Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Arxivar per Columna

La força d’un destí

GIRONELL, Martí. La força d’un destí. Barcelona: Columna, 2018.

Premi Ramon Llull 2018

“Hi havia alguna cosa entre hipnòtica i salvatge en aquella perspectiva in crescendo que semblava un decorat de pel·lícula. No era el vaixell que s’aprovava, sinó Nova York que l’engolia.”

Us recomano una novel·la fascinant i captivadora, com el seu protagonista, Jean Leon, un home que es va reinventar a sí mateix, fugint de la fosca Espanya franquista cap a la lluminosa Nova York.

La història d’un jove polissó que acaba alternant amb la flor i la nata del firmament hollywoodià podria semblar sortida d’una agosarada imaginació, però el cert, és que aquesta és la història d’un somni fet realitat, el de Ceferino Carrión, identitat real de Jean Leon, afamat restaurador i viticultor que no fa defallir mai, davant els molts entrebancs que la vida li va anar posant al seu pas, per assolir allò que més desitjava. Una vida de pel·lícula que recorda la màxima: La realitat supera la ficció.

Amb la veu de Sinatra ressonant-me a les orelles, he desgranat les pàgines d’aquest llibre que m’ha captivat, la vida d’en Leon és intensa i fascinant, com també ho són les d’alguns noms mítics del Hollywood dels anys cinquanta que alternaven amb ell al seu restaurant, La Scala:  James Dean, Frank Sinatra, Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, Marilyn Monroe i Liz Taylor.

La feina de taxista a la Red Yellow Cab de Los Angeles, permet a en Ceferino, convertit ja en Jean Leon assistir a una intimíssima conversa entre el seu ídol, Frank Sinatra i la bella Ava Gardner i, els estranys viaranys del destí convertiran aquesta casualitat en oportunitat que en Jean sabrà aprofitar. A més de les casualitats, trobar en el seu camí l’assenyat Emilio Núñez, va permetre equilibrar la rauxa emprenedora d’un home imparable que va trobar en aquell xef, el millor complement.

M’agrada que Gironell no s’hagi limitat a exposar la part amable de l’atzarosa vida del protagonista, el glamour, la riquesa i, per què no, la bona fortuna que va tenir al llarg del seu periple vital, que tot sovint se li va posar de cara. També ens presenta un Jean Leon que s’enyorava molt de la nombrosa família que va haver de deixar enrere, però alhora no va saber cuidar la nova família que va formar amb la Kate, doncs els seus somnis hi passaven per damunt.

El fet d’incorporar alguns fets com el devastador incendi de Santander el febrer de 1941, permeten recordar o descobrir moments de la nostra història que aporten un extra de versemblança a la història, necessari, malgrat que bona part de la novel·la ho sigui, sovint costa de creure que en una sola vida es puguin arribar a complir tants grans somnis.

Per tot plegat, no se m’acut res millor que recomanar-vos que no deixeu passar la ocasió de capbussar-vos en la lectura de La força d’un destí, digna guanyadora del Premi Ramon Llull i, a ser possible, fer-ho marinant-ho amb una copa de Jean Leon vinya Gigi chardonnay, una combinació deliciosa!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Anuncis

Ofrena a la tempesta

ofrena-a-la-tempesta

REDONDO, Dolores. Ofrena a la tempesta. Barcelona: Columna, 2015.

Som molts els que vam descobrir la Dolores Redondo amb El guardià invisible, ens va captivar amb la seva narrativa trepidant, va mantenir el llistó (situat ben amunt) amb El llegat dels ossos i ara amb Ofrena a la tempesta ha tancat la trilogia El Baztán deixant una munió de lectors pregant per tornar a llegir-la.

Ha passat un mes des que l’Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill.

La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l’Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d’en Berasategui a la seva cel·la i una trepidant investigació que portarà l’Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora…

La mort sobtada del lactant pren una nova dimensió en aquesta història, per la terrorífica presència del qui s’anomena Inguma, Batibat i Pokkuri entre d’altres. Criatures fosques que han provocat estralls en la població infantil de diverses cultures.

«Milions de persones viuen la seva vida entorn de la fe, la fe en el que sigui, en Déu, en una nau que vindrà per endur-se’ls a Orió, en el convenciment que s’han immolar amb una bomba per anar al paradís on les fonts ragen mel i les verges estan al seu servei… el que sigui. Si vol entendre alguna cosa, pari de plantejar-se si és lògic i comenci a admetre que és real, que té conseqüències reals i que hi ha gent disposada a morir i a matar pel que creu.»

Amb el desenllaç de la trilogia la Dolores no deixa lloc al dubte, és una excel·lent narradora que sap com captar i mantenir l’atenció dels lectors en una saga que acumula més de 1700 pàgines. A través d’aquesta història hem descobert curiositats i dades fascinants relatives al folklore, també ens ha traslladat fins als màgics boscos i entorns d’Elizondo i ha fet palès el seu gran domini en la construcció de personatges, prova d’això és el fet que la inspectora Amaia Salamanca ha robat el cor a pràcticament tots els qui l’hem conegut. De fet, en aquest darrer volum de la trilogia, l’autora ha explotat la part més humana de la seva protagonista, l’Amaia viu una tempesta emocional que avança en paral·lel amb el cas. I no és l’única a destacar, la riquesa dels caràcters és extensiva a la resta de personatges que es reparteixen el pes de la història, si m’ho permeteu, no puc estar-me de dir que sento especial debilitat per la tia Engrasi, una dona que és pura tendresa sense deixar de ser ferma en les seves conviccions.

Una novel·la amb un ritme trepidant, uns fets destarotadors amb unes localitzacions magníficament descrites, uns personatges totalment vius i una prosa sensacional. La trilogia El Baztán és una lectura imprescindible per a qualsevol amant del gènere negre!

Sílvia Cantos

El secret del meu turbant

Secret meu turbant

Ghulam, Nadia; Rotger, Agnes. El secret del meu turbant. Barcelona : Columna, 2010.

Obra basada en la història real de la Nadia Ghulam, la pròpia autora, una noia afganesa que a l’any 1993, amb 8 anys, va ser víctima d’un bombardeig. Tan sols dos anys després es fa passar per home per tal de poder treballar i mantenir la família: el pare, la mare i les dues germanes petites.

Novel•la mereixedora del Premi Prudenci Bertrana.

Sol Teixidó