Triologia : La novia gitana

MOLA, Carmen. LA NOVIA GITANA; LA RED PÚRPURA; LA NENA. Editorial Alfaguara, 2018, 2020.

La inspectora Elena Blanco i el seu equip de la BAC s’enfronten als casos més durs i brutals, els quals et faran preguntar fins on pot arribar la crueltat i degradació de l’ésser humà.

Respecte a la narració de la trilogia es pot dir que és fluida, d’un realisme pur i coherent. L’acció sempre es desenvolupa de manera vertiginosa i no dóna respir ni un segon.

Pel que fa a l’autora madrilenya, Carmen Mola, desconeixem encara qui és, ja que el nom que utilitza per signar les novel·les és un pseudònim. Però el que si sabem ja és que es tracta d’una autora referent del gènere negre.

Diana Gasols

Nits d’Estiu

VVAA. NITS D’ESTIU. 2020.Editorial Univers Llibres.

Es tracta d’un recull de contes d’11 autors reconeguts del panorama literari actual, alguns d’ells són novells i altres ja consolidats. Alguns d’aquests escriptors són Marc Artigau, Mar Bosch, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler. És el segon volum de contes que publica l’editorial, el primer va ser Barcelona Suites, amb també 11 veus diferents, com en Nits d’estiu, i alguns dels autors, repeteixen en aquest segon volum.

Els relats són del tot independents entre ells, i el títol del llibre ja ens deixa clar el tret comú que els uneix: aquelles màgiques i llargues nits d’estiu, on tot és possible, on tot pot passar. Nits d’estiu que potser trobem un punt idealitzades, però que també poden tenir un punt amarg. Les diverses narracions també tenen en comú que són d’unes 10 pàgines, i que tracten temàtiques molt actuals, o bé el context on s’ubiquen són el present més immediat, i hi podem reconèixer trets del present que estem vivint. El recull està organitzat en ordre alfabètic  segons el cognom de l’autor.

L’editora els va encarregar el treball poc abans de la pandèmia, però els autors van decidir que no farien referència al tema. Tot i així, finalment, el fet és que els relats van ser escrits durant la pandèmia, durant el confinament, i els autors van reconèixer que alguns dels relats s’han vist afectats d’alguna manera pels mesos de confinament.

Per exemple, el conte d’Stefanie Kremser, és una història entre terrats. El conte de Mar Bosch relata la història d’una assassina jubilada que viu en una residència, i que busca algú que la rellevi en la seva tasca de venjadora. El conte de Melcior Comes transcorre en una discoteca  i ens fa sentir aquella nostàlgia d’uns estius de joventut que ja s’han esfumat. El conte de Roc Casagran ens parla d’aquells confinaments mes durs, els obligats a romandre tancats, els dels camps de refugiats. Tot i així , és un conte d’esperança. Comenta que escriure sobre aquest confinament, molt pitjor, li va anar bé per portar millor el “nostre” confinament. Com una espècie de teràpia. Clara Queraltó ens transporta a aquells estius de l’adolescència en que et creus que et menges el món i ets algú important, que ets immortal. Jordi Nopca ens parla també de quelcom que la majoria hem viscut, de l’estiu d’un nen a casa dels seus avis, i de com es comença a interessar per les seves històries. Un intercanvi generacional. Carlota Gurt parla d’una parella que entra en un bar durant la primera setmana del confinament. Sergi Pàmies, el més vetarà dels autors del llibre i que ha actuat una mica com el capità de l’equip, comenta que aquest llibre li ha donat la oportunitat d’escriure diferent, ja que no és una temàtica lliure, sinó que el tema li ha vingut donat, com quan a l’escola et feien fer una redacció, ell preferia que li donessin el tema.

El llibre ens dóna un retrat de la narrativa curta catalana actual, amb autors de totes les edats. Cada conte conté una mica la condensació de l’obra literària de cada autor, i mostra clarament l’estil de cadascun.  Podríem dir que és com fer un tast d’autors i estils.

NAUSICA AYMÀ

Educar sense cridar: acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia

CASTELLVÍ MIQUEL, Alba. EDUCAR SENSE CRIDAR: ACOMPANYANT ELS FILLS D’ENTRE QUATRE I DOTZE ANYS EN EL CAMÍ CAP A L’AUTONOMIA. Editorial Angle, 2016.

