Matrioixques

CARNICERO, Marta. MATRIOIXQUES. Quaderns Crema, 2022

«Ara, a les nits, ja tornes a casa. El primer any, si no havies de coincidir amb la Karla a la parada, t’inventaves excuses per tancar i et quedaves a la feina, al sofà del vestíbul. La idea de creuar-te amb un home pel carrer, de matinada, t’espantava- Encara no ha fugit, aquesta por, i reviu quan et quedes sola, si abaixes la guàrdia. No ets capaç, ni ho tornaràs a ser, d’agafar un ascensor si al teu costat hi puja un home. Hi ha terrors que no han marxat de dins ni en marxaran.»

Us proposo descobrir una història de violència. De violència contra les dones. De la violència com a arma. Un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

La sinopsi ens avança el següent: La Hana viu un doble exili: un d’estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d’abandonar, i un altre d’íntim, que la manté apartada de la vida que l’envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa.

La novel·la arrenca amb un desig de venjança descarnat i narra, en paral·lel, dues històries, de dues dones, una dona amb un passat massa feixuc sobre les espatlles i una jove, desencantada amb la seva mare i amb moltes ganes de revolta, vaja, el que vindria sent una adolescent de manual…

Enmig d’una narració de clarobscurs voldria destacar un apunt, una de les protagonistes, la Hana, treballa com a cuinera i, a través d’ella, gaudim de la passió per la cuina de la pròpia escriptora, que és autora d’una bona colla de llibres de cuina i parla del fet de cuinar amb una bellesa que et fa venir ganes de posar-te a fer galetes.

Però no podem obviar que el gruix de la història ens parla d’uns fets durs, escabrosos. Ens parla de supervivents, d’humiliacions i vexacions i ho fa sense estalviar-nos-en detalls, és un relat cru i desassossegador, però necessari perquè cal recordar que el pitjor de les guerres, recau en les dones, en ocasions, per ferir així als homes. Se les ha sotmès a violacions reiterades i a vexacions inenarrables. S’ha vist abocades a parir criatures no desitjades, nadons que moltes vegades eren ofegats tan bon punt naixien. A Matrioixques llegim desig de venjança, dolor i un profund crit.

Sílvia Cantos

Advertisement