Estimada Mirta

ESCALAS, Maria. ESTIMADA MIRTA. Editorial Amsterdam, 2021

Estimada Mirta és el nom de la tercera i més recent novel·la de la Maria Escalas.

L’obra parteix de fets reals i ens apropa a l’Argentina del segle XX. Amor, traïció, revolta i amistat són temes cabdals en la vida d’en Francisco, un noi mallorquí que traça camí cap al continent americà. Obra emotiva, amb personatges que deixen petjada i molt ben documentada.

Sol Teixidó

La Luz que no puedes ver

DOERR, Anthony. LA LUZ QUE NO PUEDES VER. Editorial SUMA, 2015

Amb aquesta novel·la Anthony Doerr va guanyar el premi Pulitzer de ficció 2015 i va ser nº1 a les llistes de bestsellers d’Estats Units entre d’altres reconeixements.

A París viuen la Marie-Laure, que de ben petita es va quedar cega, i el seu pare que treballa al Museu d’Història Natural. Amb la invasió alemanya es veuen obligats a deixar casa seva i la ciutat on sempre han viscut per refugiar-se a Saint Malo a la Bretaña, on viu el seu tiet Etienne, un veterà de guerra que fa deu anys que no surt de casa. Al fugir de Paris, el pare de la Marie-Laure s’emporta una joia molt cobejada i perillosa del museu que haurà de salvaguardar perquè no caigui en mans equivocades.

La novel·la ens situa en una època molt convulsa de la nostra història recent, la Segona Guerra Mundial.

A Zollverein en un orfenat, viuen en Werner i la seva germana Jutta després de perdre al seu pare a les mines de carbó. Un dia els germans troben una ràdio que no funciona, però en Werner aconsegueix arreglar-la. Aviat es fa palès la seva capacitat per a la reparació i fabricació d’aquests aparells, fet que no passa inadvertit pels alemanys i que provocarà la separació dels germans.

Ens trobem davant de dues històries de superació on els seus protagonistes viuen els anys de guerra en bàndols oposats. Dues històries amb ànima que no ens deixaran indiferents i que succeeixen de manera paral·lela. Però en Werner i la Marie-Laure acabaran trobant-se per ajudar-se mútuament en el darrer dia abans de l’alliberació.

Una novel·la ben explicada, de capítols curts i lectura àgil, que t’emocionarà i t’atraparà fins a la darrera pàgina.

Vanesa Rodríguez

El Paseo

WALSER, Robert. EL PASEO. Editorial Siruela, 2008

El llibre va ser escrit el 1917 i condensa el millor d’aquest autor suís que va escriure dins d’un interval curt de la seva vida, ja que aviat va començar a patir una malaltia mental hereditària. Va ser un autor elogiat per escriptors contemporanis seus com Hesse, Thomas Mann, Walter Benjamin, Kafka, Canetti o Magris.

Es tracta d’una novel·la curta, si es prefereix, un conte llarg, ple de senzillesa i poesia. No hi ha un argument, si entenem argument com a introducció, nus i desenllaç d’una trama.

Aquí l’argument és simple: un poeta surt a passejar i durant el passeig la seva mirada topa amb escenes de la vida quotidiana, que van des de la més extrema bellesa segons el protagonista, fins a les més absurdes situacions.

Es podria dir que davant d’ell es representa l’espectacle del món, en aquest “passejar” entès més aviat com un “sortir a anar a observar”, anem veient com passen diverses estampes de la vida.  I amb elles, l’autor ens va fent partícips de les seves reflexions i crítiques diverses, com per exemple a les convencions socials.

Ens fa sentir que allò més proper  i quotidià és allò més essencial, i que és en aquest vagarejar on podem trobar aquesta quotidianitat, l’essència de les coses importants.

Es tracta d’una novel·la escrita de manera molt poètica i alhora senzilla, que ve de gust de llegir d’una tirada. Talment com si estiguéssim passejant al costat de l’autor, anem veient el que ell veu, la seva concepció del món i de la vida, i anem escoltant totes les reflexions i ironies que va deixant anar en aquest caminar tranquil. Potser si visquéssim el dia a dia amb més consciència, (i potser per aconseguir-ho ens caldria passejar més), acabaríem teixint relats com aquest en la nostra ment.

Nausica Aymà

Consumits pel Foc

CABRÉ, Jaume. CONSUMITS PEL FOC. Editorial Proa, 2021

Es tracta de la darrera obra de l’autor de “Jo confesso” i de moltes altres grans novel·les, algunes de les quals s’han dut a la pantalla.  És una novel·la molt a l’estil de l’autor, amb els seus estranys arguments i la peculiar tècnica d’escriptura tan característica d’ell.

El llibre ja comença amb misteri, foscor, boira,… i aquesta sensació ens acompanyarà fins al final. Anem seguint l’argument a través de diferents narradors en primera persona, un dels dos protagonistes és l’Ismael, i l’altre , en Godall, un petit senglar. Ambdues històries es van entrellaçant amb molts paral·lelismes.

L’autor, a banda de jugar amb la trama argumental, les vides dels personatges, les veus narratives, la barreja entre realitat i somni, també juga amb el temps, fent salts endavant i enrere, això sí, evitant que ens perdem en cap moment. És quan arribem a les últimes pàgines que acabarem de lligar tots els caps solts que anem trobant durant la història.

S’estableix un paral·lelisme evident entre les falenes de les que ens parla ja a l’inici, que es cremen quan s’acosten a  la llum, però que no ho poden evitar, amb els personatges de les diverses històries que es van entrellaçant. Personatges que se centren atrets cap a quelcom que els fa entrar en un espiral que inevitablement, els pot  dur a cremar-se.

Per als que no hagueu llegit mai l’autor, us recomano moltíssim començar per aquí, i deixar que l’impacte i la sorpresa del seu argument i el seu peculiar estil d’escriure us envaeixin.

Nausica Aymà

Un Abril Prodigiós

VON ARNIM, Elizabeth. UN ABRIL PRODIGIÓS. Editorial Viena, 2016

Elizabeth von Arnim, va ser una escriptora britànica nascuda a Austràlia l’any 1866 i que va morir a Estats Units l’any 1941. El seu nom de naixement va ser Mary Annette Beauchamp, però va ser coneguda (fins i tot en el seu entorn més pròxim) com a Elizabeth von Armin. El cognom von Armin ve del seu primer matrimoni amb el comte Henning von Arnim. L’autora va ser coneguda en els cercles literaris de l’època i les seves obres van gaudir de bona d’acceptació. Fa uns anys que s’estan reeditant en català i en castellà.

Un Abril prodigiós és una obra publicada l’any 1922 que té com a protagonistes un grup de dones que, contra tot pronòstic, lloguen un casalot a Itàlia, per passar-hi un temps de vacances i fugir de la rutina. Així doncs, viatgen de Londres a la riba del Mediterrani, i allà descobriran l’amistat i tastaran la llibertat. Novel·la realista amb tocs de sàtira que no deixarà indiferent. L’any 1992 se’n va fer una versió cinematogràfica dirigida per Mike Newell.

Sol Teixidó