WILDE, Oscar. De profundis. Barcelona: Quaderns Crema, 2002.

Espectacular la baixada als Inferns que narra De Profundis i el caràcter autobiogràfic de l’obra et fa trontollar absolutament. La trajectòria humana que descriu el llibre posa els pèls de punta: brutal, la decadència humana, moral, econòmica, sentimental, familiar a què es va veure abocat Wilde. Notar-lo a més tan sincerament egocèntric dóna humanitat i credibilitat a la seva narració. Sensació de ser davant d’una obra mestra de la literatura universal i quan arribes a aquest punt penses que segurament deus estar perdent perspectiva. Sort que al final l’exagerat misticisme et dóna un clau on agafar-te abans de caure en el deliri de la més absoluta lloança. I també després quan a Internet trobes les pàgines senceres dedicades a les cites i frases cèlebres d’O.W. pots justificar un “ja em semblava a mi que no podia ser tan maco” i és el moment d’excusar-te de nou per la teva ignorància literària. Total que sembla que m’avergonyeixi de dir que un llibre m’ha agradat tant!

Martí Casares