Una vil·la a Florència

MAUGHAM, Somerset. UNA VIL·LA A FLORÈNCIA. Editorial Viena Edicions, 2021

També editat sota el títol Una casa a Florència, l’obra va ser publicada el 1940 i en el seu moment ja va tenir un èxit immediat. Al 2000 se’n va fer una pel·lícula.

Es tracta d’una novel·la d’intriga i suspens que transcórrer a la ciutat de Florència, i que ens fa posar en tot moment en el lloc dels protagonistes i preguntar-nos: què faria jo si em trobés en aquesta situació?

La història transcórrer en el període d’entreguerres i se circumscriu gairebé en tot moment en una vil·la a les afores de Florència, en un ambient que coneixia molt bé l’autor, de trobades entre l’aristocràcia europea, sobretot anglesa, que s’ha acomodat a diferents vil·les de la regió toscana.

En aquesta vil·la hi passa les vacances d’estiu la nostra protagonista, una dona jove i bonica que pertany a l’alta societat i que ha quedat vídua, i es comença a preguntar si ja és moment o no encara de refer la seva vida sentimental. Li arriba una proposta de matrimoni d’un diplomàtic molt conegut en els cercles en els que es mou, que properament agafarà un càrrec de responsabilitat a l’ambaixada de l’Índia. Decideix que li donarà resposta quan ell torni d’un viatge de feina.

Però durant aquests dies passarà un fet totalment inesperat que canviarà radicalment el rumb de les coses, i amenaçarà en engegar tots els plans que ella havia imaginat per al seu futur.

L’obra està en tot moment molt ben ambientada: es descriu amb detall l’entorn, els paisatges, la vil·la, els personatges, la manera de viure de l’època en aquell context, fent-nos un retrat de l’aristocràcia de la Florència de l’època.

Tota la història transcórrer en uns dies, i gran part , la part més intensa, transcórrer en unes poques hores, això  ens porta a una lectura trepidant, que no podem deixar fins a acabar-la. És una espècie de thriller on tot va passant ràpid i ens anem sorprenent a cada pàgina.

L’obra se’ns narra en un estil directe, fred i dur a moments, descarnat i molt intens.

El final és absolutament genial: una picada d’ullet a la condició humana, una reflexió sobre la consciència i l’honor, les debilitats humanes i la compassió vers l’altre, en un debat amb la nostra ètica i la nostra moral.

NAUSICA AYMÀ

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s