Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Meravelles

SELZNICK, Brian. Meravelles. Barcelona, Cruïlla, 2012.

meravelles

Gun Flint Lake, Minnesota, 1977. Un nen anomenat Ben viu amb els seus oncles. La seva mare ha mort en un accident i en Ben somia amb trobar al seu pare, a qui mai no ha conegut.

Hoboken, New Jersey, 1927. Una nenaanomenada Rose, discapacitada auditiva, es rebel·la contra el seu pare superprotector. La Rose admira a una actriu famosa i col·lecciona fotografies i notícies sobre ella.

Quan en Ben troba a l’antiga habitació de la seva mare una pista que podria conduir-lo fins al seu pare i la Rose llegeix un titular cridaner en un diari, cadascun d’ells s’embarca en una recerca desesperada. A primera vista, la història d’en Ben i la de Rose semblen dues trames independents: la d’ell està narrada completament amb paraules, mentre la d’ella la descobrim mitjançant dibuixos. Però a mesura que avança el llibre, les dues històries s’entrellacen fins a fondre’s i esdevenir una de sola, en un relat que parla de l’amistat, la vida,
l’univers… i altres meravelles.

Després del gran èxit de públic i crítica obtingut amb «La invenció de l’Hugo Cabret», traslladada a la gran pantalla per Martin Scorsesse -guanyadora d’un Globus d’Or al Millor Director i cinc premis Òscar-, l’autor torna a sorprendre als lectors amb una novel·la gràfica que combina el text amb més de 460 magnífiques il·lustracions.

Brian Selznick explica que la història d’en Ben i la Rose va sorgir en essència de dos esdeveniments: la visita que un amic li va oferir per els espais més íntims del Museu d’Història Natural de Nova York i visionar un documental anomenat «Through Deaf Eyes» que mostra la història de la cultura sorda als Estats Units. Aquests dos fets van fer germinar la llavor d’aquesta preciosa història.

Una novel·la plena de màgia que provoca un enamorament immediat cap els dos protagonistes, escrita amb sensibilitat i mestria, que captivarà a aquells lectors que descobreixin a Selznick i satisfarà les expectatives que puguin tenir aquells que ja van llegir «La invenció de l’Hugo Cabret» en el seu moment. I tots
aquells que ens estimem les biblioteques ens emocionarem llegint els passatges que hi dedica, fragments com aquest:

“Miró fijamente la estrella polar y deseó encontrarse en la biblioteca junto a su
madre: allí todo era seguro, todo estaba numerado y ordenado. Ojalá el mundo
entero estuviera organizado de la misma forma: así todo el mundo podría
encontrar lo que buscaba, ya fuera el significado de un sueño o un padre.”

Una obra que podria descriure’s amb una sola paraula que alhora li dóna títol: «Maravillas» ja que és senzillament una meravella.

Sílvia Cantos

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: