L’illa

STUPARICH, Giani. L’illa. Barcelona, Minúscula, 2010.

Un relat breu ple d’emotivitat, contenció, sentiments presents i paraules absents. Un home malalt demana al seu fill que l’acompanyi en un darrer viatge a la seva illa natal, situada en algun punt proper a la costa adriàtica. A l’illa, pare i fill es redescobreixen, sentiments de mútua admiració apareixen, conscients que el temps s’acaba. La presència de la mort propera i el sentiment de pèrdua de l’ésser estimat ronden ambdós personatges, ja que la malaltia s’obre pas de manera inexorable. Els records, la nostàlgia de temps passats, l’acceptació del destí atrapen pare i fill, mentre gaudeixen de la bellesa del paisatge.
L’illa es presenta com a realitat i metàfora d’experiències viscudes, com a indret simbòlic on tot comença i acaba establint un paral·lelisme entre vida i mort. Stuparich presenta un text proper ja que relata una experiència vital que tothom experimenta en algun moment de la vida.

Mireia Martínez

El Palacio de la Luna

AUSTER, Paul. El Palacio de la Luna. Barcelona, Anagrama, 2008.

Bona novel·la, ben traduïda al castellà per Maribel de Juan, en el més pur estil Auster, el que a mi m’agrada (per situar-vos, més “Brooklyn Follies” que “Viatges per l’Scriptorium”). El petit univers de personatges de les grans històries emmarcat en la gran depressió del 29 als EUA, la qual cosa pesa molt en el desenvolupament de la història i en els fets que s’hi narren. Personatges molt ben descrits i històries creuades, paral·leles, que donen al llibre un punt “almodovarià”. Final obert. Crec que recomanable, com la majoria de les novel·les de Paul Auster.

 Xavier Nerín

Coses que agraden a en Jakob Jakob

CURTO, Eugènia i MONGAY, Anna (Il). Coses que agraden a en Jakob Jakob. Barcelona, Cadí, 2010.

Edat: 6 – 8 anys

Aquest llibre ens presenta la història d’en Jakob Jakob, un nen que acaba de ser adoptat, i del seu viatge des de l’Àfrica fins a un lloc indeterminat d’Europa acompanyat de la seva nova mare. Pàgina a pàgina va desgranant totes aquelles coses que li agraden junt amb les que no.

El text es complementa amb un seguit d’il·lustracions d’Anna Mongay  fantàstiques, força acolorides i plenes de detalls que aporten més informació a la que el text ofereix.

El vocabulari planer emprat facilita la seva lectura als més petits, que queden captivats des de la primera pàgina amb la història d’en Jakob Jakob i que, alhora, permet jugar a comparar els propis gustos amb els del protagonista.

Una història que parla de l’adopció i el canvi que això suposa  en la vida d’un infant escrit amb una bona dosi d’humor i tendresa, que fa pensar en les grans diferències que hi ha entre continents.

 Sílvia Cantos

¿Qué me está pasando?

ARMISÉN, Eva i PARROT, Marc. ¿Qué me está pasando?. Barcelona, Beascoa, 2009.

Edat: 6 – 10 anys

Aquest llibre presenta una col·lecció de sentiments, des de la vergonya, la ràbia o l’enamorament fins a l’enyorança i l’inevitable por. El text estructurat en versos de rima assonant agilitza la lectura, mentre que  les il·lustracions que l’acompanyen amb el seu gran format, i caràcter divertit i burleta permeten la repetició de la història sense fer-lo carregós.

Es complementa amb un cd, amb els textos del llibre musicats i cantats per Marc Parrot, la qual cosa permet jugar encara més amb les sensacions dels nens i nenes, ja que han aconseguit unir el text amb una sonoritat curiosa, molt ben trobada.

És un llibre que facilita un bon recurs a mestres i pares per a treballar aquestes emocions amb els nens i nenes. A tall d’exemple, quan es parla de la por es planteja el fet que pare i mare abans que el propi protagonista han patit aquest sentiment. Per què no plantejar l’ensenyament d’aquesta emoció des de la pròpia experiència?

 Sílvia Cantos

Quatre germanes

CARLETON, Jetta. Quatre germanes. Barcelona, Ed. Libros del Asteroide, 2009.

Ambientada en el món rural de Missouri de la primera meitat del segle XX, la novel·la es centra en la història familiar del matrimoni Soames i les seves quatre filles: Jessica, Leoni, Mathy i Mary Jo. Sota l’aparença de model clàssic de família nord-americana, el lector anirà descobrint una realitat més complexa. La individualitat dels personatges es va definint al llarg de les pàgines a través dels desitjos, desil·lusions, esperances, renúncies, i dubtes… En ocasions, la recerca de la felicitat personal xocarà amb els convencionalismes puritans de l’època. No obstant, mai desapareixerà l’amor que uneix els membres de la família Soames, que cada estiu es retroba a la granja dels afores del poble de Renfo.

Dotada d’una prosa àgil i a la vegada descriptiva, recrea imatges molt evocadores que són un plaer per als sentits. La contemplació de l’obertura de les flors de lluna al capvespre o un eixam de cuques de llum que il·lumina la negra foscor de la nit es converteixen en moments màgics.

 Mireia Martínez