La primavera del comissari Ricciardi

Imatge

DE GIOVANNI, Maurizio. La Primavera del comissari Ricciardi. Barcelona, La Campana, 2012

El comissari Ricciardi té un do que és la seva condemna: pot veure els morts i sentir-ne les seves darreres paraules… i també tot l’horror que varen experimentar abans de morir. Així aquestes paraules, i aquest sentiment, es converteixen amb les pistes que permetran iniciar la investigació, per tal de descobrir qui hi ha darrera de cada mort violenta. Carregat amb el dolor dels morts exercirà incansablement la tasca detectivesca per donar-los pau i justícia.

Amb aquesta segona estació (“L’hivern del comissari Riccardi” és la primera) Maurizio de Giovanni ens regala un magnífic thriller al Nàpols de 1931. En una ciutat dividida entre l’extrema pobresa d’uns barris i el benestar d’altres ens endinsem en una intricada trama criminal, esquitxada de moments de tanta tendresa que tallen la respiració. És l’inici de la primavera i el comissari i el seu incondicional ajudant, el sergent Maione, han d’esbrinar qui i perquè ha assassinat de manera brutal una vella en un pis miserable. Un bon grapat de personatges es creuaran en la seva investigació, cadascun amb la seva història, cadascun amb el seu misteri, cadascun amb la seva essència.

L’excel·lent i delicada narració de De Giovanni ens transforma de lectors a  espectadors de luxe: ho veurem tot com si hi siguéssim presents, com si observéssim tot el que passa en una estança il·luminada a l’edifici del davant, des de la finestra de la nostra cambra fosca.

Et convidem a que obris el llibre, a que descorris la cortina de la teva finestra… a que, mitjançant l’entranyable comissari, vegis i escoltis els morts que parlen de gana o d’amor mentre ens desvetllen els secrets més ocults de la seva ciutat.

Eva Torné

Anuncis

La canción de los maoríes

LARK, Sarah. La canción de los maoríes. Barcelona, Ediciones B, 2012.

Després de l’èxit rotund “En el país de la nube blanca”, estàvem a l’espera de la traducció del segon volum: “La canción de los maoríes”.

Novament, ens trobem amb una novel·la de lectura àgil i dinàmica que combina les històries de dos personatges centrals: KuraWarden i Elaine O’Keefe amb Nova Zelanda com a teló de fons. Amb cert regust familiar, retrobem molts dels personatges i escenaris de la primera novel·la.

Personalment em va agradar més el primer volum “En el país de la nube blanca”, ja que tenia altes dosis d’emoció a conseqüència del periple de les protagonistes, i la seva singladura des d’Anglaterra a la remota Nova Zelanda a la recerca d’un futur desconegut i incert. A “La canción de los maoríes” algunes de les línies argumentals són força previsibles, i alguns passatges excessivament foscos i angoixants.

No obstant, no voldria pas desencoratjar als molts lectors que estaven a l’espera d’aquesta nova història de Sarah Lark. Que cadascú llegeixi, i compari!

Bona lectura!

Mireia Martínez Bailón