El sentit d’un final

Barnes, Julian. El sentit d’un final. Barcelona, Angle, 2012.

La novel·la presenta dues històries paralel·les. La primera des del present, recordant els fets, els pensaments, els sentiments i les emocions del passat. La segona és una narració des del propi passat on s’explica una altra part de la història.
No sabia què m’esperaria rere aquest títol que em sonava força bé. Curiosa, aquesta història, però m’ha resultat força indiferent. Julian Barnes, diu “com que ja no put estar segur dels fets reals, almenys puc ser fidel a les impresions que han causat. Més enllà d’això no li puc fer més”.

Josep Aguilera

La trama matrimonial

Eugenides, Jeffrey. La trama matrimonial. Barcelona, Empúries [etc.], 2013.

Jeffrey Eugenides ha esdevingut, amb només tres novel•les editades, un escriptor de culte als Estats Units. Les verges suïcides i Middlesex precedeixen la seva darrera obra.

La trama matrimonial presenta una història captivadora i absorbent. Un triangle amorós, en clau Jane Austen traslladat al segle XX, en el marc universitari de Brown als anys 80’.
Madeleine, estudiant de literatura anglesa, es troba immersa en la redacció de la seva tesi sobre Jane Austen. És una apassionada de la novel•la victoriana i de l’ideal romàntic que aquesta representa. Leonard, científic solitari i poc accessible, i Mitchell, estudiant de teologia, acompanyen aquesta heroïna victoriana moderna en la difícil aventura dels sentiments.
L’amor i el devenir de les relacions són els eixos vertebradors de la trama, on esperances, frustracions, dubtes i decisions enfronten els personatges amb la realitat i l’edat adulta.
L’escriptura d’Eugenides és esplèndida. Demostra un domini absolut de les tècniques narratives. Les històries no s’expliquen de manera lineal en sentit estricte, sinó que s’intercalen les unes amb les altres avançant i retrocedint en el temps. Aquest tret, lluny de confondre al lector, atorga dinamisme i ritme a la història. D’altra banda, en certs passatges, Eugenides fa ús d’un discurs intel•lectual i profund, farcit de referents literaris (Barthes, Derrida, Trollope, Dickens…) i reflexions sobre semiòtica, ciència i religió que requereixen d’una lectura pausada.

Jeffrey Eugenides es reinventa en cadascuna de les seves novel•les, i en aquesta ocasió sorprèn novament. La trama matrimonial és una bona lectura plena de matisos amb una qualitat literària excepcional.

*** Si La trama matrimonial us ha agradat, sapigueu que l’escriptor ja està treballant en el guió cinematogràfic.

Mireia Martínez.

10 mirades 10

10 mirades 10. Argentona, Voliana, 2013.

Tot comença quan deu estudians d’escriptura creativa conviuen i comparteixen experiències durant uns dies al Pallars Sobirà (la meva terra estimada de naixement i de joventut).
10 mirades 10 són un recull de 10 històries diferents, escrites per 10 protagonistes la majoria dones.
Un llibre d’una narració pausada que es llegeix amb gran rapidesa. Una lectura molt agradable i molt entretinguda, que ens revela els misteris d’amors, fraternitat i de la felicitat infantils. Moments claus de la seva vida que repasem al voltant dels fets i la revelació dels seus passats infantils.
Resumint, 10 mirades 10 són comentaris diferents que ens revelen deu petits fragments de la vida personal dels protagonistes que convida al pensament i a la reflexió dels nostres referents infantils.

Josep Aguilera.

El Carrer de les Camèlies

Rodoreda, Mercè. El Carrer de les Camèlies. Barcelona, Club editor, 2007.

Esplèndida. Aquesta novel·la, duríssima per la tristesa i la desolació de la protagonista i dels seus personatges. En un món real, però absurd i definitivament desenganyat.
La història, el personatge està atent a la rememoració, però alhora és perfectament conscient de la seva vida, a vegades tan precària, més que materialment espiritualment. A mesura que es recorda ella mateixa, Cecília s’està dotant d’una identitat. L’autora reflexiona sobre diversos sentimentss i situacions de la protagonista que lluita per trobar la seva identitat allunyada del realisme de l’espècie humana.
Mercè Rodoreda, per a mi té un esquema comú en gairebé les novel·les que he llegit. Una dona amb problemes; alguns homes al seu entorn un d’aquests serà el dolent, algun altre el que l’ajudara a sortir de l’embolic. La temàtica és diferent en tots els llibres, però el patró en el qual estan escrits és similar.
Be happy!!

Josep Aguilera.

Un equilibri perfecte

Mistry, Rohinton. Un equilibri perfecte. Barcelona, Edicions 62, 2002.

Una obra genial, haurien de llegir-la tots els qui estimen els llibres.
Una història brutal i demoledora i una reivindicació a no oblidar pas aquells països sotmesos a la pobresa i a la injustícia.
Una de tantes sentències del llibre diu (Germana aquesta època de l’emergència és terrible,amb diners poden comprar l’ordre policial que fa falta. La justícia es ven al millor postor).
Al voltant d’uns personatges, les seves històries i els fets a partir de diverses maneres de veure l’ambient, castes i religions diferents. Però per atzar entaularan una propera convivència.
De vegades em fa angúnia com certes mirades antropològiques justifiquen el que sigui argumentant el tema cultural. La barbàrie és la barbàrie i el respecte a la vida humana hauria d’estar pel damunt de tot a tot arreu.
To be happy!!

Josep Aguilera.