Què em llegeixo?
queemllegeixo@gmail.comContes Macabres
POE, Edgar Allan i LACOMBE, Benjamin (il.). Contes Macabres. Barcelona, Baula, 2011.
Edat: 9 – 99 anys.
He volgut començar l’any ressenyant el que, per mi, ha estat la joia entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011, es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L’illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il·lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il·lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.
Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó: “els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al·lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal·la en la intel·ligència i regeix amb espantosa lògica.”
El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l’obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l’edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.
Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il·lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe.
Sílvia Cantos
Agua para elefantes
GRUEN, Sara. Agua para elefantes. Madrid. Alfaguara, 2007.
Un acurat retrat del món del circ als Estats Units dels anys 30′. En aquest marc se’ns presenta una història d’amor dolça entre en Jacob, veterinari, i la Marlena, artista de circ. L’aparició de l’elefanta Rosie, un marit gelós, i un entorn social i econòmic hostil completen la història.
Després de llegir-lo, t’enduries la Rosie a casa!
Recentment, s’ha realitzat una adaptació cinematogràfica força convincent.
Mireia Martínez
Rànquing Lectures Infantils 2011
Els tertulians més joves de la biblioteca i membres del Club ‘Nosaltres també llegim!’ han elaborat un rànquing amb les seves lectures preferides d’aquest 2011, aquí el teniu:
- Els somnis de l’Aurèlia (Eduard Màrquez) Cruïlla, 2001
- Tramuntana a la granja (Carles Sala i Vila) Barcanova, 2010
- Sherlock Holmes i el cas de la joia blava (Arthur Conan Doyle) Lumen, 2008
- La Xurra (Lola Casas) La Galera, 2007
- Un cargol fabufantàstic (Eulàlia Canal) Barcanova, 2009
Blancaneu
GRIMM, Jacob i Wilhem; LACOMBE, Benjamin (il). Blancaneu. Barcelona, Ed. Baula (català) – Edelvives (castellà), 2011.
Edat: 5 – 99 anys.
Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de l’hivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb l’agulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: «Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»
Calia una altra versió del clàssic conte de la Blancaneu? Tenint en compte que es tracta d’una versió que s’allunya de l’estil ensucrat imposat per la factoria Disney, presentant una versió més propera a l’original dels germans Grimm i també a l’estil personal de Lacombe, i que s’acompanya amb el superb treball il•lustratiu del francès, la resposta és un sí rotund, sens dubte. Aquest jove artista posa de manifest un cop més el seu enorme talent i s’allunya de l’ombra de Dautremer en la qual molts deien que s’emparava, amb els quatre nous treballs que ens arriben aquesta tardor (un d’ells una espectacular adaptació de Cortázar d’alguns contes d’Edgar Allan Poe de la qual us parlaré en uns dies).
Queda clar que Lacombe és un nom propi amb un estil únic i personal que no busca la imitació sinó deixar un toc propi, que possiblement podrem trobar en la bellesa trista de molts dels seus personatges, el misteri i un punt de foscor que s’amaga en tots els seus treballs, com la figura del corb, un element recurrent en la seva obra.
En aquest àlbum juga alternant el seu habitual treball amb gouache i olis en els quals desplega uns jocs de llum espectaculars, amb algunes pàgines amb escenes en blanc i negre on només ha treballat amb llapis aconseguint dotar a les imatges d’una senzillesa fascinant. Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il•lustracions que ens presenta una Malvina diferent a la que trobàvem al Grimorio. Bujos y hechizos que va publicar Edelvives l’any passat. No puc deixar d’elogiar els acabats d’aquest títol, la qualitat del paper és espectacular, amb gruix i textures, les guardes dissenyades per a l’ocasió amb motius de pomes i corbs amb una senefa que li dóna un toc senyorial, la imatge de coberta que és continua amb la contra, per tot plegat, una autèntica joia que us heu de regalar amb excusa o sense,la Blancaneu de Lacombe no pot faltar a la vostra biblioteca!
Sílvia Cantos
Coloreart
JOLIVET, Joelle . Coloreart. Barcelona, Ed. MTM, 2010.
Edat: 5 – 8 anys.
Un llibre per pintar que és un veritable passada. Els més petits es divertiran d’allò més donant color a les il·lustracions des de la coberta fins a la guarda. Personatges, animals, flors, cases, etc, que en format gran són els protagonistes d’aquest llibre.
A més s’afegeix un complement sorpresa poc comú en aquest tipus de contes per a pintar: pestanyes, petites solapes que fan de la il·lustració una escena dinàmica i diferent.
Mireia Martínez
