El pintor de almas

FALCONES, Ildefonso. EL PINTOR DE ALMAS. Editorial Grijalbo. 2019

El pintor de almas de Ildefonso Falcones nos sitúa al principio del convulso siglo XX donde las reivindicaciones sociales toman protagonismo. La historia transcurre de la mano de Dalmau Sala y su entorno más cercano que nos ofrece diferentes puntos de vista, desde la burguesía afincada en Barcelona con todos los lujos que estos conllevan hasta el punto contrapuesto que serían los obreros, anarquistas y trinxaires.

Asimismo, el artista y protagonista del libro Dalmau Sala nos aporta también una visión artística del momento en el que vive, con las construcciones más emblemáticas de Gaudí o Domènech i Montaner entre otros artistas del Modernismo.

Tampoco falta el toque feminista que estamos acostumbrados de las obras de Ildefonso. Estas reivindicaciones vienen de la mano de Montserrat, hermana del protagonista, o Emma la novia de Dalmau la cual tiene que luchar por la igualdad de condiciones entre hombres y mujeres además, de la lucha paralela de la brecha entre clases sociales.

Todos los hilos quedan bien ligados y entramados para que la historia fluya con naturalidad y sea dinámica respetando en todo momento el rigor histórico del momento. Una obra muy completa en la cual nos presenta diferentes perspectivas y entornos de principios del siglo XX de una misma Barcelona.

Diana Gasols

Fox + Chick. Una passejada en barca i altres històries

RUZZIER, Sergio. FOX + CHICK. UNA PASSEJADA EN BARCA I ALTRES HISTÒRIES. Liana Editorial. 2020

Una passejada en barca i altres històries de Sergio Ruzzier ens presenta en Fox i Chick, una guineu i un pollet que viuen mil-i-una aventures quotidianes. Històries curtes plenes d’humor, que capten l’atenció tant de primers lectors com de lectors més avançats gràcies a la ironia dels seus diàlegs. En Fox i en Chick són molt bons amics però no sempre estan d’acord, en Chick s’ho qüestiona tot i posa a prova la paciència d’en Fox. Una lectura deliciosa i fresca sobre l’amistat, la convivència i la diversitat, amb un dibuix i un color a tinta i aquarel·la plens de llum.

Aquest primer volum inclou: Una passejada en barca, El pastís de xocolata i La sortida del sol. També disponible en castellà.

I si us heu quedat amb ganes de més Fox i Chick, ja podeu llegir el segon volum de la col·lecció: La festa i altres històries que recull: La festa, Una bona sopa i Estigues quiet.

Mireia Martínez

Las barbas del profeta

MENDOZA, Eduardo. LAS BARBAS DEL PROFETA. Seix Barral, 2020.

Eduardo Mendoza és d’un dels meu autors preferits, i que m’ha acompanyat sempre, des de ben joveneta. Es tracta d’un autor amb una extensa i variada bibliografia.

Per variada, el llibre publicat l’any passat, i que acabo de llegir fa uns dies. Per temàtica i títol, potser no m’hagués atret, però el vaig començar per aquesta fe inamovible que professem cap als nostres autors de capçalera. I una vegada més, no m’ha decebut gens.

Es tracta potser més aviat d’un assaig, però és molt àgil i molt divertit, en aquest estil humorístic al que ens té acostumats Mendoza.

Mendoza  en el pròleg, ens explica la fascinació que sempre va experimentar de petit pels textos bíblics. Ja havia més o menys rondat la temàtica amb “El asombroso viaje de Pomponio Flato”, publicada el 2008.

En el present llibre es combinen dues temàtiques, el de la Bíblia com a obra literària, i el de la influència de les lectures primerenques en el posterior escriptor en que es convertiria. I va entrellaçant aquestes dues mirades, la del nen fascinat , i la de l’adult curiós, sempre amb un to crític i intel·ligent, inherent a Mendoza.

Es pot dir que la novel·la es divideix en dos blocs, el primer tractaria la Historia sagrada, i el segon, que és més curt, tracta el Nou Testament. A la primera part , trobem històries que ens sonen tantíssim , com la de Eva deixant-se temptar per la serp i l’expulsió del paradís, Caín matant al seu germà Abel, Noè entrant a l’arca, Judith agafant pels cabells el cap de Holofernes, …En el segon bloc, es glossen els Evangelis , amb totes les seves contradiccions i incoherències, sempre d’una manera molt amena i amb respecte en tot moment, tal i com ell també destaca en el pròleg.

Ens fan somriure com relata diversos passatges: per exemple Samsó tirant a terra les columnes del temple a les que estava encadenat, com en un còmic de l’Increïble Hulk, i la imatge dels àngels obesos tipus el cupido dels romans, o com retrata constantment a Jehovà amb una camisola de dormir, comparant-lo amb el Zeus de l’Olimp.

En definitiva, resulta una lectura molt interessant, un repàs al que no deixa de ser una part important de la nostra cultura, i també ens ofereix unes pinzellades al llegat artístic que podem admirar gràcies a totes aquestes històries sagrades, que ha generat molt d’art en totes les seves formes.

Nausica Aymà