Retorn a Killybegs

CHALANDON, Sorj. RETORN A KILLYBEGS. Edicions de 1984, 2017

Ara que es parla molt del llibre “No diguis res” (Patrick Radden Keefe), sobre la temàtica de l’IRA, llibre per cert amb molt bona critica, voldria parlar d’un altre de la mateixa temàtica i que penso que té molta qualitat.

L’autor, Sorj Chalandon, és un periodista francès i gran coneixedor del conflicte d’Irlanda del Nord. La novel·la va guanyar el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa el 2011.

Probablement sigui dels millors documents disponibles per entendre la història de la Irlanda contemporània, però la recomanaria tan si t’interessa el tema de l’IRA i el conflicte d’Irlanda del Nord, com si no. La vaig llegir ja fa un cert temps perquè me la van recomanar, i em va impactar moltíssim.

Està escrita en un estil directe, sense intentar tocar la fibra en cap moment, ni caure en el sentimentalisme. El cas és verídic i no cal afegir-hi ingredients artificials. Es tracta d’un estil concís, de reportatge periodístic, evitant floritures, descarnat.

La novel·la tracta sobre el conflicte anglo-irlandès des de principis de segle passat i fins a l’actualitat, a través d’una ficció basada en Denis Donaldson, un membre de l’IRA que va convertir-se en informador dels anglesos durant els anys vuitanta.

La novel·la ens parla d’un tema sensible: les circumstàncies d’extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast.

Un dels temes que més m’ha interessat és el magnífic retrat del conflicte interior del protagonista durant el seu trànsit de patriota a traïdor (o no) i de la societat irlandesa durant els anys que va durar el conflicte entre lleialistes i independentistes.

L’autor va ser amic de Denis Donaldson, el protagonista de la novel·la, (a la novel·la té un altre nom), per tant, es barregen realitat i ficció, però sempre com a fil conductor el relat verídic dels fets, que tal i com hem dit, l’autor coneix i ha viscut en primera persona. Tot això, amb el valor afegit que l’autor té uns grans coneixements del conflicte.

El relat deixa al lector tot un seguit de temes a l’aire, en què val la pena pensar-hi. Ens fa pensar sobre què podem anomenar traïció o no, com i perquè es pot passar d’heroi a traïdor, fins a quin punt és culpable el protagonista, o és una víctima necessària, propiciatòria. Quines víctimes comporta tot procés de pau, parla de tot allò que està a sota de tot procés de pau, i també de les dificultats de sortir d’una espiral de violència, dins d’una comunitat molt tancada amb creences molt fortes.

Nausica Aymà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s