POU, Gisela. ELS TRES NOMS DE LA LUDKA. Columna Edicions, 2023.
Es tracta d’una novel·la que corprèn, emociona i trasbalsa. A moments et nua la gola i costa de seguir llegint, però si com les protagonistes, ets prou valenta per seguir endavant, rebràs la recompensa d’una grandíssima novel·la, una història inoblidable.
La sinopsi ens avança el següent: L’any 1946, la Ludka Nowak, una nena de nou anys, arriba a Barcelona juntament amb més d’un centenar de nens polonesos segrestats pels nazis i sotmesos a un intens procés de germanització. La Creu Roja Internacional i el consolat polonès fan possible que els nens siguin acollits a Barcelona, on es funda la primera escola polonesa. Mentre les autoritats busquen les seves famílies, els nens recuperen la llengua i la cultura que els han estat robades.
Gràcies a l’amistat amb l’Emma, la Ludka, sotmesa al desarrelament més absolut, aconseguirà recordar episodis del passat i recuperar el seu nom.
Els tres noms de la Ludka és una història narrada a tres veus, la de la Ludka, la de l’Emma i la de la Isabel, que s’entrellacen per endinsar-nos en una epopeia de supervivents que es veuen obligats a viure en una època de tirania i opressió. Malgrat això, aconsegueixen trobar el seu lloc al món i aprenen a viure i lluitar per allò que volen.
Abans que res voldria dir que m’encanta l’elegància i la riquesa de les descripcions que aconsegueix la Gisela, com en aquest cas:
«Aquella dona vestida de color negre de cap a peus, amb la cabellera blanca, llarga i sempre despentinada, em feia tanta por que quan la veia se’m gelava la sang. Els ulls, d’un gris transparent, semblaven fets de boira, sempre a punt de desfer-se.»
Senzillament magnífic, no us sembla?
Els tres noms de la Ludka és una novel·la rodona amb un eix central esfereïdor: La idea de les criatures segrestades i portades a les granges de nens perfectes aris és realment horripilant.
Ara bé, trobem molta llum també dins les seves pàgines. La complicitat entre l’Emma i l’avi, amb gestos com els jocs de paraules i frases compartides desperten una gran tendresa en el lector. La Isabel, una dona que veu com la política passa per sobre de l’amor i la obliga a viure una vida en constant espera, ella i la Wanda, són dues dones fortes i lluitadores, que amaguen secrets. El gran poder d’evocació de la música. Un amor prohibit, un amor escapçat abans de començar, una confessió silenciada allunya les dues amigues.
La rebel·lia de l’Emma, davant l’hermana Conchita i el torrent d’indignació que la fa sentir estafada per aquest Déu que tant lloa l’hermana. La difícil adaptació dels nens polonesos, el seu desarrelament i les conductes violentes i incomprensibles fan patir. La resistència, les xarxes de contactes, viure en clandestinitat, que difícil tot plegat. I el comiat de l’avi Simó, que és d’una tendresa preciosa, una tristesa bonica.
No cal dir, però ho direm, que en una novel·la com aquesta és imprescindible la tasca de documentació per aconseguir la versemblança que l’autora ens transmet. Jo us animo a capbussar-vos en la història de la Ludka i l’Emma, dues nenes que veurem convertir-se en dones, si les acompanyem en les pàgines farcides d’emoció que són Els tres noms de la Ludka.
SÍLVIA CANTOS
Què em llegeixo? 