Venjança color carmí

MOLLÀ, Màrius. VENJANÇA COLOR CARMÍ. Editorial NAVONA, 2023

És una novel·la amb una trama complexa presentada des de diferents perspectives, amb narradors diversos que mostren cadascun d’ells, la seva veu i personalitat, ja us avanço que en algun cas, agafaríeu algun dels narradors i li estiraríeu les orelles com a poc…

L’autor resumeix l’obra de la següent manera: L’any 1912, treballar en un molí paperer de la zona de Capellades és dur, sobretot si ets dona. Però l’Aurora, una jove forta i lluitadora, resisteix en aquest ambient tan esquerp. Arribat el moment sortirà de la Catalunya interior que l’ofega per instal·lar-se en una Barcelona en plena efervescència, on aconseguirà, gràcies a les circumstàncies i a la seva força interior, treballar als grans magatzems El Siglo. Més tard, i amb el suport d’un discret cercle feminista, lluitarà amb determinació i disciplina per desenvolupar una empresa, oberta als nous aires que venen dels Estats Units, dedicada a la fabricació de barres de llavis, tot plantant cara a una societat que en absolut facilita la seva emprenedoria pel fet de ser dona.
En aquest procés l’acompanyarà l’Iris, una nena desvalguda que acull com si fos la seva filla i a la que protegeix. Fins que la tragèdia arriba a les seves vides i la situació canvia. La injustícia les aclapara i, davant la inatenció policial, Aurora novament pren les regnes de la seva vida i inicia una recerca per tal de trobar el culpable de la seva dissort, en una lluita per defensar la llibertat i la dignitat de les dones.

La novel·la està habitada per una sèrie de personatges entranyables i magníficament construïts. L’Aurora, una dona feta a sí mateixa, intel·ligent, decidida i, fins i tot, podríem dir que obstinada, amb uns ideals i objectius ben definits. L’Iris, la protegida de l’Aurora, una nena que esdevé dona a través d’un mal tràngol, però la bonança del seu cor i la bondat que la caracteritza no permetrà que res, per lleig que sigui, enfosqueixi el seu horitzó. En Víctor, un home que es trobà amb una gran responsabilitat massa aviat, que l’entoma sense fer el ronso, amb visió pels negocis però poca vista per els temes personals. En Cosme, la maldat feta home, execrable, detestable. Tots ells, tan ben dibuixats i perfilats per l’autor que, finalitzada la lectura de la novel·la, et descobreixes pensant en ells i en quina haurà estat la seva sort.

El tema de rerefons de la novel·la és el moviment de les dones a les fàbriques, que va encapçalar la lluita que a través de petits  i grans canvis ens han permès arribar a on som avui. Podríem dir que retrata part dels inicis del moviment feminista obrer en una Barcelona que té tanta presència que esdevé personatge. Trobem dones apoderades que no accepten els rols marcats i decideixen construir el seu propi destí, malgrat els contratemps que ja us avanço, no seran pocs.

M’ha semblat realment interessant veure l’evolució del paper a través del molí de la fàbrica Viella, fet que és  possible per la gran tasca de documentació prèvia que es pot veure entre línies, i m’agrada que els personatges ficcionats interactuïn amb persones reals com Teresa Claramunt, Carme Karr i Soledad Villafranca, grans dones amb innegables contribucions a la millora dels drets de les dones. Intel·ligents, vehements i agosarades. Valentes!

A la novel·la se’ns narren uns fets d’una ferotgia tan salvatge que costa fer lliscar la vista sobre les línies, assimilant el relat, és horrorós, és espantós, està magníficament escrit, per tant, per tot plegat, penso que Venjança color carmí és una molt bona novel·la i us animo a llegir-la.

SÍLVIA CANTOS

Sense fer mai el cim

COGNETTI, Paolo. SENSE FER MAI EL CIM. Editorial Navona, 2019

És el penúltim llibre publicat per Paolo Cognetti, l’autor d’El noi silvestre, i Les Vuit muntanyes. Es tracta d’un llibre diferent, respecte els altres, més que una novel·la es podria dir que és més aviat un quadern de viatge, una narració il·lustrada. Recorda els quaderns il·lustrats d’antics exploradors i viatgers, es va alternant la narració amb il·lustracions de paisatges, animals, plantes, mapes.

Navona ha fet una edició  molt bonica, dóna gust tenir el llibre a les mans, passar les pàgines. El text imprès, que s’alterna amb les il·lustracions, té un disseny molt atractiu i acurat.

Aquest quadern de viatge és un relat d’auto ficció, i gira entorn a un viatge al Dolpo, una regió a l’Himàlaia , que l’autor realitza en complir els quaranta anys, tal i com s’havia promès, juntament amb dos bons amics seus. Com a guia, porta a la butxaca el llibre El lleopard de les neus, de Peter Matthiessen, publicat el 1978. Es pot dir que va seguint les passes que va fer Mathiessen per aquesta mateixa regió.

El títol ja ens anticipa que el relat no versa en fer cap cim, que en principi, almenys des del punt de vista occidental, és allò que se sol fer quan es va al Nepal, allò que desitja tot alpinista o expedició quan va a l’Himàlaia.

En aquest cas, l’autor el que desitja, és fer un recorregut per una de les zones més remotes del Nepal, una regió que és com un petit Tibet, una ruta circular per les valls i les bases de les famoses muntanyes de l’Himàlaia, travessant passos de més de 5.000 m. Trobem il·lustrada la ruta que seguiran ja a la primera pàgina en forma de mapa dibuixat.

Ens explica que la muntanya on ell viu, als Alps italians, força aïllat, ja no és la muntanya que va conèixer de petit i de jove, és ja una muntanya molt lligada a la ciutat. I decideix emprendre aquesta aventura a la recerca de l’ ”autèntica muntanya”. Una muntanya no tocada per la civilització, on sembla que el temps s’ha aturat, i amb condicions de vida molt dures i extremes.

En definitiva, se’ns relata amb molt de detall (com el diari d’un explorador) una caminada per una cadena muntanyosa viva com és aquesta regió remota de l’Himàlaia. Tal i com diu l’autor, en entrar ja es perd la noció del temps. La ruta no serà gens fàcil, hi haurà moments molt intensos, alguns de  plenitud, altres de pors i incerteses. Hi ha moments on apareixen les al·lucinacions , quan ataca el mal d’altura, o el cansament. 

Al llarg del relat , es fa referència constant als caminaires literaris de la història. Per tot aquell que li agradi la muntanya, i hagi llegit literatura de muntanya, o de reconeguts alpinistes, li agradarà aquestes referències constants.

Un llibre que en el fons es una reflexió sobre la relació de l’home amb la natura, la muntanya, la solitud, i l’amistat, en un moment vital com són els 40 anys, on se suposa que ja es diu adéu a l’etapa de joventut. És un cant al desig de llibertat, tema recorrent en l’obra de Cognetti.  I sobretot, el que transmet un cop acabem , és que en cap moment sentim la necessitat de fer el cim.

Nausica Aymà