Anatomia de les distàncies curtes

anatomia de les distàncies curtesORRIOLS, Marta. ANATOMIA DE LES DISTÀNCIES CURTES. Editorial Periscopi, 2016

Una col·lecció d’històries petites i quotidianes farcides de sentiments, emocions, dubtes, il·lusions, decepcions, solituds, esperances, alegries, dols, records, somnis, expectatives, rancúnies, passions, i tantes i tantes paraules que poden protagonitzar els instants que sacsegen la vida de persones normals. Un total de dinou contes curts que giren, molts d’ells, al voltant de la paraula AMOR, en tots els seus vessants i escala de grisos.

Mireia Martínez

 

 

Sponsored Post Learn from the experts: Create a successful blog with our brand new courseThe WordPress.com Blog

WordPress.com is excited to announce our newest offering: a course just for beginning bloggers where you’ll learn everything you need to know about blogging from the most trusted experts in the industry. We have helped millions of blogs get up and running, we know what works, and we want you to to know everything we know. This course provides all the fundamental skills and inspiration you need to get your blog started, an interactive community forum, and content updated annually.

Gràcies, Teixó

Gràcies Teixó

VARLEY, Susan. GRÀCIES, TEIXÓ. Editorial Cuatro Azules: 2017

Perquè és molt bonic i m’agrada molt i perquè el teixó és molt amable.

Rita Casanoves Ventura


Un bell llibre per explicar la mort a petits i grans, on animals humanitzats ajuden al lector a comprendre que la mort és part de la vida i que no importa morir quan s’ha viscut intensament, amb la satisfacció de les coses ben fetes. També ens parla de la generositat i la saviesa de les persones majors, que tenen molt per ensenyar-nos abans de marxar.

Jane Eyre

BRONTË, CJane Eyreharlotte. JANE EYRE. Alianza Editorial , 2017.

     Us recomano un clàssic de la literatura universal, Jane Eyre de Charlotte Brontë, i concretament una preciosa edició d’Alianza publicada a finals de 2017, coincidint amb el bicentenari del naixement de la germana de l’autora, Emily Brontë, que es va celebrar el 2018.

     Em meravella la capacitat que té un text escrit a mitjans de segle XIX per atrapar-me amb força des del primer capítol. Aquí rau la màgia de la literatura en majúscules. Aquesta és la sensació dolça que em deixa Jane Eyre de Charlotte Brontë, publicada l’any 1847 sota el pseudònim de Currer Bell.

     L’argument és universalment conegut: Jane Eyre, una jove institutriu sense recursos, accepta una feina a Thornfield Hall, una mansió amb un amo esquerp, Edward Rochester, que amaga un obscur secret. Una novel·la victoriana que de seguida va rebre el reconeixement popular, i que recollia els ingredients literaris propis de la seva època, amb un romanticisme solemne que commou i tints gòtics d’una foscor que fan esfereir. Un excel·lent retrat d’una societat regida per uns principis morals, religiosos i de classe. Tanmateix, hi trobem una interessant reflexió sobre la dona, el paper de la dona vist i escrit per una ploma femenina, un fet excepcional en aquell moment.

     He gaudit moltíssim amb la riquesa de les descripcions que perfilen els personatges i dibuixen els paratges de la campinya anglesa, l’agudesa dels diàlegs, els moments d’intimitat i complicitat entre Jane Eyre i Edward Rochester, i els sentiments autèntics i profunds que creixen entre ells, obviant els convencionalismes i deixant-se portar per un amor que connecta les seves dues ànimes.

Mireia Martínez

 

 

 

El raïm de la ira

Si t’agraden els clàssics, és que segurament les grans històries que han mogut la humanitat des dels inicis dels temps també et toquen a tu, t’entren dins i allà s’hi queden durant dies, després d’haver tancat la contracoberta del llibre. A vegades fins i tot els recordes molt de temps, o els portes dins teu per sempre, com un aprenentatge més. Probablement és per aquest motiu que els clàssics segueixen vigents al llarg del temps, immortals, sense perdre gens l’essència  de quan van ser creats, transmetent amb la mateixa intensitat, aquestes grans pulsions humanes.

En el cas d’Steinbeck ens ho trobem de forma molt clara. És un autor que sempre m’ha fascinat, doncs es mou en un context històric que em resulta apassionant, com són els Estats Units d’Amèrica de finals del segle XIX i inicis de segle XX. De la seva mà, sovint ens endinsem en dos grans temes, com són la descripció de les grandeses i misèries humanes, i el relat dels més rellevants moviments socials, sempre emmarcat en el context  històric dels inicis de l’historia contemporània  d’aquest país: història en lletres majúscules.

 

STEl raïm de la iraEINBECK, John. EL RAÏM DE LA IRA. Edicions 62, 1993.

     Escrita el 1939, ens trobem una magnífica i impactant crònica de l’Amèrica de la Gran Depressió, basada en fets històrics, i en personatges i misèries reals. Narra la història d’una família que, com moltes altres, es veu obligada a emigrar degut a la sequera que pateix Texas i Oklahoma , rumb a Califòrnia, que com anirem veient, no tindrà res a veure amb la terra promesa que s’imaginaven. Malgrat la manca d’escrúpols dels que s’aprofiten de la misèria de tota aquesta població afamada, i malgrat haver de sobreviure amb ben poc, la família conserva la dignitat i l’enteresa moral en tot moment. Tot i així, acabem la novel·la qüestionant-nos si la repressió crea la unió i la força dels dèbils, i si a voltes la violència és l’única via per obtenir justícia. Al final de l’obra  trobem un passatge d’aquests que et deixen impactat i commogut, ple de grandesa i simbolisme, i tanques el llibre retenint l’alè.

“I el fracàs és als ulls de la gent. I als ulls dels qui tenen fam hi ha una ira que va creixent. A les ànimes del poble el raïm de la ira s’està tornant ple i gràvid, gràvid i a punt per al dia que serà veremat.”

Nausica Aymà