt original. El que més m’ha agradat ha estat el germà del Javier, l’Alberto perquè no parava de dir que li portés sostenidors de la Rosa, que li expliqués tot sobre ella… Però la història en comú ha estat molt original.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt perquè és molt divertit i m’agradaria recomanar-lo a la gent que li agrada llegir llibres com aquest. M’ha agradat també perquè és una mica misteriós.”
“Súper xulo! Per mi ha estat molt divertit, hi havia trossos que et feia pensar en coses que mai han existit. Molt de misteri sobre la “Beatriz Obregón”. Aquest llibre m’ha enganxat molt perquè és molt de misteri. Que si hi ha un fantasma per la casa? Qui és? M’ha agradat molt!”
“Les llàgrimes de Shiva és un llibre que m’ha agradat molt encara que al principi pensava que aquest llibre no m’agradaria. Gràcies a la frase que va dir la Sílvia, “encara que un llibre no us faci bona pinta llegir-vos-el us pot sorprendre, doneu-li una oportunitat”, vaig seguir llegint.”
“La veritat és que no m’ha agradat molt el llibre perquè és molt avorrit i també perquè a mi no m’agraden els llibres autobiogràfics.”
Puntuació mitjana: 9,99
Club de Lectura Infantil
HYVERNAUD, Georges. La pell i els ossos. Barcelona, La Campana, 2004.
L’escriptor va passar 5 anys en un camp de concentració.
“Estic assegut dignament sobre el cercle de fusta envernissada, amb tota la meva dignitat d’home lliure. Estic assegut enmig d’un silenci dens i deliciós. Un silenci blanc, lluent, acollidor. Adossada a la paret hi ha una peça de porcellana de la qual penja un rectangle de paper higiènic. Darrera meu hi ha una cadeneta amb un pom de porcellana. Estic assegut. Tinc tant temps i tanta llibertat com vulgui. Puc parlar tot sol o llegir versos. Si em ve de gust, puc meditar sobre la immortalitat de l’ànima.”
“En l’univers de l’esperança, tens dret a confiar en la felicitat i en la bellesa, pots participar de tot el seu valor. Però quan ets a l’altra banda, llavors no veus res com abans. És difícil d’explicar. S’ha produït un retrocés, una desavinença, s’ha creat un desnivell, una desoladora difuminació de tot”
“Ens presenten la bogeria com una conseqüència de la genètica, de lesions cerebrals, tot un conjunt d’idees destinades a tranquil·litzar-nos. Li posen noms estrafolaris, que figuren en llibres que no llegeix ningú. És una cosa obscura, inconcebible, que no ens afecta. Però la tenim al costat, la bogeria. Hem vist el cas de Percheval i d’altres. Aleshores tot es confon. un ja no se sent protegit. La bogeria potser és repetir durant tot el dia les conjugacions alemanyes. Potser és cantar incansablement la petit Amelie. Ser el que som i fer el que fem. Potser fa molt temps que va esclatar, la bogeria, per a nosaltres i per a tothom. Mirant-ho de prop et preguntes si abans les coses eren, en realitat, tan diferents. El que anomenem la nostra llibertat ja consistia, fet i fet, a caminar en cercle, els uns rere els altres. A mastegar els mateixos tòpics. A executar un intercanvi constant de certeses immutables.”
Dolors Ribó
BUSQUETS, Blanca. El Jersei. Barcelona, Rosa dels Vents, 2006.
Em va semblar un llibre preciós. Relata amb molta tendresa una història quotidiana, actual, d’una família amb una malalta neuronal. Una lliçó d’optimisme i d’humanitat.
Glòria Aragonés Rubio
Què em llegeixo? 