Nits d’Estiu

VVAA. NITS D’ESTIU. 2020.Editorial Univers Llibres.

Es tracta d’un recull de contes d’11 autors reconeguts del panorama literari actual, alguns d’ells són novells i altres ja consolidats. Alguns d’aquests escriptors són Marc Artigau, Mar Bosch, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler. És el segon volum de contes que publica l’editorial, el primer va ser Barcelona Suites, amb també 11 veus diferents, com en Nits d’estiu, i alguns dels autors, repeteixen en aquest segon volum.

Els relats són del tot independents entre ells, i el títol del llibre ja ens deixa clar el tret comú que els uneix: aquelles màgiques i llargues nits d’estiu, on tot és possible, on tot pot passar. Nits d’estiu que potser trobem un punt idealitzades, però que també poden tenir un punt amarg. Les diverses narracions també tenen en comú que són d’unes 10 pàgines, i que tracten temàtiques molt actuals, o bé el context on s’ubiquen són el present més immediat, i hi podem reconèixer trets del present que estem vivint. El recull està organitzat en ordre alfabètic  segons el cognom de l’autor.

L’editora els va encarregar el treball poc abans de la pandèmia, però els autors van decidir que no farien referència al tema. Tot i així, finalment, el fet és que els relats van ser escrits durant la pandèmia, durant el confinament, i els autors van reconèixer que alguns dels relats s’han vist afectats d’alguna manera pels mesos de confinament.

Per exemple, el conte d’Stefanie Kremser, és una història entre terrats. El conte de Mar Bosch relata la història d’una assassina jubilada que viu en una residència, i que busca algú que la rellevi en la seva tasca de venjadora. El conte de Melcior Comes transcorre en una discoteca  i ens fa sentir aquella nostàlgia d’uns estius de joventut que ja s’han esfumat. El conte de Roc Casagran ens parla d’aquells confinaments mes durs, els obligats a romandre tancats, els dels camps de refugiats. Tot i així , és un conte d’esperança. Comenta que escriure sobre aquest confinament, molt pitjor, li va anar bé per portar millor el “nostre” confinament. Com una espècie de teràpia. Clara Queraltó ens transporta a aquells estius de l’adolescència en que et creus que et menges el món i ets algú important, que ets immortal. Jordi Nopca ens parla també de quelcom que la majoria hem viscut, de l’estiu d’un nen a casa dels seus avis, i de com es comença a interessar per les seves històries. Un intercanvi generacional. Carlota Gurt parla d’una parella que entra en un bar durant la primera setmana del confinament. Sergi Pàmies, el més vetarà dels autors del llibre i que ha actuat una mica com el capità de l’equip, comenta que aquest llibre li ha donat la oportunitat d’escriure diferent, ja que no és una temàtica lliure, sinó que el tema li ha vingut donat, com quan a l’escola et feien fer una redacció, ell preferia que li donessin el tema.

El llibre ens dóna un retrat de la narrativa curta catalana actual, amb autors de totes les edats. Cada conte conté una mica la condensació de l’obra literària de cada autor, i mostra clarament l’estil de cadascun.  Podríem dir que és com fer un tast d’autors i estils.

NAUSICA AYMÀ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s