Indian Country

JOHNSON, Dorothy M., INDIAN COUNTRY. Editorial Valdemar, 2011.

L’editorial  Valdemar, creant la col·lecció Frontera, s’ha dedicat a recuperar els clàssics de l’oest nord-americà escrits en la seva majoria fa un o dos segles. Molta d’aquesta literatura, va ser la inspiració, base i guió de pel·lícules tan famoses com: El árbol del ahorcado, Quién mató a Liberty Balance, Un hombre llamado caballo, Bajo cielos immensos, La diligencia, Las aventuras de Jeremiah Johnson o Centauros del desierto.

L’autora, Dorothy M. Johnson, està considerada una de les més destacades del  subgènere del western del s XX, tot i ser força desconeguda a Europa, i que va produir molt poca obra. Tota la seva obra, molt coneguda a EEUU, gira entorn als problemes de relació entre indis i blancs a la frontera d’aquelles terres “verges”, on el xoc cultural i la violència marcava la vida diària dels colons. L’escriptura de l’autora és molt irònica, potser amb moments inclús cínica, molt real i dura, podria semblar cruel en alguns moments, però sempre amb molt d’humor.

Indian Country és una de les novel·les més valorades del gènere del western, és una recopilació d’11 relats, sense més nexe en comú que el fet que es localitzen al llunyà oest del segle XIX. En el llibre hi trobem relats tan famosos com Quién mató a Liberty Balance, o Un hombre llamado caballo. En les diferents històries apareixen temes tan típics del western com són el segrest de dones blanques per part dels indis, la “indianització” d’aquestes, la conversió de l’home blanc al món indígena, … I en escenaris que hem vist tantes vegades com són els graners, les cases de joc, indis, xèrifs, la cavalleria, el ferrocarril, les diligències,…

És cert que el western es circumscriu en una època i un lloc molt concrets de la història d’Estats Units,  la de finals del segle XIX, on es narra la vida a “la frontera”. Però aquestes novel·les contenen també molta part d’aventura, de policíac, de romàntic, …. I també trobem barrejat drama, comèdia, èpica, ….

Si deixem a banda el tòpic que el western és un subgènere literari de no massa qualitat, que es publicava en fanzines i es venia en quioscs, donem opció a que ens sorprenguin llibres com el que us comento ara, això almenys és el que em va passar a mi.

Es nota que l’autora coneix molt l’etapa històrica sobre la que escriu, que segurament s’ha documentat molt. Les històries són més descriptives i directes, més que no pas emotives, explica els fets sense prendre partit, sense prejudicis de bons i dolents, d’indis o cowboys.  Descriu les situacions, i les escenes d’acció sobretot, amb molta cruesa i realisme, tan si provenen de la “vida civilitzada” com de la “vida salvatge”.

De la mateixa autora, recomano també El árbol del ahorcado y otros relatos de fronera, un altre llibre publicat per Valdemar , en la seva col·lecció, Frontera.

Nausica Aymà

El País de l’altra riba

SALORD, Maite. EL PAÍS DE L’ALTRA RIBA. Editorial Proa, 2021

Posar paraules a la memòria és obrir un espai del qual ja no pots fugir mai més. Perquè els records entren en una dimensió infinita en què deixen de ser només teus. I compartir-te pot arribar a ser molt dolorós.

A través d’una colònia de menorquins a Fort de l’Eau a l’Alger l’autora ens descobreix una realitat desconeguda per a molts, la història de moltes persones que van anar a parar a l’Alger en temps força convulsos.

El país de l’altra riba narra la història d’en Daniel Gold, alhora que retrata un fragment de la història en el moment de la independència de terres algerianes per part del domini francès. Un temps convuls de guerrilles i assassinats, d’incerteses i por, que porta al protagonista records dolorosos d’infantesa, quan amb el seu avi Alfred, van haver de fugir de la seva terra per la persecució nazi, en pertànyer a la comunitat jueva.

El relat comença amb en Daniel i el seu avi instal·lats a l’Alger, en una petita sastreria on coneixen un elegant colon francès, Michel Bisset, propietari del cafè més luxós, que viu còmodament instal·lat a la capital algeriana. Aquest, estableix un vincle amb l’infant que es perllongarà al llarg del temps, esdevenint una figura gairebé paterna, quan l’avi del jove mor i en Daniel comença a treballar al seu restaurant. Allà coneixerà l’Omar, amb qui establirà una relació d’amistat i li obrirà els ulls, a la realitat del seu país amb una perspectiva ben diferent de la d’en Bisset. També hi trobarà la Isabel, l’amor. Amb ells, el lector desgranarà passatges de tendresa i descoberta que el farà somriure i emocionar-se.

Paral·lelament a la història d’en Daniel, se’ns n’explica una altra, distanciada cinquanta anys en el temps i situada a Barcelona, és la de la Marta i la Hanna, una parella que inicia una relació amorosa en què els secrets i la memòria familiar esdevenen un llast difícil de sostenir. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.

La diferència entre wissen i kennen, un matís i alhora un abisme resulta ser una descoberta indesitjada per la Marta. Finalment, arribem a l’eclosió del turisme a Menorca i les reticències que aquest fet despertava en alguns illencs. Reconec que com a enamorada d’aquesta illa que soc, em va agradar veure retratat aquest moment d’efervescència turística.

Sílvia Cantos

Diferente

MORENO, Eloy. DIFERENTE. Ediciones B, 2021.

M’ha semblat un llibre diferent. Es llegeix de manera molt àgil amb petits capítols que es van entrellaçant i que et conviden a continuar submergint-te en la història volent saber en cada moment més i més d’allò que t’està explicant.

La protagonista d’aquesta novel·la es diu Luna i és una nena molt especial que capgirarà la vida de tothom amb qui es trobi. Qui notarà de manera més pronunciada aquesta transformació interior serà la seva psicòloga. Es veurà afectada per tot el món personal i tan íntim de la nena i ja no sabrà on acaba la raó i comença la màgia. Parlo de la història de manera enigmàtica perquè és el propi autor qui, des de la contracoberta del llibre, no ens vol donar pistes sobre què hi trobarem a la novel·la.

Jo només us puc dir que us valdrà la pena llegir-la i que us emocionarà la valentia i la fortalesa de la Luna.

Ariadna Sancho