Els possessius

DÍAZ, Jenn. ELS POSSESSIUS. Editorial Amsterdam llibres, 2021

Us recomano una novel·la intimista que gira al voltant de la família, de l’amor i del ressentiment, o el que és el mateix, les relacions humanes i les tempestes familiars.

L’Agneta, l’Oliver, el Mattias, la Sylvia, l’Emma, el Samuel, la Tina, l’Helga, tots aquests noms, son els dels personatges que trobareu en aquestes pàgines, ara que us confesso, que al Mattias i a l’Helga els posaria enmig del mar dins un bot sense rems, quin parell, tu!

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquest llibre és que es tracta d’una novel·la epistolar, que s’explica a través de la correspondència entre els diferents protagonistes. He de reconèixer que soc una fan de les cartes postals, les trobo molt a faltar, no és d’estranyar doncs que llegint passatges com aquest m’hagi captivat la lectura d’Els possessius. Escolteu que diu:

«Crec que fas bé de no posar-te encara el telèfon, perquè quan li escrius tens temps de pensar-t’ho millor i fins i tot d’esborrar, pots estripar la carta i no tirar-la a la bústia, mira si hi ha filtres. Quan parles per telèfon, el que has dit, dit queda.»

Quina gran veritat, no creieu? Ara, que vivim en l’era de la immediatesa, que tot ho volem per ahir, que no tenim paciència per esperar una resposta, un cop hem vist el doble check a la pantalleta, pensar en els tempos de les cartes em sembla una autèntica proesa.

Les múltiples personalitats que van desgranant la història, des de les seves diferents perspectives, permeten al lector fer-se una imatge completa del relat, que resulta molt interessant per els diferents colors que tenen cadascuna de les diverses veus, cadascú t’explica la seva visió personal i, la suma de totes, et permet construir un trencaclosques emocional.

Precisament les cartes son l’element que permet al lector “saber” més coses de les que saben els personatges i això fa que, en ocasions, pensi que un o altre és un miserable per les coses que diu a una persona, que son molt diferents de les que diu als altres, no coneixeu ningú així…?

Aquest joc de veus també ens permet anar descobrint fils que apareixen posteriorment en alguna carta, però un altre personatge ens n’ha avançat un detall i aquesta anticipació ens manté enganxats a la lectura.

Sílvia Cantos

Nadie nace sabiendo : Manual para jóvenes y no tan jóvenes

FERNÁNDEZ, ÁLVARO (@FarmacéuticoFernández). NADIE NACE SABIENDO: MANUAL PARA JÓVENES Y NO TAN JÓVENES. Editorial Plan B, 2022

Aquest és un llibre per a tots aquells que conviviu amb adolescents. Concretament amb adolescents que els agrada seguir “influencers” a les xarxes.

‘Nadie nace sabiendo- Manual de sexualidad para jóvenes y no tan jóvenes’ l’ha escrit Álvaro Fernández, farmacèutic de professió i divulgador de la seva feina (amb un toc d’humor) a les xarxes socials.

En aquest volum ens presenta unes nocions bàsiques i àmplies que tot adolescent iniciant-se o, acostant-se a l’inici de la vida sexual, necessita saber. Des de com viure la primera trobada íntima, passant pels diferents mètodes anticonceptius o malalties de transmissió sexuals que existeixen.

Intercala els coneixements teòrics amb la resposta a diverses preguntes reals amb les que s’ha trobat treballant a la farmàcia. Preguntes freqüents que els adolescents fan perquè cap adult encara no els ha explicat. 

Ariadna Sancho

Invierno en Viena

HARTLIEB, Petra. INVIERNO EN VIENA. Editorial Siruela, 2018

Ens pot semblar que estem llegint una obra clàssica però l’autora, Petra Hartlieb, és contemporània, concretament nascuda el 1981. És la mateixa autora de “Mi maravillosa librería”.

L’autora va estudiar Psicologia i Història, i va treballar com a crítica literària i periodista a Àustria. El 2004 va reobrir, amb el seu marit, una coneguda llibreria vienesa, i d’aquesta experiència va escriure Mi maravillosa librería.

Invierno en Viena és un llibre senzill, curt i àgil de llegir, el gaudim d’una tirada, però no per això mancat de qualitat.

La història transcorre a la Viena dels primers anys del segle XX, en època nadalenca, i ens envolta el fred i la neu d’aquesta ciutat. Hi transcorren només uns dies, i això el fa encara més màgic, i el tenyeix més de conte.

La protagonista entra a treballar en una casa com a cuidadora dels dos fills d’una família benestant. El pare dels nens és un conegut escriptor i envia a la noia a recollir uns llibres a la seva llibreria habitual.  Els llibres encara no han arribat, però el noi de la llibreria promet portar-los a la casa de la família tan bon punt arribin. Quan porta els llibres a la casa, porta també un llibre de Rilke per a la cuidadora, amb una nota a dins per ella.  Li diu que li agradaria tornar-la a veure.

En tot moment es descriu com la cuidadora, que ve d’un poblet de províncies i no té estudis, sent un gran amor per la lectura, i ho transmet als nens als que cuida. Fa que s’entusiasmin amb els contes i els fa que s’il·lusionin amb les històries que els explica.

En definitiva, és un cant als llibres i a les llibreries.

Ens retrata els costums de la Viena de l’època , tan de les classes més humils, com de les classes benestants. També es descriu les relacions entre la família i el servei de la casa.

Hi ha certa crítica als grans magatzems i a l’amenaça que aquests poden representar per a les petites llibreries, i també es menciona tot i que de manera superficial, la censura que hi havia a l’època.

Així doncs, al meu parer, estem davant d’una novel·la agradable, que manté prou intriga com perquè la vulguis llegir d’una tirada, i que et deixa molt bon gust de boca.

Nausica Aymà