ESCALAS, Maria. ESTIMADA MIRTA. Editorial Amsterdam, 2021
Estimada Mirta és el nom de la tercera i més recent novel·la de la Maria Escalas.
L’obra parteix de fets reals i ens apropa a l’Argentina del segle XX. Amor, traïció, revolta i amistat són temes cabdals en la vida d’en Francisco, un noi mallorquí que traça camí cap al continent americà. Obra emotiva, amb personatges que deixen petjada i molt ben documentada.
Sol Teixidó
DOERR, Anthony. LA LUZ QUE NO PUEDES VER. Editorial SUMA, 2015
Amb aquesta novel·la Anthony Doerr va guanyar el premi Pulitzer de ficció 2015 i va ser nº1 a les llistes de bestsellers d’Estats Units entre d’altres reconeixements.
A París viuen la Marie-Laure, que de ben petita es va quedar cega, i el seu pare que treballa al Museu d’Història Natural. Amb la invasió alemanya es veuen obligats a deixar casa seva i la ciutat on sempre han viscut per refugiar-se a Saint Malo a la Bretaña, on viu el seu tiet Etienne, un veterà de guerra que fa deu anys que no surt de casa. Al fugir de Paris, el pare de la Marie-Laure s’emporta una joia molt cobejada i perillosa del museu que haurà de salvaguardar perquè no caigui en mans equivocades.
La novel·la ens situa en una època molt convulsa de la nostra història recent, la Segona Guerra Mundial.
A Zollverein en un orfenat, viuen en Werner i la seva germana Jutta després de perdre al seu pare a les mines de carbó. Un dia els germans troben una ràdio que no funciona, però en Werner aconsegueix arreglar-la. Aviat es fa palès la seva capacitat per a la reparació i fabricació d’aquests aparells, fet que no passa inadvertit pels alemanys i que provocarà la separació dels germans.
Ens trobem davant de dues històries de superació on els seus protagonistes viuen els anys de guerra en bàndols oposats. Dues històries amb ànima que no ens deixaran indiferents i que succeeixen de manera paral·lela. Però en Werner i la Marie-Laure acabaran trobant-se per ajudar-se mútuament en el darrer dia abans de l’alliberació.
Una novel·la ben explicada, de capítols curts i lectura àgil, que t’emocionarà i t’atraparà fins a la darrera pàgina.
Vanesa Rodríguez
WALSER, Robert. EL PASEO. Editorial Siruela, 2008
El llibre va ser escrit el 1917 i condensa el millor d’aquest autor suís que va escriure dins d’un interval curt de la seva vida, ja que aviat va començar a patir una malaltia mental hereditària. Va ser un autor elogiat per escriptors contemporanis seus com Hesse, Thomas Mann, Walter Benjamin, Kafka, Canetti o Magris.
Es tracta d’una novel·la curta, si es prefereix, un conte llarg, ple de senzillesa i poesia. No hi ha un argument, si entenem argument com a introducció, nus i desenllaç d’una trama.
Aquí l’argument és simple: un poeta surt a passejar i durant el passeig la seva mirada topa amb escenes de la vida quotidiana, que van des de la més extrema bellesa segons el protagonista, fins a les més absurdes situacions.
Es podria dir que davant d’ell es representa l’espectacle del món, en aquest “passejar” entès més aviat com un “sortir a anar a observar”, anem veient com passen diverses estampes de la vida. I amb elles, l’autor ens va fent partícips de les seves reflexions i crítiques diverses, com per exemple a les convencions socials.
Ens fa sentir que allò més proper i quotidià és allò més essencial, i que és en aquest vagarejar on podem trobar aquesta quotidianitat, l’essència de les coses importants.
Es tracta d’una novel·la escrita de manera molt poètica i alhora senzilla, que ve de gust de llegir d’una tirada. Talment com si estiguéssim passejant al costat de l’autor, anem veient el que ell veu, la seva concepció del món i de la vida, i anem escoltant totes les reflexions i ironies que va deixant anar en aquest caminar tranquil. Potser si visquéssim el dia a dia amb més consciència, (i potser per aconseguir-ho ens caldria passejar més), acabaríem teixint relats com aquest en la nostra ment.
Nausica Aymà
Què em llegeixo? 