Zugunruhe : anhel de nord

NICOLÀS, Fúlvia. ZUGUNRUHE: ANHEL DE NORD. Editorial Univers, 2021.

He de dir que no va ser un llibre triat, va caure a les meves mans per atzar, em va atraure la coberta, vaig llegir-ne la contracoberta, i me’l vaig endur a casa. I no m’ha decebut gens, al contrari, ha superat qualsevol expectativa.

No coneixia l’autora, però me’n sonava molt el nom, i heus aquí perquè: va ser molts anys corresponsal de TV3 i ha fet alguns documentals de ressò.

El llibre és un viatge per varis països d’aquest nord que tan apassiona a l’autora, el nord polar, el nord del fred, el nord àrtic. El nord que hi trobem no és un nord bucòlic, és el nord del blanc, el gris, el fang, el de l’olor a petroli, el dels ports mercants, el dels grans vaixells de pesca, el nord on hi viuen els últims habitants del planeta abans del casc polar àrtic.

I sobretot, és el nord dels ocells que fascinen a la Fúlvia. Amant declarada d’aquests animals.

“Zugunruhe s’ha de dir en alemany: ve de Zug (moviment, migració) i de Unruhe (ansietat, inquietud). Els ornitòlegs de tot el món anomenen així el neguit nocturn dels ocells migratoris quan s’acosta el moment d’emprendre el viatge: una urgència interior que els porta a bellugar-se amb inquietud, a batre les ales i perdre la son. Una ànsia que els rosega per dins fins que arriba el dia que, no saben per què, aixequen el vol.
A mi també em passa. Quan s’acosta el solsctici d’estiu necessito volar al nord.”

El llibre està escrit amb molt d’humor, sovint m’he trobat somrient, o inclús rient obertament, empatitzant moltíssim amb moltes afirmacions entre iròniques i divertides que fa l’autora. És fàcil sentir-te com si fossis allà, amb ella, amb la seva família, el to és proper i familiar, natural, directe, no per això ple de poesia i qualitat. És una escriptura que ens aporta informació i coneixements del lloc, però al mateix temps molt emocional, sense caure mai en la sensibleria.

He de declarar-me encara més enamorada del nord, gràcies a la Fúlvia. La passió i al mateix temps rigorositat  amb que escriu, el sentit de l’humor, la sensibilitat, tot plegat fa que en acabar em van venir moltíssimes ganes de mirar vols cap al nord. El nord de debò, el que trobem a dalt de tot dels mapes. Ah, i també a voler saber més sobre els ocells, l’altra gran passió de la Fúlvia.

Nausica Aymà

Presentes

DEL MAZO, Margarita; CERRO, Miguel. PRESENTES. Editorial Avenauta, 2018

Aquest títol és un fabulós exemple de com els àlbums il·lustrats no han d’estar destinats forçosament als infants. Presentes és un llibre que requereix una maduresa com a lector que fa que el seu públic focus siguin joves i, per què no, adults. Per el tema que toca, el maltractament psicològic i, per com ho fa, aquest preciós llibre és una magnífica aposta per oferir als instituts i a casa, als joves i, conversar amb ells sobre un fet essencial que tothom hauria de tenir clar: l’amor no hauria d’emmordassar i les persones no s’haurien de tapar els ulls ni mirar cap a una altra banda per no veure certes actituds i reaccions i és que hi ha moments en què els silencis diuen molt més que les paraules.

Aquesta obra utilitza el simbolisme i la metàfora visual per retratar el procés d’anul·lació d’una persona sotmesa al maltractament psicològic continuat. Els presents que la protagonista rep esdevenen dards enverinats que poc a poc van estroncant la seva voluntat, des de la petició incòmode fins a l’ordre tallant, passant per l’exigència i, tot plegat, davant la inacció d’una societat que sembla estar adormida. Cal despertar-nos i posar fil a l’agulla, començant per ajudar als infants i joves a entendre que callar o mirar cap a una altra banda, mai no és encertat, si volem que els abusadors perdin poder hem d’aixecar la veu i fer-nos escoltar.

Sílvia Cantos

L’Arcadi al país de les oliveres

OLIVERES, Bernat; VALLDEORIOLA, Mar. L’ARCADI AL PAÍS DE LES OLIVERES. Editorial Bindi Books, 2022.

Aquest és un llibre útil, necessari i bonic. M’explicaré.

Útil perquè ensenya als infants un munt de mots el significat dels quals potser desconeixen; com ara capitalisme, democràcia o decreixement. Ho fa ajudant-se d’infografies gràcies a les quals la informació ens entra directament a través del camp visual.

Necessari perquè la vida i tota l’obra d’una figura com Arcadi Oliveres, no pot caure en l’oblit, tampoc en el de tants infants de casa nostra.

I, bonic, perquè les il·lustracions de Bernat Oliveres ens fan somriure. Ha aconseguit dur al paper la manera de ser i moure’s del seu pare. Però la bellesa no només rau en les il·lustracions. També i, sobretot, la trobem en el missatge pacifista i de justícia social que respira el llibre.

Ens fan somriure també els textos de Mar Valldeoriola perquè apunten a un futur, que desitjaríem no gaire llunyà, en el que els éssers humans poden viure sense haver-se de defensar els uns dels altres.

L’Arcadi al país de les Oliveres és un llibre que a partir de la crítica del sistema actual, apunta a un futur ple d’amor i esperança per un planeta i una gent que ja n’ha tingut prou de violència, destrucció i egoismes.

Ariadna Sancho