ORTIZ, Jordi.Nigra. Barcelona : Barcanova, 2002
La cronologia de la colonització de la lluna en un futur no gaire llunyà. Narra les intrigues terrestres en moments delicats, per tal de no perdre el control sobre els colons de la Lluna, i les explotacions que s’hi duen a terme. Pels amants incondicionals de la ciència ficció.
Nicolau
AUSTEN, Jane. Orgull i prejudici. Barcelona: Folio,1999
L’autora parla de la societat anglesa del s. XVIII, plena de rivalitats, petites misèries i carca. ës una novel·la freda i distant, que intriga fins al final, lligant els esdeveniments perfectament. Els personatges encara que molt diferents són rodons en tots els sentits.
Una escriptora molt avançada en el seu temps, per les idees i per la franquesa.
Només tinc un dubte : per què no parla de la intimitat de la parella?
M’agradaria i espero que, qui el llegeixi, faci algun comentari.
Josep Aguilera
ATXAGA, Bernardo. El hijo del acordeonista. Madrid: Alfaguara, 2005
Una narració molt interessant que ens parla de la química d’un poble, una colla d’amics i les seves famílies. El narrador ens parla d’uns esdeveniments greus en una època no massa llunyana i del sentiment ajornat del bombardeig de Guernika.
Uns nois que varen entrar de puntetes en una organització per a lluitar contra la dictadura; vaen deixar la família, amics i la terra; varen patir la tortura i la traïció i a la fi no saben com sortir d’aquesta organització.
Per què el protagonista busca la soledat? Per què sempre està ficat en un món de preguntes?
Diu: “per què es tan lluny de mi tot el que necessito per ser feliç?”
Josep Aguilera
TABUCCHI, Antonio. Afirma Pereira Barcelona: Edicions 62, 1996
És una història ben construïda amb uns personatges i uns fets força interessants, durant l’època de la dictadura de Salazar a Portugal. Un personatge que trenca de cop amb el passat per descobrir de nou el present i lluitar de cara al futur. Una manera de veure i de sentir les coses del propi entorn, en el que no sempre aprofundeixes, per què? Val la pena llegir-la, és una narració plàcida i bonica. Dedueixo que la vida no és per a recordar-la, sinó per a lluitar.
TAHAN, Malba. L’home que calculava Barcelona: Empúries, 2000
Un bon ensenyament de les matemàtiques, crea millors hàbits de pensament i habilita l’individuo a usar millor la seva intel·ligència. Un llibre que hauria de llegir tothom, sobretot els que estan començant amb les matemàtiques.
Només us diré una cosa dintre de la meva ignorància: val la pena llegir-lo.
Josep Aguilera
Què em llegeixo? 