Què em llegeixo?

queemllegeixo@gmail.com

Un camell d’Orient

Autor: MANEL i PADILLA, Roger. Un camell d’Orient. Barcelona, Estrella Polar, 2010.

Edat: 4 – 6 anys

No m’agraden les nadales. Ho sento però ho havia de dir. Ara, però, em trobo en un dilema, el grup català Manel presenten un conte de Nadal que és alhora una cançó de Nadal, és a dir, una nadala… i m’agrada!

Manel, és una banda que irromp amb força a l’escena musical del nostre país al 2008 convertint-se en el grup revelació del moment, a banda dels temes del seu exitós primer àlbum ‘Els millors professors europeus’ sona una cançó inèdita titulada Un camell d’Orient. En aquest àlbum ens presenten aquesta nadala del grup barceloní, ara sí, editada i il•lustrada. Una història de Nadal tendra i urbana. La història és original i curiosa ja que per una vegada els qui reparteixen les il•lusions no són els coneguts monarques de l’Orient, sinó els seus fidels camells, o com a mínim, un d’ells, ja que imaginem per un moment què passaria si aquests reis s’adormissin i no poguessin acomplir la seva tasca? Les conseqüències podrien ser terribles, desil•lusió, desencant, tristor…

Les il•lustracions han anat a càrrec de Roger Padilla, un dels integrants de la banda, que mostra que no és bo només amb la guitarra sinó que també ho és a l’hora de transformar les paraules en imatges. Ja ho havia fet en la ‘Petita història d’un tovalló groc descolorit’ i ha fet un pas més. Amb el treball en aquest àlbum hi ha esmerçat temps i imaginació, ja que no hi ha estalviat gens en els detalls. Molt bonica la primera imatge que ens mostra el perfil de la ciutat retallat en la nit fosca il•luminada per una gran lluna plena. Un capítol apart mereix la que ens mostra el camell demanant indicacions a un taxista, el gps, la foto dels fills amb dedicatòria inclosa, el taxímetre en marxa (això sempre!) o l’ambientador connectat a la ventilació del cotxe, fins i tot la imatge del passatge des del mirall retrovisor. Resumint, Padilla ha fet una molt bona feina, amb tocs divertits on deixa la seva emprenta personal, com en la última imatge on veiem el protagonista marxant per un carrer desert, i no és un carrer qualsevol, no, fixeu-vos en la imatge, quin nom té aquest carrer? I ja com a curiositat personal, m’agradaria preguntar-li, si en tingués ocasió, per què ha plantat una figura de l’entranyable E.T. al pessebre, potser li’n tenia un en el seu propi?

Ja ho veieu, un àlbum divertit, tendre i curiós, que us permetrà jugar, explicar un conte i escoltar els Manel, tot en un, no el deixeu escapar.

Sílvia Cantos

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: