Els fabricants de Muntanyes

PÉREZ, Alberto i DEL CORRAL, Jorge (Il). Els fabricants de Muntanyes. Alzira, Edicions Bromera, 2010.

Edat: 4 – 7 anys.

Allà on els ignorants només veuen serralades vulgars, heu de saber que s’oculten gegants endormiscats. Gegants que, en els temps remots d’unicorns, olifants i dracs, es dedicaven a fabricar muntanyes. Us agradaria despertar-los i conèixer el seu ofici màgic?

Així se’ns presenta El fabricant de muntanyes un text d’Alberto Pérez amb il·lustracions de Jorge del Corral. Una història divertida i curiosa que especula sobre l’origen de les muntanyes, que s’ha alçat com a guanyador de la darrera edició del premi Lazarillo, en la categoria d’àlbum il·lustrat. Val la pena recordar que aquest és el guardó més antic de la literatura infantil i juvenil de tot l’estat, nascut, precisament, amb la finalitat d’estimular la creació de llibres de qualitat per a primers lectors.

La història que ens porta Alberto Pérez és ben curiosa, original i està molt ben trobada, escrita amb un vocabulari molt planer que facilita la lectura a primers lectors, la seva extensió té el punt just per ser una bona opció per explicar als menuts. Les dimensions de l’àlbum fan que les il·lustracions de Jorge del Corral, realitzades totes a doble pàgina, el converteixin al mateix temps, en una proposta idònia per una hora del conte, ja que els nens queden captivats de les vistoses imatges, la plana on veiem  els gegants treballant, absolutament concentrats, en el disseny, pintura i decoració de noves muntanyes és fantàstica, amb figures arrodonides i colors molt suaus, les il·lustracions es fan molt agradables a la vista. Edicions Bromera ha acurat molt en l’acabat d’aquest àlbum, les mides, la qualitat del paper i una menció especial al treball fet en les guardes, val la pena recrear-s’hi una estona. En definitiva, aquest àlbum guardonat és una molt bona idea per llegir, explicar i regalar.

Sílvia Cantos

Anuncis

Cada set onades

cada-set-onades-libro-de-daniel-glattauer-libro-529347343_ML

GLATTAUER, Daniel. Cada set onades. La Campana, Barcelona, 2010.

Si us va agradar Contra el vent del nord no us podeu perdre Cada set onades, l’esperada segona part on es reprèn la història del Leo i l’Emmi.

Daniel Glattauer ens torna a captivar amb aquesta novel·la epistolar en versió moderna. Els correus electrònics són el mitjà que els protagonistes empren per transmetre tot allò que senten i perceben, és a dir, AMOR i desitjos velats. L’autor mostra el poder de la paraula escrita que canvia i condiciona el present i el futur del Leo i l’Emmi.

Una novel·la de rabiosa actualitat !!

Mireia Martínez

*** En aquest bloc també trobareu una ressenya de Contra el vent del nord.

L’escola secreta de la Nasrin

WINTER, Jeanette. L’escola secreta de la Nasrin. Barcelona, Ed. Joventut, 2010.

 Edat: 7 – 10 anys.

Una història real de l’Afganistan.

A l’Afganistan, després que els talibans es fessin amb el control, les nenes tenien prohibit anar a l’escola i les dones tenien prohibit sortir al carrer si no anaven acompanyades per un home de la seva família. Aquesta és la història real d’ una nena, la Nasrin que veu com desapareixen els seus pares. La seva àvia decideix portar-la a una escola secreta. Gràcies a l’escola, la Nasrin descobrirà nous horitzons i compartirà les seves experiències amb les altres nenes.

No em cansaré mai de dir que els contes són un dels millors canals per fer arribar missatges a nens i no tan nens, mitjançant històries podem traslladar emocions, sentiments, crítiques i denúncia social de manera fàcilment comprensible per als infants. És el cas d’aquest magnífic àlbum de Jeanette Winter que dóna veu a les dones sotmeses d’un país on després d’haver vist néixer el poeta immortal Rummi, l’art i la cultura es van prohibir, no es podia cantar, ballar ni tan sols fer volar estels. Però tot i les amenaces del règim talibà, molts dels seus ciutadans van mostrar el seu valor i enginy, donant suport a escoles secretes per a nenes que mai van ser descobertes. Aquest conte està basat en la història real d’una nena i la seva àvia que van patir com tantes altres. L’obra de Winter es caracteritza per ser compromesa, sovint tracta temes socials i ha estat bastament reconeguda i premiada. Alguns dels seus títols més destacats són Wangari i els arbres de la pau o La Bibliotecària de Bàssora. Sens dubte L’escola secreta de la Nasrin s’afegirà a la llarga llista d’èxits de l’autora.

Les il•lustracions són obra d’ella mateixa i segueixen la mateixa línia de colors plans, típics del folklore del país, amb figures arrodonides. Són senzilles, sense pretensions, i és tan punyent el text que acompanyen que realment no necessiten res més. Un títol molt recomanable per aquelles persones que tinguin la intenció de sensibilitzar als més petits amb les persones més desfavorides, aquelles que viuen realitats diametralment oposades a les seves, però que no per això deixen de ser reals.

Sílvia Cantos

El gusto del cloro

VIVÈS, Bastien. El gusto del cloro. Madrid, Diábolo Ediciones, 2009.

Una obra complaent als ulls, estèticament ben treballada amb el predomini constant del “blau-verd piscina” ja que el 90 % de la història transcorre a l’aigua.

Bastien Vivès presenta una història quotidiana que tot lector pot haver experimentat en algun moment. En una piscina un noi es fixa amb una noia, i cada dimecres espera veure-la. De mica en mica hi estableix contacte, intentant crear uns vincles. Trobades puntuals que no van més enllà, i que finalitzen de la mateixa manera que han començat. Una història amb el text just i que es fa entendre a través del dibuix i el color. Deliciós !!

Sorpresa !! Autor nascut l’any ’84, molt jove però amb un llenguatge narratiu i artístic propi molt marcat que sap emprar amb gran destresa.

Mireia Martínez

La solitud dels nombres primers

GIORDANO, Paolo. La solitud dels nombres primers. Edicions 62, Barcelona, 2009.

Una meravella de la literatura italiana contemporània. Paolo Giordano, autor novell, entra al panorama literari per la porta gran amb una novel•la captivadora i absorbent.

L’Alice i el Mattia són els protagonistes d’aquesta història tendra i melangiosa. Resseguim al llarg del temps l’evolució de la seva amistat plena d’intermitències. En ocasions la vida els uneix, i en d’altres els separa com si el destí realitzés un tiralínies de paral•leles que mai es troben. La solitud els acompanya però, en ocasions aconsegueixen compartir moments, els seus moments que viuen amb intensitat. Giordano alhora aborda la seves històries personals marcades per situacions traumàtiques viscudes durant la infantesa, i que condicionen el seu futur i la seva manera de moure’s pel món.

Un d’aquells descobriments que fa de la lectura una gran aventura !!

Mireia Martínez

El abrigo de Pupa

Portada de El abrigo de Pupa

FERRÁNDIZ, Elena. El abrigo de Pupa. Barcelona, Thule, 2010.

Edat: 3 – 99 anys.

Amb una sinopsi carregada de promeses es presenta aquest àlbum que Thule ha tingut el gran encert de publicar. La Pupa  és una nena que es protegeix amb el seu abric teixit de pors. Per això fuig de teranyines amb forma de cor, viu atrapada en una petxina de cargol, l’assetgen els arbres i, fins i tot, li plouen rellotges. A la Pupa les pors li   impedeixen transformar-se en el que en realitat és.

I és que tots en tenim un, d’abric com el de la protagonista, una metàfora de tot allò que ens espanta o que desconeixem, i amb els nens sovint és complicat d’abordar. És per això que treballs com aquest d’Elena Ferrándiz faciliten exponencialment aquesta tasca, ja que seguint el fil de la breu història, anem desgranant una a una les pors que afecten la Pupa i que abracen un immens ventall de pors reals com la soledat; a pors contradictòries, com la por a que ens estimen o l’absència d’aquest mateix amor, també la por als canvis contra la por també a que tot segueixi igual. En molts casos s’estableix un joc de sentiments contraris que provoquen el mateix sentiment, la por. Amb un text mínim, una frase a cada doble pàgina en la immensa majoria dels casos on l’autora aboca en aquesta brevetat, una dosi inversament proporcional de significat, construeix frases que diuen molt amb molt poc.

I és que el text de per sí és una meravella molt ben trobada i treballada, on s’ha esmerçat en seleccionar cada mot per assolir l’efecte final aconseguit, però és que les il·lustracions que l’acompanyen, són un punt i a part. Imatges plenes de moviment, amb una riquesa cromàtica sensacional que desperten l’interès dels infants i dels adults que el comparteixen. Sensorialment, molt potents, transmeten encara més significat que el text.

La representació de la por al futur, amb un munt de rellotges, és magnífica, també l’entrada de la història on veiem la nena caminant sota uns arbres despullats de fulles i castigats per el vent que mira desconfiada al seu voltant és un gran treball, però personalment, em quedo amb la il·lustració de la por a la soledat, la Pupa gronxant-se solitària amb la vista perduda en un cel rogenc espectacular, per mi, la millor. Per tot això el recomano a tothom, ja que és tant una eina útil per treballar les emocions i els sentiments amb infants, com un magnífic títol per regalar-se la vista.

 Sílvia Cantos

Goma de borrar

MONTALAT, Josep. Goma de borrar. Aventuras y desventuras del chico perfecto. Barcelona,  Tarannà Edicions, 2010.

La novel·la explica 3 anys de disbauxa d’un noi que només pensa en divertir-se. La historia passa a la Costa Brava nord, a meitat dels anys 80 i es classificaria dins la tipologia  de sexe, drogues i rock and roll,. En seu darrera fons tracta la importància de la comunicació en les relacions sentimentals.

M’ha agradat el humor dels diàlegs dels protagonistes i comentaris del autor, i juntament amb  les divertides situacions que si expliquen m’han fet riure molt. Es de fàcil lectura i per tant  recomanable a qui li costi llegir un llibre. També recomanable pels que tinguin parella. Un altre motiu de recomanació sigui la proximitat geogràfica, ja que fa la novel·la més atractiva als catalans. Nota: és un llibre per a adults.

 Jordi Garcia