Casa Teva, Casa Meva

DUBUC, Marianne. CASA TEVA, CASA MEVA. Editorial Juventud: 2020

Comença un nou dia al carrer de les Galetes, número 3. És l’aniversari del Conillet.

Un fantàstic àlbum il·lustrat de gran format de Marianne Dubuc per descobrir mil-i-una històries i molts detalls. Un llibre que ens convida a la lectura visual i a l’observació, a fer el tafaner en tots i cadascun dels pisos d’aquests edifici. Alhora, ens ofereix possibilitats de joc que enriqueixen la lectura, com el ‘veig-veig’ o el ‘busca i troba’.

Amb una il·lustració dolça i de línia clara, Dubuc ens presenta un veïnat on conills, gats, ratolins, guineus, eriçons i d’altres animalons conviuen en harmonia, amb l’aparició puntual en escena de personatges il·lustres com els tres porquets, la Rínxols d’Or, la Caputxeta o el llop ferotge.

Mireia Martínez

Coral Glynn

CAMERON, Peter. CORAL GLYNN. Editorial Libros del Asteroide. 2012

Obra publicada l’any 2012 que té com a protagonista la Coral Glynn, una noia jove  que entra a treballar com a cuidadora a la casa de la senyora Hart. A la casa però no només hi viu la senyora Hart sinó també el seu fill, en Clement, un militar convalescent de les ferides que va patir durant la Segona Guerra Mundial.

Obra de prosa tranquil·la i sense estridències que captiva al lector a partir de les primeres pàgines gràcies a la descripció psicològica dels seus personatges i la narració acurada de les situacions viscudes.

Sol Teixidó

Hôzuki, la librería de Mitsuko

SHIMhozukiAZAKI, Aki. HÔZUKI, LA LIBRERÍA DE MITSUKO. Editorial Nórdica Libros, 2017

Esta novela nos relata la historia de Mitsuko,propietaria de una librería de lance principalmente de libros de filosofía, arte y lingüística. Vive en Nagoya junto a su madre y su hijo Tarô (sordomudo y mestizo).  El encuentro casual con la Sra. Sato y su hija Hanako hará que se establezca una relación de amistad entre ambos niños y un vínculo entre ambas mujeres que nos desvelará sus respectivos pasados.

Se trata de un relato fluido y  tierno que además trata aspectos como la filosofía, la religión y la maternidad.

Muy recomendable para pasar una tarde agradable de lectura.

Laura Franco

 

Nèmesi

ROTH, Phillip. NÈMESI. 2011, Editorial La Magrana.

Es tracta d’una novel·la publicada el 2010, que vaig llegir ja fa anys, i que la pandèmia m’ha fet recordar en algun moment, així com també he pensat en algun moment en La pesta, de Camus. Philip Roth és un autor nord-americà nascut el 1933 i que va morir fa 3 anys, guanyador de diversos premis, entre ells el Premi Pulitzer.

El personatge principal és un jove atleta que és monitor d’esports en un col·legi del barri jueu d’una ciutat de Nova Jersey. En el context que ens trobem, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, no ha pogut allistar-se a l’exèrcit com la resta dels seus companys per un problema de visió, i aquest fet li crea un fort sentiment de culpabilitat. L’estiu del 44, en plena onada de calor, es declara una epidèmia de polio al barri i alguns dels nens que ell entrena comencen a posar-se malalts i inclús alguns moren. Molts d’aquests nens el consideren quasi com un germà gran, hi ha un lligam molt fort entre ells, l’aprecien molt i el respecten. Les coses van empitjorant i la seva xicota li aconsella que s’allunyi del barri i marxi a treballar de monitor ens uns campaments a les muntanyes, on ella està treballant. Haver de decidir posarà a prova la seva integritat. En aquest moment, ell dubta entre la seva responsabilitat al barri, amb els seus alumnes, o bé tenir cura d’aquests nens en el campament, i a prop de la seva xicota. Finalment opta per marxar a les muntanyes.

A  partir d’aquest moment que sorgeix el tema principal de la novel·la: la culpa des de la perspectiva de la responsabilitat. El protagonista és un noi molt responsable, honest, amb un marcat sentit del deure i l’honor personal, i aquest, es troba atrapat entre el fort sentiment de culpa, i sobretot de traïció, per abandonar el barri i els seus nens i nenes, i la humana sensació d’anhel de la felicitat d’instal·lar-se en un campament d’estiu, lliure de l’epidèmia i a prop de la seva xicota. En tot moment queda molt marcat el contrast entre la vida sana i feliç al campament a les muntanyes, i l’ambient de mort i malaltia que s’està vivint al barri, i al col·legi on treballava. Se sumen dos fets que farà doble el seu sentiment de culpa: no haver pogut anar a lluitar a la guerra per la seva mancança de visió, i no estar lluitant ara contra la polio.

És a dir, ens trobem que el nucli de l’obra, és com el protagonista dóna voltes al dilema de consciència que el té totalment atrapat. Es va donant excuses ell mateix per sentir-se millor, es va dient a sí mateix que serà més útil al campament que no pas al barri, ja que ell no és metge, no pot ajudar en res, etc. Però no serà suficient per a sentir-se bé, segueix tenint una remor de fons que no el deixa viure. No està a l’altura de les seves exigències morals.

Altres temes que van sorgint al llarg de l’obra, són els dubtes que li sorgeixen arran de la propagació de l’epidèmia: es pregunta sobre el sentit de l’existència de Déu. Com un Déu bondadós i pietós com el que li han inculcat sempre, pot permetre que morin i emmalalteixin d’aquest manera nens i nenes que no han fet cap mal, que no tenen culpa de res? També se’ns va mostrant com poc a poc, a mesura que l’epidèmia avança d’una manera alarmant, el dolor va trencant la solidaritat entre les famílies. També és inevitable que acabi sorgint un desig de trobar culpables. La polio no només emmalalteix el cos sinó que també la ètica, es va fent evident la tensió entre l’individu i la comunitat. També veiem com de vulnerables som les persones davant d’una epidèmia que avança sense fre.

L’autor aborda aquest tema de la culpa i de la condició humana en vàries de les seves novel·les, i de fet és un tema tractat per molts autors.  En molts moments ens trobem pensant, què faria jo en el seu lloc?

Malgrat el tema, que pot semblar dens, l’obra realment és curta i molt àgil de llegir, amb un missatge molt clar, es llegeix d’una tirada. Sovint recorda alguns autors nord-americans que escriuen amb un estil periodístic , com Truman Capote a Sang freda, però Roth hi afegeix aquí alguns fragments més poètics.

NAUSICA AYMÀ

Nosaltres en la nit

HARUF, Kent. NOSALTRES EN LA NIT. Editorial Angle. 2017

Darrera obra de l’autor i entregada a l’editorial poc abans de la seva mort.

Els personatges d’aquesta història són l’Addie i en Louis dos veïns d’una petita localitat americana que, a proposta de l’Addie, queden per dormir i parlar plegats. Aquesta situació que, a priori, ens pot semblar poc veraç, l’autor la sap portar cap a un terreny creïble, fent ús de bons diàlegs i d’una prosa àgil i cuidada. Recentment, se n’ha fet una versió cinematogràfica amb la Jane Fonda i en Robert Redford com a protagonistes.

Sol Teixidó