Dolce far niente

VALLBONA, Rafael. DOLCE FAR NIENTE. Univers Llibres, 2023

Dolce far niente. Una primavera toscana. Un viatge per gaudir d’un art que, segons l’autor, els italians dominen a la perfecció, l’art de no fer res.

La sinopsi ens avança el següent: Pot haver-hi alguna cosa més plaent que veure passar la vida tranquil·lament i sense fer absolutament res de productiu? No, oi? Doncs imagineu que us dediqueu intensament a aquest dolce far niente a la Piazza del Campo de Siena o que vagaregeu per la Val d’Orcia o pel Chianti, llocs que algú va deixar a la terra perquè els pobres mortals visquéssim una mica la vida que ens mereixem. D’això, de bicicletes heroiques, d’una Vespa somiada i d’unes quantes petites joies quotidianes com ara un plat de pici al ragù parla aquest llibre.

Dolce far niente forma part de la col·lecció “La joie de vivre” de la qual, Ester Pujol, la seva editora afirma que no qualsevol llibre pot formar-ne part. Ha de transmetre una atmosfera, un estat d’ànim, transmetre la meravella de la contemplació de les petites coses. Sens dubte, el títol de Vallbona s’ajusta a la perfecció als requisits, llegir-lo és un gaudi, si ho feu acompanyant-lo d’una copa de vi, ja ho fa insuperable i, a més us recomano que el marideu amb la música de Vasco Rossi o Leonard Cohen que sovint són referenciades.

M’agrada que no sigui un llibre de viatges, i que sigui un viatge en sí mateix. Veureu quina arribada a Siena més atropellada ens narra només començar el llibre. Li compro la idea de com veu els llocs que visita, projectant si hi viuria i elaborant una llista personal, penso fer-ho a partir d’ara amb els indrets que visiti.

Us vull llegir un passatge que crec que resumeix molt bé l’essència del llibre, diu així:

«El dolce far niente és contemplar la vida des del marge i a un altre ritme, veure-la passar fugint de la deriva perversament proactiva i essent plenament conscient del moment estel·lar i irrepetible que estem vivint. I dedicar-se a això es fer molt, perquè, inevitablement, aquesta assumpció de la serenitat fins i tot ens pot portar a moments de felicitat, que, no ens enganyem, és un dels grans misteris de la vida. I que consti que no pretenc fer un discurs d’autoajuda ni donar lliçons: és el que és i punt.»

He descobert esdeveniments fascinants com la cursa de ciclisme anomenada l’Eroica o Il Palio, una festa espectacular en la qual s’implica de ple la ciutat de Siena. Durant aquest viatge a Siena veurem com canvia la decisió de comprar una elegant moto BMW, per una Vespa clàssica i gaudim llegint passatges on narra a mode de road story el viatge amb un Fiat per la Val d’Orcia, tot plegat des d’una perspectiva molt personal, referenciant sovint a la seva companya de vida, l’Adriana.

Feu-me confiança, regaleu-vos un viatge a la sempre lluminosa i deliciosa Toscana i practiqueu aquest bell art del Dolce far niente.

SÍLVIA CANTOS

Valencia Roja

MARTÍNEZ Muñoz, Ana. VALENCIA ROJA. Editorial Alfaguara, 2023.

Sinopsis: Miguel Murillo, más conocido como Miky Moore en la industria pornográfica, está ultimando los preparativos con Queca, su ayudante y mano derecha, para la siguiente jornada del Valencia Roja; primer festival de cine porno de la capital del Turia, que lleva por lema: «El porno es cultura». En los días previos, un grupo de manifestantes se ha reunido a las puertas de la feria de muestras para protestar en contra del evento. Dos días después, el cadáver de Micky aparece en El Casino del Americano, un palacete del siglo XIX propiedad del Ayuntamiento y muy deteriorado por el abandono. La puesta en escena del cadáver es grotesca: aparece en posición genupectoral y maquillado, de forma que unas lágrimas negras recorren sus mejillas entremezclándose con borrones rojos de carmín. Un brazo de maniquí emerge entre sus nalgas.

