Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Arxivar per novel·la adults

El peso del silencio

SIERRA I FABRA, Jordi. El peso del silencio. Barcelona: Ediciones del Bronce, 2002.

Com sempre la persona que es cuida de la investigació és una persona honrada, que es troba en situacions límit i que en acabar la investigació creu que s’han aprofitat d’ella. Però després de meditar-ho, arriba a la conclusió que han confiat en ella. Investiga els crims a Xile en l’època de Pinochet.

Rosa Maria Bertran Torrent

Anuncis

La força d’un destí

GIRONELL, Martí. La força d’un destí. Barcelona: Columna, 2018.

Premi Ramon Llull 2018

“Hi havia alguna cosa entre hipnòtica i salvatge en aquella perspectiva in crescendo que semblava un decorat de pel·lícula. No era el vaixell que s’aprovava, sinó Nova York que l’engolia.”

Us recomano una novel·la fascinant i captivadora, com el seu protagonista, Jean Leon, un home que es va reinventar a sí mateix, fugint de la fosca Espanya franquista cap a la lluminosa Nova York.

La història d’un jove polissó que acaba alternant amb la flor i la nata del firmament hollywoodià podria semblar sortida d’una agosarada imaginació, però el cert, és que aquesta és la història d’un somni fet realitat, el de Ceferino Carrión, identitat real de Jean Leon, afamat restaurador i viticultor que no fa defallir mai, davant els molts entrebancs que la vida li va anar posant al seu pas, per assolir allò que més desitjava. Una vida de pel·lícula que recorda la màxima: La realitat supera la ficció.

Amb la veu de Sinatra ressonant-me a les orelles, he desgranat les pàgines d’aquest llibre que m’ha captivat, la vida d’en Leon és intensa i fascinant, com també ho són les d’alguns noms mítics del Hollywood dels anys cinquanta que alternaven amb ell al seu restaurant, La Scala:  James Dean, Frank Sinatra, Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, Marilyn Monroe i Liz Taylor.

La feina de taxista a la Red Yellow Cab de Los Angeles, permet a en Ceferino, convertit ja en Jean Leon assistir a una intimíssima conversa entre el seu ídol, Frank Sinatra i la bella Ava Gardner i, els estranys viaranys del destí convertiran aquesta casualitat en oportunitat que en Jean sabrà aprofitar. A més de les casualitats, trobar en el seu camí l’assenyat Emilio Núñez, va permetre equilibrar la rauxa emprenedora d’un home imparable que va trobar en aquell xef, el millor complement.

M’agrada que Gironell no s’hagi limitat a exposar la part amable de l’atzarosa vida del protagonista, el glamour, la riquesa i, per què no, la bona fortuna que va tenir al llarg del seu periple vital, que tot sovint se li va posar de cara. També ens presenta un Jean Leon que s’enyorava molt de la nombrosa família que va haver de deixar enrere, però alhora no va saber cuidar la nova família que va formar amb la Kate, doncs els seus somnis hi passaven per damunt.

El fet d’incorporar alguns fets com el devastador incendi de Santander el febrer de 1941, permeten recordar o descobrir moments de la nostra història que aporten un extra de versemblança a la història, necessari, malgrat que bona part de la novel·la ho sigui, sovint costa de creure que en una sola vida es puguin arribar a complir tants grans somnis.

Per tot plegat, no se m’acut res millor que recomanar-vos que no deixeu passar la ocasió de capbussar-vos en la lectura de La força d’un destí, digna guanyadora del Premi Ramon Llull i, a ser possible, fer-ho marinant-ho amb una copa de Jean Leon vinya Gigi chardonnay, una combinació deliciosa!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Passi-ho bé, senyor Chips

HILTON, James. Passi-ho bé, senyor Chips. Barcelona : Viena, 2012.

L’obra es va publicar per primer cop l’any 1933. És una de les primeres obres de l’autor i està inspirada en la figura del seu pare, que fou el director de la Chapel End School.

James Hilton narra, de forma exquisida, la vida del senyor Chips, un professor, ja jubilat, d’un college anglès que recorda els seus dies com a docent a Brookfield, una escola fictícia. Els seus records d’escola es barrejant amb les vivències personals.

La novel·la compta amb més d’una adaptació per a la gran pantalla. La primera és del 1939 i fou dirigida per Sam Wood i la segona data del 1969 i es va realitzar sota la direcció de Herbert Ross amb Peter O’Toole com a protagonista.

Sol Teixidó

El secret del meu turbant

Secret meu turbant

Ghulam, Nadia; Rotger, Agnes. El secret del meu turbant. Barcelona : Columna, 2010.

Obra basada en la història real de la Nadia Ghulam, la pròpia autora, una noia afganesa que a l’any 1993, amb 8 anys, va ser víctima d’un bombardeig. Tan sols dos anys després es fa passar per home per tal de poder treballar i mantenir la família: el pare, la mare i les dues germanes petites.

Novel•la mereixedora del Premi Prudenci Bertrana.

Sol Teixidó

L’home que mira

home mira

MORAVIA, Alberto. L’home que mira. Barcelona : Pòrtic, 1987.

Per aquells que no el conegueu, Alberto Moravia és un reconegut escriptor Italià. És autor de La romana i El conformista, i la segurament més coneguda Els diferents. La romana i El conformista van ser adaptades al cinema.

L’home que mira és curiositat o és voyeurisme? Els personatges que anirem trobant al llarg de la història es plantegen grans preguntes sobre l’amor i el sexe que cadascú contesta a la seva manera. Ens trobem, per davant de tot, amb una novel·la de rerefons eròtic.

Josep Aguilera

La Llave de Sarah

Llave_Sarah

 Rosnay, Tatiana de. La llave de Sarah. Madrid : Suma de Letras, 2007.

Una petita meravella. No us la perdeu. Una història que no deixa indiferent. He gaudit de la seva lectura, però haig de reconèixer que quan llegia la història sentia la necessitat de passar la pàgina per saber que els passaria.

Una novel·la on recull dues històries, la primera una trama documental i poc coneguda per mi, que relata uns fets de milers de jueus francesos i la història de la petita SARAH, i la segona la història d’una família trencada pels fets de la primera història.

Josep Aguilera

Contes

9788477271475

TXÉKHJOV, Anton P. Contes. Barcelona: Quaderns Crema, 2007.

Una petita joia per a pensar i gaudir. Històries metafòriques amb elements imaginaris. Sobretot és un recull de la vida de les persones que porten associades un munt de complexitats. Tradicions, adoctrinaments, prejudicis que fan que molta gent pensi d’una determinada manera, perquè no pot pensar d’una altre mode. La descripció dels seus personatges, la narració fluida i absorbent fa que el lector acabi vivint la història.

Josep Aguilera