Un camell d’Orient

Autor: MANEL i PADILLA, Roger. Un camell d’Orient. Barcelona, Estrella Polar, 2010.

Edat: 4 – 6 anys

No m’agraden les nadales. Ho sento però ho havia de dir. Ara, però, em trobo en un dilema, el grup català Manel presenten un conte de Nadal que és alhora una cançó de Nadal, és a dir, una nadala… i m’agrada!

Manel, és una banda que irromp amb força a l’escena musical del nostre país al 2008 convertint-se en el grup revelació del moment, a banda dels temes del seu exitós primer àlbum ‘Els millors professors europeus’ sona una cançó inèdita titulada Un camell d’Orient. En aquest àlbum ens presenten aquesta nadala del grup barceloní, ara sí, editada i il•lustrada. Una història de Nadal tendra i urbana. La història és original i curiosa ja que per una vegada els qui reparteixen les il•lusions no són els coneguts monarques de l’Orient, sinó els seus fidels camells, o com a mínim, un d’ells, ja que imaginem per un moment què passaria si aquests reis s’adormissin i no poguessin acomplir la seva tasca? Les conseqüències podrien ser terribles, desil•lusió, desencant, tristor…

Les il•lustracions han anat a càrrec de Roger Padilla, un dels integrants de la banda, que mostra que no és bo només amb la guitarra sinó que també ho és a l’hora de transformar les paraules en imatges. Ja ho havia fet en la ‘Petita història d’un tovalló groc descolorit’ i ha fet un pas més. Amb el treball en aquest àlbum hi ha esmerçat temps i imaginació, ja que no hi ha estalviat gens en els detalls. Molt bonica la primera imatge que ens mostra el perfil de la ciutat retallat en la nit fosca il•luminada per una gran lluna plena. Un capítol apart mereix la que ens mostra el camell demanant indicacions a un taxista, el gps, la foto dels fills amb dedicatòria inclosa, el taxímetre en marxa (això sempre!) o l’ambientador connectat a la ventilació del cotxe, fins i tot la imatge del passatge des del mirall retrovisor. Resumint, Padilla ha fet una molt bona feina, amb tocs divertits on deixa la seva emprenta personal, com en la última imatge on veiem el protagonista marxant per un carrer desert, i no és un carrer qualsevol, no, fixeu-vos en la imatge, quin nom té aquest carrer? I ja com a curiositat personal, m’agradaria preguntar-li, si en tingués ocasió, per què ha plantat una figura de l’entranyable E.T. al pessebre, potser li’n tenia un en el seu propi?

Ja ho veieu, un àlbum divertit, tendre i curiós, que us permetrà jugar, explicar un conte i escoltar els Manel, tot en un, no el deixeu escapar.

Sílvia Cantos

El hombre que entraba por la ventana

Moure, Gonzalo i PACHECO Gabriel (il). El hombre que entraba por la ventana. Madrid, SM, 2010.

Edat: 7 – 10 anys.

No succeïa totes les nits, però ara ja no importa: en la meva memòria fou sempre. Una veu d’home em contava contes en la obscuritat, a la vora del meu llit. En una foscor tan profunda que d’entrada pensava que aquella veu estava dins del meu cap: que era part de mi, que tots els nens tenien una segona veu per contar-los contes durant algunes nits.

D’aquesta manera ens presenta la protagonista, Maria Luces, aquesta sensorial història, narrada excel·lentment, en primera persona, de forma molt encertada, aconsegueix transportar-nos als carrers de Lisboa, sentir les olors i les emocions que ens està explicant.

L’editorial SM fa una valenta aposta  atrevint-se a publicar un àlbum que té text. Molt, i molt dens. I gens ni mica complaent, com assegura el seu propi autor, Gonzalo Moure. I és que “El hombre que entraba por la ventana” és un fado amb totes les lletres, una trista història que ja us avanço no té un final feliç, o potser sí? Com sempre depèn de la mirada que el lector posi en la trista història de la Maria Luces. Aquesta és una molt bona història, valenta i agosarada, com ho és Moure, que va  negar-se a canviar el títol d’una de les seves obres  “¡A la mierda la bicicleta!”, tot i que no li volien donar un premi que li havien atorgat si no ho feia.

No va acceptar la coacció i no va canviar-lo, al final li concediren el guardó igualment, i des d’aleshores té clar que és rentable no deixar-se subornar, ser un mateix, tot i que sigui amb els teus propis errors, com aquell títol francament espantós.

Gabriel Pacheco és l’artista que s’ha encarregat de posar imatges a aquestes pàgines, de forma delicada i acurada, presenta un treball exquisit, amb uns tons terrossos i un acabat que dóna un toc d’antigor a les il·lustracions, sempre amb l’estil personal que el caracteritza. Pacheco mostra una vegada més el seu saber fer amb aquest àlbum, imprescindible la imatge on un vaixell navega per els carrers de la ciutat lisboeta. En una primera lectura les imatges sedueixen. En posteriors, aconsegueixen enamorar-te amb el grau d’elaboració i treball que tenen totes i cada una. La gamma cromàtica aparentment limitada, es vulnera discretament amb pinzellades de blau i vermell que aporten un significat especial i li donen un valor afegit.

Sens dubte, un àlbum magnífic, que conjuga perfectament el text de Moure amb les il·lustracions de Pacheco, desmarcant-se dels tòpics i mirant de font, com la seva protagonista.

Sílvia Cantos

El millor de la vida

JAFFE, Rona. El millor de la vida. Barcelona, Rosa dels Vents, 2009.

Obra que narra la vida professional i personal de quatre noies que treballen en una editorial novaiorquesa a principis de la dècada dels 50.

El millor de la vida fou portada al cinema de la mà de Jean Negulesco l’any 1959 amb el títol Mujeres al frente del amor.

Molt recomanable.

Sol Teixidó

Días de hijo

Waechter, Philip. Días de hijo. Santa Marta de Tormes (Salamanca), Lóguez, 2010.

Un divertit àlbum il•lustrat per a petits i grans sobre l’aventura de la paternitat.

Aquesta màgica experiència és explicada a través de les vivències d’un pare novell. L’autor plasma, amb text breu i il•lustracions divertides i eloqüents, la complicitat que es va teixint entre pare i fill dia a dia. Es succeeixen petits descobriments plens de sentiment, noves experiències socials, situacions còmiques i moments de tràfec…

Divertit !!

Mireia Martínez