El País de l’altra riba

SALORD, Maite. EL PAÍS DE L’ALTRA RIBA. Editorial Proa, 2021

Posar paraules a la memòria és obrir un espai del qual ja no pots fugir mai més. Perquè els records entren en una dimensió infinita en què deixen de ser només teus. I compartir-te pot arribar a ser molt dolorós.

A través d’una colònia de menorquins a Fort de l’Eau a l’Alger l’autora ens descobreix una realitat desconeguda per a molts, la història de moltes persones que van anar a parar a l’Alger en temps força convulsos.

El país de l’altra riba narra la història d’en Daniel Gold, alhora que retrata un fragment de la història en el moment de la independència de terres algerianes per part del domini francès. Un temps convuls de guerrilles i assassinats, d’incerteses i por, que porta al protagonista records dolorosos d’infantesa, quan amb el seu avi Alfred, van haver de fugir de la seva terra per la persecució nazi, en pertànyer a la comunitat jueva.

El relat comença amb en Daniel i el seu avi instal·lats a l’Alger, en una petita sastreria on coneixen un elegant colon francès, Michel Bisset, propietari del cafè més luxós, que viu còmodament instal·lat a la capital algeriana. Aquest, estableix un vincle amb l’infant que es perllongarà al llarg del temps, esdevenint una figura gairebé paterna, quan l’avi del jove mor i en Daniel comença a treballar al seu restaurant. Allà coneixerà l’Omar, amb qui establirà una relació d’amistat i li obrirà els ulls, a la realitat del seu país amb una perspectiva ben diferent de la d’en Bisset. També hi trobarà la Isabel, l’amor. Amb ells, el lector desgranarà passatges de tendresa i descoberta que el farà somriure i emocionar-se.

Paral·lelament a la història d’en Daniel, se’ns n’explica una altra, distanciada cinquanta anys en el temps i situada a Barcelona, és la de la Marta i la Hanna, una parella que inicia una relació amorosa en què els secrets i la memòria familiar esdevenen un llast difícil de sostenir. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.

La diferència entre wissen i kennen, un matís i alhora un abisme resulta ser una descoberta indesitjada per la Marta. Finalment, arribem a l’eclosió del turisme a Menorca i les reticències que aquest fet despertava en alguns illencs. Reconec que com a enamorada d’aquesta illa que soc, em va agradar veure retratat aquest moment d’efervescència turística.

Sílvia Cantos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s