Picnic en Hanging Rock

LINDSAY, Joan. Picnic en Hanging Rock. Madrid, Impedimenta, 2010.

Veient la fotografia de Hanging Rock em suggereix una imatge caòtica d’una formació rocosa i una natura violenta i salvatge, també al mateix temps una bellesa profunda i malaltissa.
Decebedora i superficial. A Picnic en Hanging Rock, l’autora ens narra la història de la desaparició en un picnic de tres noies i l’institutriu d’un internat per a noies.
Una trama per resoldre el misteri de la desaparició de les noies del col·legi i l’institutriu i un desenllaç inesperat.
També fa una breu crítica general a les normes molt severes i als càstigs dels internats del segle XX.

Josep Aguilera

El cos humà

GIORDANO, Paolo. El cos humà. Barcelona, Edicions 62, 2013.

Paolo Giordano va entrar al món de la literatura per la porta gran. Amb la seva opera prima, La solitud dels nombres primers, va guanyar els premis literaris més importants d’Itàlia i va obtenir el favor de la crítica i el públic.
Ara, cinc anys després, podem llegir el seu segon treball, El cos humà. En algunes entrevistes que ha concedit recentment parla del perquè d’aquest silenci. Comenta que l’èxit rotund de la seva primera novel•la va ser difícil d’assimilar, i que la pressió i les expectatives envers el seu segon treball el van sumir en una profunda crisi creativa i personal. Dos projectes de novel•la van quedar aturats, descartats i va ser arran d’un viatge a l’Afganistan, per a la realització d’un reportatge, que va trobar la inspiració que necessitava. El resultat, El cos humà, una obra fruit de l’esforç i la superació, on Giordano es retroba com a escriptor i surt a la superfície.

En aquesta ocasió, Paolo Giordano ens presenta una novel•la coral en la qual ens explica la vida quotidiana d’un escamot de joves soldats destinats a una base militar enmig del desert, al cor de l’Afganistan. Ens parla de les seves inquietuds, les seves pors, els seus somnis, les seves decepcions, les seves esperances… Sentiments, sensacions i pensaments sota l’amenaça de la guerra, la por, el perill… i la mort. L’escriptor ens parla de la guerra, però també d’aquelles guerres personals que cadascú afronta en silenci, escoltant el propi cos.

Dotada d’una prosa absorbent, El cos humà confirma el talent d’aquest jove escriptor italià que continua investigant en les relacions humanes i la intimitat de l’individu.

Mireia Martínez

El somni d’en Mateu

LIONNI, Leo. El somni d’en Mateu. Barcelona, Hipòtesi ; Pontevedra, Kalandraka, 2013.

L’àlbum il•lustrat que us presento avui suposa un ítem més d’una llista de més de 40 llibres escrits per un dels més grans prestigiosos escriptors de literatura infantil, àmpliament reconegut per la crítica especialitzada, que compta entre ells amb alguns clàssic de la literatura infantil com poden ser «Frederick», «Neda-que-neda» o «El petit Blau i el petit Groc», naturalment us parlo de Leo Lionni.

L’art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer, és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí per transformar la realitat. Precisament d’això ens parla aquesta història, més concretament ens narra la primera visita a un museu, visita que canvia la vida d’en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d’art a sales de prestigi internacional.

Leo Lionni, un dels precursors del que avui dia anomenem àlbum il•lustrat, va demostrar al llarg de la seva producció literària, un domini excepcional a l’hora de transmetre emocions amb la seva obra, la gran influència que va tenir l’art en la seva vida des de ben petit (la seva mare va ser cantant d’òpera i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura), va deixar empremta en els seus llibres, sense anar més lluny, en l’inoblidable «Frederick» ens va apropar a la poesia amb exquisida sensibilitat. En aquest títol trobem una fórmula similar a la emprada en aquell títol, però aquesta vegada, l’autor ens convida a descobrir alguns estils artístics: al classicisme dels retrats històrics, a les natures mortes i a les avantguardes pictòriques com ara l’impressionisme, el cubisme o el surrealisme.

«El somni d’en Mateu» és un d’aquells àlbums que tant m’agrada recomanar, perquè acompleix la funció bàsica dels contes narrant-nos una història, però a més a més, ens permet iniciar als nens i nenes en l’art i en la interpretació de les formes i dels colors, disciplines imprescindibles per a formar persones amb llibertat de pensament i vida, estic convençuda que una educació plena d’estímuls, d’experiències i sabers ajuda molt en aquesta tasca, i àlbums il•lustrats com aquest que us recomano avui haurien de ser indispensables a totes les escoles, doncs a través d’una història propera i plena de fantasia i, amb unes il•lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica fetes amb la tècnica del collage, l’autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l’art i la música.

Aquí us deixo una web molt recomanable amb un munt d’activitats per complementar la lectura d’aquest i altres títols de Leo Lionni.

Sílvia Cantos