Al este del edén

AL ESTE DEL EDENSTEINBECK, John. AL ESTE DEL EDÉN. Tusquets, 2002.

     A l’est de l’edèn,  publicada el 1953 i considerada per l’autor com la seva millor novel·la i la més completa, narra la historia de dues famílies a la Califòrnia d’inicis del segle XX, i com passa sempre a les seves obres, es va alternant la crònica històrica amb les vicissituds d’ambdues famílies.

     Com la majoria de les seves novel·les, plena de simbolisme, utilitza elements bíblics per parlar-nos sobre la naturalesa de l’home. El bé i el mal, Caín i Abel, l’amor com a eix vertebrador, entenent l’amor com a amor filial, paternal, també com a odi, com a enveja fraternal, com a desamor, com a amor platònic i idealitzat,…. Res és blanc o negre, la naturalesa de l’home es debat entre el bé i el mal, i està plena de matisos. L’autor dóna voltes sobre què tenim heretat, i què és nostre, si som esclaus de la nostra herència i història o bé podem escollir el camí que volem seguir i decidir els nostres actes. El més fàcil és deixar-nos dur per la idea que som esclaus de la nostra herència familiar?

“Pero también hay hombres que se sienten en su corazón amigos de todo el mundo, y hay otros que se odian a sí mismos y que esparcen su odio en torno a ellos como la mantequilla sobre una rebanada caliente.”

     Es podria dir que es tracta d’una novel·la de personatges, ja que tots ells estan magníficament caracteritzats a través de descripcions molt acurades i profundes, i de múltiples diàlegs. No pots evitar, en acabar, sentir una especial predilecció cap a el que per mi seria el personatge clau, Lee, ple de saviesa, que posa nom a tot, que fa d’àrbitre, que diu les coses pel seu nom, que posa llum als eterns debats interns de cadascun dels personatges.

     Aquesta és la màgia dels clàssics, obres escrites per altres generacions, en altres contexts històrics, més llunyans o més propers, però que ens deixen corpresos, perquè parlen de nosaltres, de la nostra societat, del món en el que vivim, dels problemes que ens preocupen. Perquè les grans obres ens recorden que tot sembla canviar al nostre voltant, però l’essència de l’home és immutable.

Nausicaa Aymà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s