Coses petites com aquestes

KEEGAN, Claire. COSES PETITES COM AQUESTES. Editorial Minúscula, 2022.

La novel·la es basa en uns fets reals que van sacsejar la societat irlandesa a la darreria del segle XX : se’n va dir “el cas de les bugaderies de les Magdalenes”. Les bugaderies de les Magdalenes eren centres on van ser internades una gran quantitat de dones en contra de la seva voluntat i on van ser sotmeses a maltractaments continus per les monges que gestionaven aquests llocs. Hi va haver, a més, un pacte de silenci general que va ajudar a encobrir-ho.

La història transcórrer a mitjans dels anys 80 en un poblet d’Irlanda. El protagonista és un bon home, treballador i tranquil, que es guanya la vida venent carbó i fusta per mirar que no li falti res a la seva família. Entre els seus clients té el convent de monges que hi ha a les afores del poble i que regenta un internat per a noies i una bugaderia.

Un dia, fent una entrega de llenya al convent, troba una noia tancada en un magatzem, bruta i desnodrida. Quan la intenta ajudar, les monges justifiquen aquesta situació explicant que la noia havia intentat escapar i que no la trobaven. El protagonista sospita que no és veritat, però en aquell moment deixa córrer el tema. Dies més tard, s’adona que ha descobert coses que s’hauria estimat més no saber i es replanteja què fer : mirar cap a un altre lloc i no ficar-se en problemes o ser valent i fer el que creu correcte, encara que en surti perjudicat.

“- A on ens porta, pensar? -va dir ella-. Per a l’únic que serveix, tant pensar, és per enfonsar-nos. -S’estava tocant els botonets de perla de la camisa de dormir, tota neguitosa-. Si vols triomfar a la vida has d’ignorar algunes coses, per poder tirar endavant”.
“A mesura que continuaven i es trobaven més gent que el Furlong coneixia i que no, es va trobar preguntant-se si tenia cap mena de sentit estar vius sense ajudar-se els uns als altres. Era possible continuar al llarg dels anys, les dècades, tota una vida, sense ser mai prou valent per anar en contra de l’estat de les coses i tot i així dir-se cristià, i mirar-se un mateix al mirall?”

Es tracta d’un relat d’ambient nadalenc i d’un to narratiu que ens podria recordar El conte de Nadal de Dickens, i on l’autora ens planteja el conflicte etern entre conveniència i moralitat.

Coses petites com aquestes és una novel·la curta i de format petit quan a disseny, i això fa  encara més entranyable, tendre, delicat i potent el contingut que hi trobem a dins.

En definitiva, és un relat preciós pel que diu i per com se’ns diu. És una petita obra mestra, inquietant i esperançadora.

NAUSICA AYMÀ

Pista negra

MANZINI, Antonio. PISTA NEGRA. Editorial Salamandra, 2015

Sinopsis: A consecuencia de un turbio incidente con el hijo de un poderoso político, Rocco Schiavone, subjefe de la policía de Roma, ha sido «desterrado» a una pequeña ciudad del valle de Aosta, en los Alpes italianos. Para un romano sofisticado y amante de la buena vida, no es la mejor noticia. El frío, las botas de nieve y el provincianismo de los autóctonos estimulan la natural tendencia de Rocco a las malas pulgas, así que, visto el panorama, un caso difícil le vendría de maravilla.
La ocasión se presenta cuando aparece un cadáver aplastado bajo las huellas de una máquina pisanieves en una de las estaciones de esquí de la zona. El desafío es importante. A la escasez del material encontrado hay que añadir la ignorancia de Schiavone de las costumbres locales, su desconocimiento del dialecto y la historia del lugar. Nada que amilane, desde luego, a una persona decidida y orgullosa como él.
Sin renunciar un ápice a su temperamento meridional, Rocco se abre camino entre pistas, refugios de montaña y teleféricos, interroga a monitores, guías y enigmáticos operarios del valle, y, sobre todo, traba relación con unas cuantas lugareñas guapas dispuestas a ofrecerle una cálida bienvenida.

El primer libro de la saga del subjefe Rocco Schiavone. En cuanto a la trama tiene un corte holmesiano, donde Rocco y Italo van casi siempre juntos y reflexionando sobre las indagaciones que hacen.

La historia empieza a perfilar el personaje principal, Rocco Schiavone, y al principio lo presenta como un policía violento, desagradable, maleducado y con costumbres poco ortodoxas, pero en capítulos posteriores lo humaniza y justifica ciertas acciones que van ocurriendo durante el libro.

A medida que va avanzando la historia descubrimos tonos irónicos, con sarcasmo e incluso situaciones cómicas o surrealistas y  a través de los capítulos encontramos una crítica social hacia el sistema político o la masificación del turismo en las grandes ciudades.

Otra de las cosas que más me ha gustado de Antonio Manzini es que esconde y dosifica muy bien las cartas y hace unos giros inesperados en la trama, donde se presentan las situaciones, personajes y los hechos para deducir el posible o los posibles culpables.

Una novela autoconclusiva pero que presenta a Rocco Schiavone para futuras tramas, un personaje claroscuro y con muchas aristas.

DIANA GASOLS

Moments estel·lars de la humanitat

ZWEIG, Stefan. MOMENTS ESTEL·LARS DE LA HUMANITAT. Editorial Quaderns Crema, 2005

Aquest és, segurament, el llibre més famós i venut de Stefan Zweig, i va ser lectura obligatòria a les escoles alemanyes.

La novel·la va ser escrita el 1927 i són tot de passatges d’història novel·lats, un recull de 14 miniatures històriques que relaten esdeveniments diversos i de totes les èpoques, sense cap nexe comú.

Per posar alguns exemples, hi trobem un capítol dedicat a la caiguda de l’imperi d’Orient a mans dels turcs; el descobriment de l’oceà Pacífic i la conquesta del Pol Sud; la creació d’El Messies de Handel;  el naixement de l’himne La Marsellesa ; la derrota de Napoleó; l’indult de Dostoievski poc abans de l’execució; el viatge de Lenin a Rússia el 1917…

Tots els episodis són moments universals que quan es produeixen, segons paraules del mateix autor, resulten decisius durant segles i segles. Ens trobem davant una sèrie de peces breus que mostren instants determinants que, de vegades per atzar, altres per intel·ligència i altres tantes per mals entesos, van suposar un canvi de rumb en la història o bé es van quedar a un pas d’aconseguir-ho.

En aquest llibre, els coneguts personatges històrics dels que se’ns parla passen a ser éssers humans, amb les seves virtuts i defectes.  L’autor en destaca la llibertat moral com a individus en el seu context, però això sí, en aquest obra ens descriu tots els moments històrics amb absoluta imparcialitat, relatant-los com ho faria un mer espectador.

Quan es va publicar el llibre, Zweig ja era un escriptor d’èxit. Com ell mateix va explicar a El món d’ahir (una autobiografia), per aquell temps era capaç de vendre 20.000 exemplars el primer dia de qualsevol nou títol que publiqués, abans fins i tot que aparegués cap menció als diaris.  D’aquest llibre va aconseguir vendre sense massa esforços 250.000 exemplars abans que el seu nom passés a estar a la llista negra d’autors prohibits per Hitler.

Com diu l’autor, els humans tenim una força creadora que venç l’espai i el temps, que pot portar-nos a la unitat, però que si s’usa de manera funesta, pot arribar a exterminar-nos. Nostra és l’elecció.

NAUSICA AYMÀ