Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

L’illa

STUPARICH, Giani. L’illa. Barcelona, Minúscula, 2010.

Un relat breu ple d’emotivitat, contenció, sentiments presents i paraules absents. Un home malalt demana al seu fill que l’acompanyi en un darrer viatge a la seva illa natal, situada en algun punt proper a la costa adriàtica. A l’illa, pare i fill es redescobreixen, sentiments de mútua admiració apareixen, conscients que el temps s’acaba. La presència de la mort propera i el sentiment de pèrdua de l’ésser estimat ronden ambdós personatges, ja que la malaltia s’obre pas de manera inexorable. Els records, la nostàlgia de temps passats, l’acceptació del destí atrapen pare i fill, mentre gaudeixen de la bellesa del paisatge.
L’illa es presenta com a realitat i metàfora d’experiències viscudes, com a indret simbòlic on tot comença i acaba establint un paral·lelisme entre vida i mort. Stuparich presenta un text proper ja que relata una experiència vital que tothom experimenta en algun moment de la vida.

Mireia Martínez

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: