Espectacular la baixada als Inferns…

WILDE, Oscar. De profundis. Barcelona: Quaderns Crema, 2002.

Espectacular la baixada als Inferns que narra De Profundis i el caràcter autobiogràfic de l’obra et fa trontollar absolutament. La trajectòria humana que descriu el llibre posa els pèls de punta: brutal, la decadència humana, moral, econòmica, sentimental, familiar a què es va veure abocat Wilde. Notar-lo a més tan sincerament egocèntric dóna humanitat i credibilitat a la seva narració. Sensació de ser davant d’una obra mestra de la literatura universal i quan arribes a aquest punt penses que segurament deus estar perdent perspectiva. Sort que al final l’exagerat misticisme et dóna un clau on agafar-te abans de caure en el deliri de la més absoluta lloança. I també després quan a Internet trobes les pàgines senceres dedicades a les cites i frases cèlebres d’O.W. pots justificar un “ja em semblava a mi que no podia ser tan maco” i és el moment d’excusar-te de nou per la teva ignorància literària. Total que sembla que m’avergonyeixi de dir que un llibre m’ha agradat tant!

Martí Casares

Un viatge al cor de Birmània

MASON, Daniel. El afinador de pianos. Barcelona: Salamandra, 2003

Novel·la d’aventures ambientada en l’època victoriana. L’Exèrcit colonial britànic es dirigeix a Edgar Drake, un afinador de pianos especialitzat en els Erard, amb un objectiu molt concret: arreglar el piano Erard del comandant Anthony Carroll. Aquesta missió el portarà fins a Birmània.

Una obra per a lectors aventurers i intrèpids.

Sol.

Una passada, la cisa, l’escot… un jersei que no oblidaràs

BUSQUETS, Blanca. El jersei. Barcelona: Rosa dels vents, 2006.

 

 

Les diferents parts d’un jersei, que la Dolors fa a la seva néta, ens serviran d’excusa per conèixer la seva història. L’actual, on, després d’una embòlia, la tracten com si no entengués res del que li diuen i on ens explica la visió de la seva família. I la seva història passada, on coneixerem el seu veritable amor.

 

Deliciosa novel·la que, no només ens farà pensar sobre els valors de la nostra societat, sinó que també deixarà un bon record a qui la llegeixi.

 

Laia

El pas de la infantesa a la vida adulta: Aloma (2008, Any Rodoreda)

RODOREDA, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62, 1997.

“Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat, noies que plantaven cara a la vida, sense somnis.”

La novel·la ens narra, impregnada amb la mirada d’una adolescent, el pas de la infantesa a la vida adulta. L’acció es situa a Barcelona i succeeix en un any. El final obert reforça la idea de començament de la vida. És plena de detalls i simbolismes. El desencís és el regust que queda al lector.

Elisabet C.

Mirall trencat… per rellegir-la (2008, Any Rodoreda)

RODOREDA, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor, 1999.

“El mirall s’havia trencat….I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa….Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força. La casa,el parc, les sales, la gent; de joves, de més vells, de cos present, en el moment de néixer, les flames dels ciris, les criatures, els vestits, els escots amb els caps a dintre rient o tristos,…” (Armanda)

Un narrador omniscient ens relata la història d’una família al llarg de tres generacions. És una novel·la tancada, molt visual, plena de personatges molt treballats i farcida de elements simbòlics. Per gaudir-la cal rellegir-la un parell de cops.

Elisabet C.