Una reflexió per a pares i mares sobre com educar sense cridar i generar una educació basada en la responsabilitat i la llibertat. A més a més, aquest llibre ens facilita eines per poder comprendre els comportaments i actituds dels nens i poder gestionar situacions sense haver d’arribar al conflicte. No obstant això, en el cas que s’arribi al conflicte Alba Castellví Miquel també facilita estratègies per poder tractar d’intervenir sense haver d’arribar al crit o als “càstigs amb amenaces”.

El llibre està distribuït en diferents capítols on es parla del paper dels pares respecte als fills, educar la llibertat i la responsabilitat, el repte de complir el que diem, límits i frustracions, parlar amb els fills per construir la convivència i resoldre problemes i parlar dels fills amb altres persones.

A través d’aquests capítols tractarà molts dels temes que més preocupen als pares i / o educadors aprofundint en situacions que es poden donar en la vida quotidiana facilitant les possibles estratègies per gestionar-les. Però sobretot, l’objectiu principal del llibre és poder educar amb serenitat i transmetre als fills una autoritat de tranquil·litat que els ofereixi confiança.

Alba Castellví Miquel és sociòloga, mestra i mediadora en conflictes comunitaris i familiars. Actualment ofereix xerrades i tallers per aprendre a educar amb serenitat i acompanyar els fills amb una autoritat tranquil·la que els doni confiança; i així poder educar des de la responsabilitat i no pas des de l’autoritat de la por o imposicions.

DIANA GASOLS

Sakura

ASENSI, Matilde. SAKURA. 2019. Editorial La Esfera de los Libros.

Sis desconeguts de diferents nacionalitats s’embarcaran a la recerca del Retrat del Dr. Gachet, obra del pintor postimpressionista Vincent Van Gogh, adquirit per l’empresari Ryoei Saito al 1990 i desaparegut a la seva mort com a venjança contra el govern del seu país.

Viatjaran des de París a Japó superant diferents reptes basats en la obra artística del pintor i tradicions de la cultura japonesa fins aconseguir el seu objectiu.

Es tracta d’una novel·la d’aventures que barreja elements artístics com l’art urbà, l’impressionisme i els gravats japonesos ukiyo-e i culturals de tradició japonesa com els ninja. El fil argumental de la història desvetlla detalls de l’obra i vida del pintor Vincent Van Gogh que satisfaran la curiositat del lector/a.

Laura Franco

Al este del edén

AL ESTE DEL EDENSTEINBECK, John. AL ESTE DEL EDÉN. Tusquets, 2002.

     A l’est de l’edèn,  publicada el 1953 i considerada per l’autor com la seva millor novel·la i la més completa, narra la historia de dues famílies a la Califòrnia d’inicis del segle XX, i com passa sempre a les seves obres, es va alternant la crònica històrica amb les vicissituds d’ambdues famílies.

     Com la majoria de les seves novel·les, plena de simbolisme, utilitza elements bíblics per parlar-nos sobre la naturalesa de l’home. El bé i el mal, Caín i Abel, l’amor com a eix vertebrador, entenent l’amor com a amor filial, paternal, també com a odi, com a enveja fraternal, com a desamor, com a amor platònic i idealitzat,…. Res és blanc o negre, la naturalesa de l’home es debat entre el bé i el mal, i està plena de matisos. L’autor dóna voltes sobre què tenim heretat, i què és nostre, si som esclaus de la nostra herència i història o bé podem escollir el camí que volem seguir i decidir els nostres actes. El més fàcil és deixar-nos dur per la idea que som esclaus de la nostra herència familiar?

“Pero también hay hombres que se sienten en su corazón amigos de todo el mundo, y hay otros que se odian a sí mismos y que esparcen su odio en torno a ellos como la mantequilla sobre una rebanada caliente.”

     Es podria dir que es tracta d’una novel·la de personatges, ja que tots ells estan magníficament caracteritzats a través de descripcions molt acurades i profundes, i de múltiples diàlegs. No pots evitar, en acabar, sentir una especial predilecció cap a el que per mi seria el personatge clau, Lee, ple de saviesa, que posa nom a tot, que fa d’àrbitre, que diu les coses pel seu nom, que posa llum als eterns debats interns de cadascun dels personatges.

     Aquesta és la màgia dels clàssics, obres escrites per altres generacions, en altres contexts històrics, més llunyans o més propers, però que ens deixen corpresos, perquè parlen de nosaltres, de la nostra societat, del món en el que vivim, dels problemes que ens preocupen. Perquè les grans obres ens recorden que tot sembla canviar al nostre voltant, però l’essència de l’home és immutable.

Nausicaa Aymà