Buena entrada en el mundo de novela policíaca y del género negro por parte de Ana Martínez Muñoz. Valencia Roja es su primera novela e inicia la serie de Nela Ferrer, policía que se traslada desde Madrid a Valencia como inspectora jefa del departamento de Homicidios.

La novela se adentra en el mundo de la pornografía y hace una contundente crítica social sobre ella y cómo afecta no solamente a las mujeres sino también a los adolescentes, los cuales ven la pornografía como el mundo real del sexo y que llegan a justificar sus actos por la normalización que ven en el mundo del porno. Además, hace reflexiones  y críticas fundamentales sobre el tema de los abusos, trata de blancas, violencia de género… temas reales y que no se deben subestimar.

La estructura de la novela de cuatro partes, hace que sea dinámica por sus capítulos cortos y de lenguaje sencillo pero contundente. En estos capítulos se detallan procedimientos de investigación, pistas, posibles sospechosos y detalles de los asesinatos. Decir que la investigación está bien hilada y no es la típica novela donde la investigación fluye. También entre la trama se intercalan capítulos donde la autora va perfilando los personajes y del porque son así, de donde viene y hacia dónde van. Asimismo, en cada inicio de las partes aparece un capítulo desgarrador y atroz que a simple vista parece inconexo hasta el final del libro.

Como único punto que no me ha llegado a encajar, pero es por mi punto de vista, es el romance que hay entre alguno de los personajes, por lo demás ha sido un libro que ha superado con creces mis expectativas.

DIANA GASOLS

Agnes Grey

BRONTË, Anne. AGNES GREY. Alianza Editorial, 2015

Anne era la més petita de les germanes Brönte, totes elles escriptores, i aquesta va ser la seva primera novel·la. Està basada en les experiències reals de Brontë en aquest tema. L’obra manté certes similituds amb la novel·la que va escriure la seva germana Charlotte Bronte, Jane Eyre.

El relat assenyala la posició precària que afrontava una institutriu en aquella època, i com això afectava a les dones joves, com en el cas de  la protagonista.

En el moment que la família d’Agnes cau en la misèria, ella, desesperada per guanyar diners per al seu manteniment, agafa un dels pocs treballs disponibles per a les dones respectables de l’era victoriana: el d’institutriu dels fills de famílies de classe alta.  En treballar amb dues famílies diferents, s’adona dels problemes a què ha de fer front una dona jove que ha de dur les regnes d’uns nens mimats i indisciplinats.

L’obra se’ns presenta com un diari que va escrivint la protagonista en primera persona, i en aquesta espècie de relat íntim,  no escatima detalls en les descripcions de les seves vivències diàries, i el que aquestes provoquen en el seu estat d’ànim, en els seus sentiments. Viu moments de joia, però també molts de tristesa, de frustració, de rebel·lia, que ha de sufocar com pot per no perdre la feina.

Enfront aquesta humiliació que ha de suportar com pot, la protagonista manté en tot moment la seva dignitat i integritat moral, i es fa respectar amb una fortalesa i uns valors intactes.

L’obra és una crítica a la societat victoriana, i també un retrat de la duríssima situació amb la qual es trobaven les institutrius en aquella època, dones amb una àmplia educació però que no podien accedir a cap altra feina.

D’altra banda, a les cases dels seus alumnes, les institutrius no es podien relacionar amb els senyors, que les menystenien per la seva pobresa, ni amb els criats, dels quals les separava la seva educació superior.

A través de l’Agnes, l’autora parla del paper de la dona en la societat d’aquella època: la manca d’oportunitats i de llibertat que els hi complicava la presa de decisions importants a la vida, i com n’era de difícil trobar una feina i independitzar-se econòmicament.

En definitiva, la novel·la ens parla de temes tan actuals com són la igualtat de gènere i la llibertat individual.

NAUSICA AYMÀ