L’últim amic

BEN JELLOUN, Tahar. L’últim amic. Barcelona, Ed. Empúries, 2005.

Una bona novel·la que parla de l’amistat, el pas del temps, l’experiència de l’emigració, la mort…

Dos adolescents al Tànger dels anys 60’ estableixen una forta amistat que perdura en el temps, però les circumstàncies socials i personals marquen el devenir d’aquest vincle. Es tracta d’una història a dues veus estructurada en dos grans capítols, on cadascú ofereix la seva versió del que va succeir i com va succeir. Per tal d’entendre en conjunt el perquè de tot plegat, cal fusionar les dues versions narrades per cada protagonista per tal de percebre els matisos de les relacions humanes.

Mireia Martínez

L’ull de corb

PEACOCK, Shane. L’ull de corb. Barcelona, Castellnou, 2010.

“Aquest llibre m’ha agradat moltíssim. És un llibre de misteri i intriga, i trobo molt divertits aquests tipus de llibres. En Sherlock, és un noi molt intel·ligent i tímid. Li agrada molt investigar i passar el temps pels carrers de Londres.”

“En Sherlock Holmes és un nen petit. Assassinen a una dona que es deia Iviring, en Holmes creu que el que tenen pres, no és l’assassí i al final ho descobreix.”

“A mi m’ha agradat molt el llibre perquè és de misteri i a mi m’agraden aquests llibres, sobretot els de Sherlock Holmes.”

“M’ha agradat molt perquè era d’assassinats. Perquè a mi m’agraden els assassinats i el llibre també dóna molta intriga.”

“No m’ha agradat molt. L’he trobat interessant però no m’agraden els llibres d’assassinats.”

“Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè és d’aquests llibres de misteri i d’aventura i són dels que més m’agraden.”

Puntuació mitjana: 9,16

Club de Lectura Galectors

En el país de la nube blanca

LARK, Sarah. En el país de la nube blanca. Barcelona, Ediciones B, 2011.

Un llibre per a passar una molt bona estona. Bon argument, personatges ben definits i històries ben lligades.

Dues noies angleses viatgen a Nova Zelanda a mitjans del segle XIX per a contraure matrimoni amb dos homes que no coneixen. A partir d’aquest argument inicial s’aniran descapdellant tot de petites i grans històries en les que s’entrecreuaran els personatges al llarg del temps.

De lectura àgil i ràpida, tot i les seves 750 pàgines, l’acció no s’atura mai, i en tot moment el lector gaudeix del plaer d’un bon llibre de tipus best-seller, però de qualitat.

Per aquells que us agradi no us preocupeu perquè la història continua amb quatre volums més, pendents de traduir de l’alemany.

Mireia Martínez

Diente de león

 

RODRÍGUEZ , Mónica i MAIER, Ximena (il). Diente de león. Zaragoza, Edelvives, 2011.

Edat: a partir 10 anys.

Quan en Manuel va trobar-se amb la Nicolasa a l’hospital van retornar els records del bosc de la seva infantesa, aquell estiu dels nou anys en el que descobrí l’amor, però també la traïció i la por. I tot i que el temps ha passat, en Manuel necessita tornar al cor d’aquell lloc on va compartir amb la Mirta un secret inconfessable.

Heus aquí un llibre per a bons lectors de 10 anys o més, una història que ens parla de sentiments a gran escala: el primer enamorament d’un nen, la culpabilitat d’un ancià amb un gran pes dins la seva ànima, fins i tot, la impotència dels qui perden la guerra en vers la fatxenderia dels que en surten victoriosos. Com veieu, doncs, una història intensa, narrada amb un ritme àgil gràcies al joc de dues veus que l’autora fa en escriure la història del Manuel de 9 anys i la del de 68, que l’ha conduït a guanyar el XXII Premi Ala Delta de Literatura Infantil.

És un llibre per nois i noies habituats a llegir, ja que no resulta una lectura de pur entreteniment, Mónica Rodríguez ens parla de la postguerra, de la traïció i per sobre de tot, de l’amistat. Una bona lectura per aquest estiu, i un títol a tenir en compte per els professors que parlen d’aquest període històric a les seves classes que bé podria acompanyar l’aprenentatge.

Sílvia Cantos