Si t’agraden els clàssics, és que segurament les grans històries que han mogut la humanitat des dels inicis dels temps també et toquen a tu, t’entren dins i allà s’hi queden durant dies, després d’haver tancat la contracoberta del llibre. A vegades fins i tot els recordes molt de temps, o els portes dins teu per sempre, com un aprenentatge més. Probablement és per aquest motiu que els clàssics segueixen vigents al llarg del temps, immortals, sense perdre gens l’essència de quan van ser creats, transmetent amb la mateixa intensitat, aquestes grans pulsions humanes.
En el cas d’Steinbeck ens ho trobem de forma molt clara. És un autor que sempre m’ha fascinat, doncs es mou en un context històric que em resulta apassionant, com són els Estats Units d’Amèrica de finals del segle XIX i inicis de segle XX. De la seva mà, sovint ens endinsem en dos grans temes, com són la descripció de les grandeses i misèries humanes, i el relat dels més rellevants moviments socials, sempre emmarcat en el context històric dels inicis de l’historia contemporània d’aquest país: història en lletres majúscules.
ST
EINBECK, John. EL RAÏM DE LA IRA. Edicions 62, 1993.
Escrita el 1939, ens trobem una magnífica i impactant crònica de l’Amèrica de la Gran Depressió, basada en fets històrics, i en personatges i misèries reals. Narra la història d’una família que, com moltes altres, es veu obligada a emigrar degut a la sequera que pateix Texas i Oklahoma , rumb a Califòrnia, que com anirem veient, no tindrà res a veure amb la terra promesa que s’imaginaven. Malgrat la manca d’escrúpols dels que s’aprofiten de la misèria de tota aquesta població afamada, i malgrat haver de sobreviure amb ben poc, la família conserva la dignitat i l’enteresa moral en tot moment. Tot i així, acabem la novel·la qüestionant-nos si la repressió crea la unió i la força dels dèbils, i si a voltes la violència és l’única via per obtenir justícia. Al final de l’obra trobem un passatge d’aquests que et deixen impactat i commogut, ple de grandesa i simbolisme, i tanques el llibre retenint l’alè.
“I el fracàs és als ulls de la gent. I als ulls dels qui tenen fam hi ha una ira que va creixent. A les ànimes del poble el raïm de la ira s’està tornant ple i gràvid, gràvid i a punt per al dia que serà veremat.”
Nausica Aymà
Què em llegeixo? 