DE GIOVANNI, Maurizio. La Primavera del comissari Ricciardi. Barcelona, La Campana, 2012
El comissari Ricciardi té un do que és la seva condemna: pot veure els morts i sentir-ne les seves darreres paraules… i també tot l’horror que varen experimentar abans de morir. Així aquestes paraules, i aquest sentiment, es converteixen amb les pistes que permetran iniciar la investigació, per tal de descobrir qui hi ha darrera de cada mort violenta. Carregat amb el dolor dels morts exercirà incansablement la tasca detectivesca per donar-los pau i justícia.
Amb aquesta segona estació (“L’hivern del comissari Riccardi” és la primera) Maurizio de Giovanni ens regala un magnífic thriller al Nàpols de 1931. En una ciutat dividida entre l’extrema pobresa d’uns barris i el benestar d’altres ens endinsem en una intricada trama criminal, esquitxada de moments de tanta tendresa que tallen la respiració. És l’inici de la primavera i el comissari i el seu incondicional ajudant, el sergent Maione, han d’esbrinar qui i perquè ha assassinat de manera brutal una vella en un pis miserable. Un bon grapat de personatges es creuaran en la seva investigació, cadascun amb la seva història, cadascun amb el seu misteri, cadascun amb la seva essència.
L’excel·lent i delicada narració de De Giovanni ens transforma de lectors a espectadors de luxe: ho veurem tot com si hi siguéssim presents, com si observéssim tot el que passa en una estança il·luminada a l’edifici del davant, des de la finestra de la nostra cambra fosca.
Et convidem a que obris el llibre, a que descorris la cortina de la teva finestra… a que, mitjançant l’entranyable comissari, vegis i escoltis els morts que parlen de gana o d’amor mentre ens desvetllen els secrets més ocults de la seva ciutat.
Eva Torné
Què em llegeixo? 