Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Sonríe

TELGEMEIER, Raina. Sonríe. Madrid: Maeva, 2016.

És un llibre en el qual la protagonista cau de boca i li passen moltes coses. A mi m’ha agradat molt les il·lustracions i la història, i per això el recomano. I és una novel·la gràfica molt divertida.

Georgina Rovira

Anuncis

El peso del silencio

SIERRA I FABRA, Jordi. El peso del silencio. Barcelona: Ediciones del Bronce, 2002.

Com sempre la persona que es cuida de la investigació és una persona honrada, que es troba en situacions límit i que en acabar la investigació creu que s’han aprofitat d’ella. Però després de meditar-ho, arriba a la conclusió que han confiat en ella. Investiga els crims a Xile en l’època de Pinochet.

Rosa Maria Bertran Torrent

La mort i la primavera

RODOREDA, Mercè. La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 2017.

Un llibre interesantíssim, que amb un relat de ficció tracta el tema de la sedició com si fos una novel·la de ciència ficció.

És un llibre que s’ha acabat quan l’autora ja havia fet el traspàs i hi ha comentaris molt interessants.

Montserrat Escanilla

La força d’un destí

GIRONELL, Martí. La força d’un destí. Barcelona: Columna, 2018.

Premi Ramon Llull 2018

“Hi havia alguna cosa entre hipnòtica i salvatge en aquella perspectiva in crescendo que semblava un decorat de pel·lícula. No era el vaixell que s’aprovava, sinó Nova York que l’engolia.”

Us recomano una novel·la fascinant i captivadora, com el seu protagonista, Jean Leon, un home que es va reinventar a sí mateix, fugint de la fosca Espanya franquista cap a la lluminosa Nova York.

La història d’un jove polissó que acaba alternant amb la flor i la nata del firmament hollywoodià podria semblar sortida d’una agosarada imaginació, però el cert, és que aquesta és la història d’un somni fet realitat, el de Ceferino Carrión, identitat real de Jean Leon, afamat restaurador i viticultor que no fa defallir mai, davant els molts entrebancs que la vida li va anar posant al seu pas, per assolir allò que més desitjava. Una vida de pel·lícula que recorda la màxima: La realitat supera la ficció.

Amb la veu de Sinatra ressonant-me a les orelles, he desgranat les pàgines d’aquest llibre que m’ha captivat, la vida d’en Leon és intensa i fascinant, com també ho són les d’alguns noms mítics del Hollywood dels anys cinquanta que alternaven amb ell al seu restaurant, La Scala:  James Dean, Frank Sinatra, Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, Marilyn Monroe i Liz Taylor.

La feina de taxista a la Red Yellow Cab de Los Angeles, permet a en Ceferino, convertit ja en Jean Leon assistir a una intimíssima conversa entre el seu ídol, Frank Sinatra i la bella Ava Gardner i, els estranys viaranys del destí convertiran aquesta casualitat en oportunitat que en Jean sabrà aprofitar. A més de les casualitats, trobar en el seu camí l’assenyat Emilio Núñez, va permetre equilibrar la rauxa emprenedora d’un home imparable que va trobar en aquell xef, el millor complement.

M’agrada que Gironell no s’hagi limitat a exposar la part amable de l’atzarosa vida del protagonista, el glamour, la riquesa i, per què no, la bona fortuna que va tenir al llarg del seu periple vital, que tot sovint se li va posar de cara. També ens presenta un Jean Leon que s’enyorava molt de la nombrosa família que va haver de deixar enrere, però alhora no va saber cuidar la nova família que va formar amb la Kate, doncs els seus somnis hi passaven per damunt.

El fet d’incorporar alguns fets com el devastador incendi de Santander el febrer de 1941, permeten recordar o descobrir moments de la nostra història que aporten un extra de versemblança a la història, necessari, malgrat que bona part de la novel·la ho sigui, sovint costa de creure que en una sola vida es puguin arribar a complir tants grans somnis.

Per tot plegat, no se m’acut res millor que recomanar-vos que no deixeu passar la ocasió de capbussar-vos en la lectura de La força d’un destí, digna guanyadora del Premi Ramon Llull i, a ser possible, fer-ho marinant-ho amb una copa de Jean Leon vinya Gigi chardonnay, una combinació deliciosa!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Un camí de flors

LAWSON, Jon Arno; SMITH, Sydney. Un camí de flors. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2017

Una nena abillada amb un abric vermell, com si es tractés de la mateixa Caputxeta, creua una ciutat grisa de la mà del pare. Curiosa, observadora i silenciosa, recull flors que va trobant pel camí. Flors que s’obren pas entre l’asfalt, petites mostres de vida i color que esdevenen escletxes d’esperança. El pare, absort en els seus pensaments o tràfecs, i la filla no creuen paraula, fan el seu camí. Finalment, aquest pom de floretes, a manera de petites ofrenes, acabaran convertint aquest entorn gris en una ciutat plena de color. Una Caputxeta que en lloc d’arribar a casa la iaia, arriba a casa seva on l’espera la mare per fondre’s en una dolça abraçada.

Un camí de flors és un llibre il·lustrat sense mots, per gaudir, mirar i llegir a través del dibuix. Un còmic ple de poesia on no calen paraules, ja que les imatges carregades de sentiment contingut transmeten colors, olors, vida i amor. La il·lustració en aquarel·la i tinta reforça la subtilesa de la història, una història que parla dels petits gestos que poden canviar el nostre món i de la màgia de les petites coses a través de la innocència i els ulls d’un infant.

Mireia Martínez

El primer trago de cerveza

DELERM, Philippe. El primer trago de cerveza. Barcelona: Tusquets, 2006.

Llegir el diari tranquil·lament durant l’esmorzar; abrigar-se amb un jersei nou quan arriben els primers freds de la tardor; beure el primer glop d’una gerra de cervesa fresca una tarda calorosa d’estiu; aquell moment de l’any en què ja fa més bon temps i algú diu “gairebé podríem dinar fora” … El primer trago de cerveza de Philippe Delerm (Auvers-sur-Oise, França, 1950) recopila descripcions de petits moments de calidesa que, potser sense adonar-nos, ens acompanyen en el dia a dia. El llibre, d’unes cent pàgines, consta d’una trentena de textos curts que capturen olors, colors, textures i sons amb paraules precises que ens transporten a aquests instants de felicitat. D’una manera molt senzilla, ens convida a (re)viure aquells moments de satisfacció tan intensa com efímera i a fixar-nos en els petits plaers de la vida (com és llegir aquesta delícia de llibret).

Eneida Horta

Paraules emmetzinades

 

CARRANZA, Maite. Paraules emmetzinades. Barcelona : Edebé, 2010.

El tema principal d’aquesta obra és com és l’abús sexual infantil. La Bàrbara va desaparèixer als 15 anys. Van trobar el culpable dels abusos sexuals. És una història de mentides, secrets i enganys. Una denúncia valenta que mostra els abusos sexuals a la infància i les conseqüències que poden portar.

Adrià Gómez